El mateix dia de les eleccions els números sumaven per governar i es va acabar materialitzant. ERC i SP-CUP, segona i tercera força, empatats a tres regidors, a Sant Quirze, aglutinaven un representant més que JxCat, que havia guanyat les eleccions amb Teresa Espadaler al capdavant. El pacte entre republicans i cupaires no es va materialitzar fins dos dies abans de constituir els nous ajuntaments quan els dos caps de llista, Joan Mendo (ERC) i David Solà (SP-CUP), l’escenificaven davant l’Ajuntament. Havien acordat partir-se l’alcaldia i fer el canvi ara, a l’equador. Primer assumia l’alcaldia el partit que havia obtingut menys vots, la CUP, i després, per sortir des de l’alcaldia als propers comicis, ho faria ERC. El relleu, però, no es produirà, no perquè hi hagi hagut mala entesa entre les dues formacions, sinó per tot el contrari. Al gener Mendo anunciava per sorpresa que renunciava a assumir l’alcaldia per motius personals i que tampoc ho farien els dos regidors de la seva formació. Deia que havia de ser “honest” i que veia que la seva situació personal li impedia assumir les hores de dedicació que li calien. La “confiança” amb la CUP i l’alcalde Solà els feia considerar que el millor era que ell mantingués l’alcaldia fins a final de mandat. Les dues formacions valoraven que s’hagués posat el projecte per davant i també apuntaven que tot i la bona entesa no s’han plantejat concórrer els propers comicis de forma conjunta.
Aquesta decisió va sorprendre JxCat, a qui li sobtava que un partit que s’havia presentat per governar en unes eleccions renunciés a l’alcaldia. La relació entre la força guanyadora i les del govern va començar tensa però s’ha suavitzat al llarg dels mesos.
En el que queda de mandat, una de les fites del govern és treballar per a la municipalització d’una de les minicentrals hidroelèctriques, un projecte en el qual el municipi és pioner a Catalunya.
