Casa Riera Ordeix ha arribat aquest gener als 160 anys. La fàbrica de llonganisses està dirigida per la sisena generació de la família. Joaquim Comella Riera, de 40 anys, és el director general, i les seves germanes, Anna i Mercè, també treballen a l’empresa. Es concentren en la producció de la llonganissa de Vic i la llonganissa trufada, que es fan amb el sistema tradicional a la mateixa plaça dels Màrtirs, on hi ha la seu de l’empresa, i en la fàbrica de fuets i llonganisses de pagès que es fan a Sant Feliu Sasserra en una nau automatitzada des del 1995.
Ara es concentren en l’obertura de nous mercats com ara el Japó “tot i les dificultats burocràtiques amb què en trobem”, explica Joaquim Comella Benet, pare de l’actual director general. L’empresa, que factura al voltant de dos milions d’euros, ha crescut sempre a poc a poc perquè fins als anys 90 només feien un sol producte: la típica llonganissa de Vic, que només porta carn, sal i pebre.
A l’obrador de la plaça dels Màrtirs hi arriben les peces ja desossades d’una sala de desfer, el pernil i la panxeta o cansalada, i durant tres dies es treballa la carn i els altres dos s’emboteix i es fan els paquets. A Vic és on arriba també la producció de Sant Feliu Sasserra i els productes es presenten en funció de com els vulgui el client: en peces senceres o llescades o envasat al buit. En aquest sentit, l’empresa, amb una vintena de persones, s’ha anat adaptant al mercat. El més laboriós, però, continua sent la manera d’assecar les llonganisses. Es fa en els assecadors de les tres plantes superiors, que es mantenen en el mateix estat que quan es van construir. Les mateixes bigues i les mateixes fustes al terra, mig obertes però “no per falta de material”, com diu Comella Riera, sinó “perquè passi l’aire per fer millor l’assecatge”. I és que l’embotit necessita a vegades que se’ls obrin les finestres, o que quedin tancades en funció de la temperatura externa o també que se les canviï de lloc, “es veu que els hi agrada”, expliquen.
En els 160 anys d’història, com explica Comella, “l’únic que no ha canviat és el producte, un producte que té acceptació i està valorat”. La resta s’ha adaptat als temps. De passar de tenir més personal a producció a tenir-lo a l’àrea de comercialització i administració, i sobretot de passar “de no sortir a vendre, a haver de sortir a vendre sempre”. I és que, com expliquen, pots dir que fas un producte natural, però “als clients de tot Espanya els fem visites a la casa i llavors, crec, quan ho veuen ho venen d’una altra manera”.
L’empresa fa des de venda directa fins a vendre a petits establiments, i pel que fa a grans superfícies a Espanya, ven a El Corte Inglés, Bon Preu i Caprabo. Per ciutats, després de Barcelona i Madrid, Londres és la més important en venda. Són presents també a centres comercials com Harrod’s. Per països, després d’Anglaterra també venen a França, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya i Suïssa. “A Europa ja no és complicat vendre, el que es fa difícil pels papers que calen és fora d’Europa”, explica Comella, que intenten des de fa anys homologar-se per entrar als Estats Units i preparen el Japó. Venen ja a Hong Kong, “però a través d’un client francès que té botiga allà”, fet que fa el canal més fàcil.
Els responsables de l’empresa també són conscients que la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) que té la llonganissa de Vic des de l’any 2002 ajuda a la venda: “És un segell de garantia per a qui ho compra”.
D’aquesta llonganissa amb denominació d’origen se’n fan cada any uns 100.000 quilos a la plaça dels Màrtirs. A l’empresa hi treballen una vintena de persones, algunes de les quals fa “més de 20 anys que treballen aquí”. Tot i estar al centre de Vic, l’activitat s’hi pot fer perquè “ni hi ha subproductes de cap mena, ni residus, ni hi ha males olors”, expliquen.
Són conscients també que “si ara s’hagués de fer un edifici així nou, no es podria”. Com que ja hi és, però, és un valor afegit. Així, tot i la crisi, “que hem notat especialment aquest darrer Nadal”, l’empresa encara el futur amb la sisena generació “i confiant que n’hi hagi una setena”, afegeix Comella Benet.
