Dossier empreses en 9 gràfiques

En aquesta versió digital del dossier d'empreses 2016, mostrem en 9 gràfiques -que permeten filtrar per sectors- els principals indicadors d'una cinquantena de companyies, que il·lustren gràficament l'estat de cada una d'elles i a la vegada donen una imatge força complerta del conjunt. Al final d'aquest article podeu descarregar-vos en pdf les dues entregues del dossier publicat a l'edició impresa d'EL 9 NOU, que amplia i analitza la informació que aquí donem. 1. INGRESSOS En aquesta gràfica es mostren els ingressos d’explotació de les empreses, és a dir aquells que van obtenir el 2016 provinents de la seva activitat habitual, per la venda dels seus productes o serveis. Els ingressos financers i els excepcionals, com per exemple els obtinguts per la venda d’un immoble, no hi són inclosos. Hi ha tres empreses que destaquen molt per sobre de la resta en volum de facturació: Bon Preu, que ha superat els 1000 milions d’euros, Casa Tarradellas i el grup La Farga. Tres empreses destaquen en volum de facturació: Bon Preu, que ha superat els 1000 milions d’euros, Casa Tarradellas i el grup La Farga Les tres gràfiques següents fan referència a la rendibilitat de les empreses, és a dir a la seva capacitat per generar beneficis. 2. RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (EBIDTA) L’EBITDA (acrònim de Earnings before interest, taxes, depreciation and amortization) representa el marge o resultat brut d'explotació de l'empresa abans de deduir els interessos, la càrrega financera, les amortitzacions i les depreciacions i l'impost de societats. Liquats Vegetals, de Viladrau: és la 5a empresa amb un resultat d'explotació més alt tot i que per facturació ocupa el 22è lloc Destaca per la seva rendibilitat Liquats Vegetals de Viladrau: la cinquena empresa amb un resultat d'explotació més elevat, tot i que per volum de facturació està a la posició 22 del rànquing. 3. RESULTAT NET El resultat net final inclou a més de l’anterior, les amortitzacions i depreciacions d’immobilitzat, els resultats financers i els excepcionals (com pot ser la venda d’una filial o les pèrdues derivades d’un sinistre) i l’impost de societats. El més habitual és que l'EBIDTA sigui superior al resultat net final, però hi ha dos casos que contradiuen aquest patró: Patrimonial les Pedreres que el 2016 va adquirir i posar en equivalència una societat participada i Càrniques Solà que va vendre part del seu immobilitzat. 4. MARGE DE BENEFICI El marge de benefici mesura la rendibilitat d’una empresa en relació al seu volum de facturació i es calcula dividint el resultat net pels ingressos d’explotació. Entre les quinze empreses que treballen amb marges de benefici més alts, no n’hi ha cap del sector càrnic, llevat de Entre les quinze empreses amb marges de benefici més alts, no n'hi ha cap del sector carni llevat de Patrimonial les Pedreres, que va obtenir els seus beneficis d'operacions atípiques Patrimonial les Pedreres que va obtenir els seus beneficis d’operacions atípiques no relacionades directament amb la venda de carn. Destaquen en canvi els fabricants de maquinària, metall, plàstics i components i algunes alimentàries, com Liquats Vegetals, La Piara i Splendid Foods. 5. VALOR AFEGIT/VENDES Hi ha diverses maneres de calcular el valor afegit. La que aquí utilitzem és la més habitual en comptabilitat, que és per la diferencia entre les vendes i les compres, és a dir ingressos menys aprovisionaments. Si una empresa compra carn de porc i tripa i en fa llonganisses, el seu valor afegit serà la diferència entre el preu de venda de la llonganissa (suposem 3 euros) i el preu que ha pagat per la carn i la tripa (suposem 1,5 euros). Seguint aquest exemple, l’empresa en qüestió hauria generat un valor afegit d’1,5 euros per unitat, o en valors relatius d’un 50% sobre vendes. Les indústries tendeixen a generar més valor afegit que les comercials i com més sofisticat és el seu procés més alta és aquesta aportació de valor. Les indústries tendeixen a generar més valor afegit que les comercials i com més sofisticat és el seu procés més alta és aquesta aportació de valor. El factor ‘marca’, que permet a una empresa vendre els seus productes a un preu més elevat que els seus competidors, és també un component determinant per generar valor afegit. Així veiem que La Piara encapçala aquest rànquing, justament per l’elevat valor que els consumidors perceben en la seva marca. (hem exclòs d’aquesta gràfica les empreses que treballen a mans per a altres – Esfosa i Le Porc Gourmet- perquè el valor afegit, tal com aquí es calcula, és un paràmetre adequat per mesurar l’activitat industrial i comercial, però no la prestació de serveis). 