Economia en ‘stand by’

Hi havia una vegada un granger xinès a qui se li va escapar un cavall de casa seva. Aquell vespre els veïns li van dir: “Quina mala sort!” i ell va respondre: “Qui sap què és bo i què és dolent”. L’endemà el cavall va tornar amb set cavalls salvatges més amb els quals s’havia ajuntat. Al vespre, els veïns li van dir: “Quina sort!” i ell va tornar a respondre: “Qui sap què és bo i què és dolent”. L’endemà, intentant domesticar un dels cavalls el seu fill va caure i es va trencar una cama i altre cop els veïns li van dir: “Quina mala sort!” i ell va respondre el de sempre. I l’endemà arriben els oficials de reclutament per a l’exèrcit i el seu fill no pot ser reclutat per la lesió a la cama. Els veïns s’acosten a felicitar-lo i ell torna a dir: “Qui sap què és bo i què dolent”. Aquesta història del llibre Taoísmo, del filòsof anglès Alan Watts, vindria a ser el que aquest 2020 ens està recordant des del mes de març. L’any va començar més o menys com havia acabat l’anterior en l’àmbit econòmic. Això sí, amb la plantofada que va suposar l’anunci del tancament de la planta de Manlleu de Prysmian. D’entrada, ningú s’espera que si una empresa treballa bé, ha fet les inversions per no quedar enrere, ha buscat allò que en diuen el valor afegit i la compra una multinacional per tot això, decideixi tancar-la. Aquí ja vam aprendre que els camins de les multinacionals són inescrutables. L’acord de tancament considerava un marge de fins a dos anys, fins al desembre de 2021, però sigui o no per la Covid la decisió de tancar es va prendre a finals d’octubre deixant només a Manlleu el departament d’I+D i finalment mantenint la meitat de la vintena de treballadors que es voldrien recuperar. Bona part dels primers treballadors sortints van ser recol·locats en altres empreses a l’espera del que passa amb la resta. Caldrà potser encara esperar uns dies per veure si, com el conte del granger xinès, qui sap si el que ha semblat tan dolent durant un any acaba sent bo. L’any va començar més o menys com havia acabat l’anterior en l’àmbit econòmic. Això sí, amb la plantofada que va suposar l’anunci del tancament de la planta de Manlleu de Prysmian Un altre dels sectors que començava bé l’any era el del porcí. El 2019 va ser excepcional pel que fa al preu del porc. Gràcies, això sí, a l’aparició de la pesta porcina africana (PPA) a la Xina –bo o dolent i per a qui?–. La seva mala sort ha estat els darrers dos anys la bona sort per al sector europeu, entre ells el català i l’osonenc. Ha estat any d’inversions i creixement a les empreses càrnies –calia tenir prou carn i llocs on congelar-la–. I això es veu al paisatge osonenc: l’ampliació de Patel, a l’Esquirol, a punt d’acabar-se; les remodelacions a l’illa càrnia de Vic; les adquisicions d’empreses amb dificultats com Cárnicas Solà o Incar Foods per part, en aquest cas, d’un gran grup com Costa. Els maldecaps d’uns han estat les oportunitats d’altres, el mateix any que s’aplica la moratòria a Osona per posar més granges de porcs i amb l’espasa de Dàmocles de la PPA sobre el cap. Perquè aquest virus que afecta els porcs és molt més virulent que el que al mes de març va torçar tots els plantejaments de futur i que ningú va preveure. El març. Aquell mes va començar una nova etapa per a l’economia. Ja no es tractava de veure el got mig ple o mig buit ni servien les anàlisis dels economistes sobre la frenada d’un creixement econòmic que havia començat el 2014 després d’haver tocat fons, en alguns casos, per la crisi financera de l’any 2008. Davant el descontrol d’un virus desconegut com el de la Covid-19 van aparèixer les mostres de solidaritat. No hi havia material de protecció per als sanitaris i se’n va fer: des del pavelló de Gurb fins a les cosidores dels Hostalets de Balenyà; d’utilitzar el plàstic de les pizzes de Can Tarradellas per fer màscares transparents per al sector sanitari a fabricar broquets per a respiradors o màscares en 3D; i des de les capses fetes per Altoplast per als respiradors que fabricava Seat fins al retorn a