Dones del Montseny

Als 18 municipis que formen part de la Reserva de la Biosfera del Montseny hi ha dones que elaboren cosmètics naturals amb plantes recollides en aquest entorn, d’altres que preparen melmelades o fins i tot qui teixeix manyoples, bosses i esponges utilitzant llana ripollesa. Totes tenen en comú que són artesanes que viuen i treballen a la zona i que ara s’han associat en una entitat per promoure el paper de la dona i l’apoderament femení. Entre les iniciatives que ja tiren endavant hi ha lots mitjançant els quals comercialitzen conjuntament els seus productes i que inclouen des de formatges o mel ecològica fins a sabó artesà, contes, coixinets d’espígol i sortides guiades. Vendre’ls d’aquesta manera els està reportant bons resultats, ja que multiplica la seva visibilitat i a més a més dona a conèixer pràctiques respectuoses amb un territori que s’estén per tres comarques i que, en el cas d’Osona, inclou Seva, el Brull i Viladrau.
Tal com explica la presidenta de l’associació, Marissa Peláez, Arremangades es va començar a gestar en el marc dels treballs i tallers que s’han portat a terme per elaborar el Pla d’Igualtat de la Reserva de la Biosfera del Montseny: “Se’ns generaven preguntes que ens van fer reflexionar sobre la nostra realitat i ens vam adonar que tenim coses en comú i, sobretot, que podem intercanviar molts coneixements i recursos”. L’associació la van presentar formalment a finals de novembre a la rectoria del Brull i estan decidides a treballar en tants sentits com sigui possible per aconseguir aquest apoderament femení, ja que “el Montseny és una muntanya molt estudiada etnològicament, però el paper de la dona sempre ha quedat en segon pla”. D’accions en treballen en dues línies. L’econòmica inclou els lots de productes i un directori de dones de la reserva que naixerà amb l’objectiu de recollir “biografies singulars, talents i serveis”. I és que tal com assegura Peláez, “ens trobem que aquí hi ha expertes en molts àmbits diferents, però les administracions tendeixen a recórrer sempre a les mateixes fonts, unes fonts que normalment són homes”. L’altre vessant de treball està més centrat a potenciar la mirada femenina i fer visible el paper de la dona. De moment es concreta en dos tallers: un sobre salut que es portarà a terme com a mínim a tres municipis diferents abans del juny del 2020 i un altre de prevenció de violència masclista que implica tota la família, perquè “moltes vegades perpetuem les desigualtats sense ni tan sols ser-ne conscients”.
Des que van constituir Arremangades, la primavera d’aquest 2019, Peláez i la junta que impulsa l’entitat han rebut una seixantena de sol·licituds d’adhesió, la qual cosa les ha sorprès fins i tot a elles mateixes. Trobar-se freqüentment els és molt difícil, però han convertit les noves tecnologies en un gran aliat i moltes de les iniciatives que tiren endavant les consensuen telemàticament. En un vídeo publicat per la Diputació de Barcelona, algunes de les sòcies expliquen per què els sembla important formar part d’Arremangades. Paz Grau apunta que “portava quatre anys aquí, però no coneixia pràcticament ningú. Sempre era a casa treballant amb l’ordinador”. Cinta Riera, que va descobrir l’entitat a través d’una companya de feina, assegura que “el feeling que hi ha entre nosaltres és una bomba molt potent i molt maca”.