La coneguda frase del poeta i dramaturg alemany Bertolt Brecht amb la qual el secretari general de CCOO a Osona, el Vallès Oriental i el Maresme, Gonzalo Plata, va tancar la seva intervenció pren tot el sentit si es fa servir per parlar de Lluís Donoso, activista veïnal i sindicalista manlleuenc que va morir a principis d’octubre als 82 anys. “Ell era un dels imprescindibles. Dels que lluiten tota la vida”. Una lluita que va quedar ben recollida en l’acte de record que l’Ajuntament de Manlleu i CCOO van fer aquest dijous al vespre al teatre de l’escola Puig-Agut. Al final de l’homenatge es va descobrir una placa on s’explica que d’ara endavant la sala d’actes del centre educatiu, amb el qual Donoso tenia un lligam molt estret, portarà el seu nom.
Ho va verbalitzar, a través d’un discurs molt emocionant, el president de l’Associació de Veïns del Barri de l’Erm, Miquel Casanovas: “Havia format part de l’AMPA del Puig-Agut i també era l’encarregat d’obrir i tancar el teatre quan una entitat ens ho demanava”. Casanovas va aprofundir en un dels pilars vitals de Donoso: el seu barri. “Va viure al carrer Esperanto”, va recordar, “un idioma que té com a pàtria el món i que vol connectar persones en la igualtat”, fent un símil amb el que representava Donoso, “una persona capaç de defensar grans causes amb activitats petites”.
Un altre dels pilars importants de la vida de l’històric activista manlleuenc va ser la lluita sindical. En aquest apartat qui va prendre la paraula va ser Miquel Sánchez, que va recordar que quan el va conèixer, “cap a l’any 1981”, hi va encaixar de seguida “perquè era una persona incansable i disposat a tot pel bé dels treballadors”. Sánchez va fer un repàs d’algunes de les campanyes en favor dels obrers o de millores per la ciutadania amb les quals es va implicar Donoso, com per exemple “la posada en marxa de l’Hospital General de Vic”, la creació del CITE a Osona –un centre d’informació per a treballadors estrangers– o la difícil tasca “durant la desfeta del sector tèxtil a Manlleu”. Sánchez també va remarcar la seva transversalitat per buscar el bé comú, com ho demostra la seva bona sintonia amb l’alcalde de Vic Jacint Codina, “que va morir tot just una setmana després d’ell”. En l’homenatge també va intervenir el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, que va reclamar “seguir la seva petjada” i sobretot “mostrar respecte cap a persones com ell i la seva generació”, de qui va destacar que van aconseguir fer una societat “millor del que van trobar tot i les dificultats que tenien”.
La família, a través de la veu de la seva filla Marga Donoso, va explicar que malgrat les moltes activitats en què participava el seu pare “sempre tenia temps per a nosaltres”. També va remarcar que Donoso “va ser qui va ser perquè al costat, i no al darrere, hi havia una gran dona”.
L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, va cloure l’acte amb una anècdota que feia evident el pes de Donoso en la societat manlleuenca. “Quan vaig ser escollit, em va dir que era l’únic que entrava al despatx de l’alcalde sense demanar hora”. I hi va entrar. “I era un plaer conversar sobre Manlleu amb ell”, va exclamar.