la feina de metges jubilats. Així va ser del març al maig, quan ja les mascaretes es van fer obligatòries i ja formen part de la nostra indumentària. Les empreses, sobretot les considerades essencials com les d’alimentació, que no es van veure obligades a tancar, van donar material als centres sanitaris desbordats perquè se’ls moria la gent i no sabien com evitar-ho; i algunes empreses van retornar després de l’aturada general amb l’ànim de buscar oportunitats. Així, en els darrers mesos companyies com Sodeca, Casals Ventilació o Cata han desenvolupat nous productes com netejadors d’aire o màquines desinfectants que, probablement, els haurà amortit les pèrdues que s’albiraven. Sistemes de desinfecció de camions que transporten animals com el de DrySist tornen al primer pla com a solucions per desinfectar tota mena de vehicles particulars o els del transport públic. D’altres empreses, com Proquimia o Itram Higiene, es van veure desbordades per la demanda de gel hidroalcohòlic però també, en el cas de Proquimia o Girbau, empreses motor d’Osona i molt exportadores, l’afectació als seus clients del sector de la hoteleria ha estat important. Caldrà arrencar el 2021 per veure’n les conseqüències. Una segona etapa, a partir del maig, va portar a buscar solucions per les restriccions en obertures i mobilitat. El darrer mig any ha servit als petits productors del sector alimentari per accelerar la seva venda directa a través d’internet. L’ús de la tecnologia en general ha crescut i la necessitat de personal format en les TIC és una realitat que s’ha accelerat amb el virus. L’internet de les coses, la indústria 4.0 que empreses com La Farga, Array Plàstics, Casa Tarradellas o les del sector de la logística ja incorporaven són el futur més immediat. Les dades, el petroli del segle XXI, com diuen alguns experts, seran el motor de l’economia post-Covid. Això és el que sembla més clar d’una situació en què ningú sap preveure res. Però entretant, hi haurà lloc per al treball cooperatiu, per a l’economia circular, per a una altra manera de consumir? Aquestes tendències han estat motiu de debat en els darrers nou mesos.El juliol va donar un respir a la situació de tancar-obrir-tancar-obrir molts negocis, però s’ha pagat durant la tardor. Aquí no caldria afegir més. La Covid mana l’economia. Això no treu que durant aquest any hi hagi hagut fusions o canvis de propietat d’algunes empreses: Girbau es queda amb el 100% de la seva filial a la Xina; el grup Silgan compra el francès Albéa, que inclou Covit de Torelló; el grup consultor Carles adquireix el despatx Ausa Comptable de Vic; el grup Costa es queda amb la unitat productiva d’Incar Foods Company, i la consultora digital Seidor compra tres empreses durant aquest any. El juliol va donar un respir a la situació de tancar-obrir-tancar-obrir molts negocis, però s’ha pagat durant la tardor. Aquí no caldria afegir més. La Covid mana l’economia. Analitzant les dades –atur, contractació, tancament d’empreses– queda clar que la indústria ha esmorteït la caiguda, que els serveis han patit i pateixen i que tenim milers de treballadors als llimbs, en ERTO que no podem saber encara si es convertiran en ERO d’extinció o sigui de desaparició de llocs de treball. L’stand by s’ha apoderat de l’economia. Els més optimistes, com el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, confien que els estalvis privats ara acumulats surtin com un coet i es gastin en tots els sectors tancats per ordre governamental però sense els ajuts necessaris.Cap on anirà l’economia? La vacuna sembla la solució, però per tornar a fer què?, i fins quan? Doncs això… qui sap què és bo i què és dolent.

Economia en ‘stand by’

Un incendi com cap altre

Cinc pimes d’Osona participen en el programa d’expansió empresarial de Pimec i la Diputació

Els sindicats demanen canvis “importants” d’organització i horaris per fer front a la calor extrema a la feina

Protecció Civil avisa que la tercera onada de calor podria ser més intensa

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França