Que nevi o faci fred a l’estat d’Illinois, als Estats Units, és una situació d’allò més normal. Fins i tot, en ocasions, es pot arribar a veure congelada la superfície de l’enorme llac Michigan. Ho saben Ariadna Ramon i Orland Segalés, dos manlleuencs que fa cinc anys que viuen i treballen com a docents a Waukegan, una ciutat ubicada al nord de l’àrea metropolitana de Chicago, la capital. Aquest gener, es van trobar immersos en un temporal provinent de l’Àrtic que va provocar nevades continuades i una baixada de temperatures de fins a 23 graus sota zero durant tota una setmana i prop de dues sense temperatures positives. La situació, que des d’aquí es percep com a extrema, la van viure amb prou mà esquerra: “Només vam fer classes virtuals durant els dos dies més intensos, la resta de dies hem fet vida normal”, destaca Segalés, i Ramon coincideix a l’hora de reconèixer que “no és la primera vegada que vivim alguna setmana més crítica, però ara se n’ha parlat més perquè el temporal ha estat més llarg”.
El temporal no els va venir de nou, tant perquè ja n’havien viscut algun abans com pel fet d’haver rebut diversos avisos meteorològics. “Aquí tota la societat està molt preparada i t’envien missatges i alertes al mòbil, fins i tot massa”, diu la manlleuenca. De fet, la logística es va veure poc afectada per anar a treballar o anar a comprar i ho han pogut fer sense gaires dificultats, com recorda Segalés: “Nosaltres hem sortit amb el cotxe, vigilant més, però aquí de seguida que neva una mica o fa fred ja surten els camions amb la sal i per treure la neu i ho tens tot net”.
Moure’s d’un lloc a l’altre no se’ls ha fet difícil, com tampoc adaptar-se a la temperatura a l’exterior, on només hi passen l’estona que és estrictament imprescindible i ben abrigats. Preguntada per la sensació de fred a temperatures tan baixes –han arribat a sensacions tèrmiques de -35ºC–, Ramon s’expressa de forma molt clara: “Si et quedes fora amb aquest fred, la sensació és que en només uns minuts ja et notes com quan fa una hora que esperes que passi la cavalcada de Reis”.
El fet d’haver-se habituat al model de vida de la zona, en què gairebé no es fa activitat al carrer, també els ha fet més fàcil la situació. “Quan comences a viure aquí et crida l’atenció que a l’hivern el temps lliure el passin en espais tancats, però ho entens, perquè no hi ha cap altra manera”, comenta Segalés. Després de tot aquest temps, ja estan més que acostumats al fred.