6. PATRIMONI NET El patrimoni net és un indicador de la riquesa d’una empresa, del seu valor i es calcula per la diferència entre el seu actiu (tota allò que l’empresa té) i el seu passiu (tot allò que deu). Es tracta d'una de les mesures més rellevants a l’hora de valorar la solidesa i la solvència d’una companyia i és també un indicador del grau de responsabilitat dels seus gestors. Com passa a les famílies, les empreses tendeixen a tenir un patrimoni net més alt quan ja tenen una certa edat i han acumulat anys de beneficis, que han pogut anar ‘estalviant’. És habitual que una empresa molt jove tingui un patrimoni net més reduït. En aquest apartat destaquen Casa Tarradellas, que dobla el patrimoni net de l'empresa que la segueix, i també el grup Alvic, fabricant de mobles, i Girbau, fabricant de màquines de rentar Destaquen pel seu valor patrimonial Casa Tarradellas, que dobla el patrimoni net de l’empresa que la segueix i també el grup Alvic, fabricant de mobles, i Girbau, fabricant de màquines de rentar. 7. IMPORTÀNCIA DELS FONS PROPIS La importància dels fons propis és el resultat de dividir el patrimoni net per l’actiu total. En paraules entenedores, encara que potser un pèl imprecises, es tracta de mesurar quina part de tot allò que una empresa té (naus, màquines, productes en estoc...) és realment d’ella perquè ja ho ha pagat i no ho deu a ningú. Així doncs, quan es calcula En empreses joves o en expansió és habitual que aquesta ràtio sigui inferior que en empreses ja consolidades aquesta ràtio, es considera que aquells productes que l’empresa deu als seus proveïdors o les naus que ha finançat i encara deu als bancs no formen part del seu patrimoni. Com passava a la gràfica anterior, a les empreses joves o en expansió és habitual que aquesta ràtio sigui inferior que en empreses ja consolidades. 8. FONS DE MANIOBRA El fons de maniobra mesura la capacitat que té una empresa de fer front als seus pagaments a curt termini i es calcula per la diferència entre l’actiu corrent (existències, saldos de clients i deutors i tresoreria) i el passiu corrent (tot allò que deu a tercers a curt termini, és a dir amb el compromís de pagar-ho abans de 12 mesos). Dit d’una altra manera, el fons de maniobra és allò que li quedaria en efectiu a una empresa, un cop hagués venut tots els productes que té en estoc, hagués cobrat tot el que li deuen els clients (i altres deutors) i hagués pagat tot el que deu a proveïdors i altres creditors a curt termini. 9. TREBALLADORS La següent gràfica mostra el número de persones empleades de mitjana durant l’any 2016 a les empreses de les nostre comarques. Aquesta dada mereix dues consideracions, la primera és que només s’hi inclouen aquelles persones que l’empresa ha donat d’alta a la seguretat social. Això és especialment rellevant en el cas de les empreses del sector carni que Les empreses del sector carni acostumen a subcontractar bona part de la seva producció a cooperatives: aquests treballadors externs no consten a les xifres que aquí es donen acostumen a subcontractar bona part de la seva producció a cooperatives: aquests treballadors externs no consten a les xifres que aquí es donen. En segon lloc, constatar que no totes les persones que treballen per a les empreses destacades en aquest dossier, ho fan a les nostres comarques. Descarrega't els PDFs Primera entrega Segona entrega

Dossier empreses en 9 gràfiques

5 anys de la Covid 19: Ser pares en ple estat d’alarma

Cinc anys de la Covid 19: L’impacte en l’educació

Condemnen a 13 anys de presó el conductor que va provocar l’accident mortal a la C-17 on va morir una jove de Torelló

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà