En la facturació de Girbau, la presència a Cuba, on ven màquines i en fa el manteniment a través d’una delegació, és un dels set primers mercats. Per a Proquimia, que hi és present des de fa 16 anys amb una fàbrica pròpia que és mixta amb el govern cubà, les vendes suposen poc més de 17 milions de dòlars (14,4 milions d’euros). L’empresa vigatana fabricant de detergent i solucions de neteja exportava a Cuba abans de tenir-hi fàbrica un milió de dòlars (847.849 euros). Per tant, com expliquen Carles Onyós i Miquel Puigrefagut, director general i director financer de l’empresa, “en el global sí que ens ha anat bé. La dificultat està en l’any a any perquè és un país peculiar on hi ha certa inseguretat, canvis legals i dificultat en els cobraments”.
Aquesta mateixa opinió la tenen Pere i Mercè Girbau, directors generals de l’empresa de rentadores industrials. Com amb tothom, perquè a Cuba no hi ha empreses privades, el seu únic client és el govern cubà, “però es passa per diferents departaments i s’ha de conèixer el seu funcionament”. Totes dues empreses tenen a les seves espatlles l’experiència que els comporta els anys i veuen coses positives i negatives en l’obertura que s’albira de les relacions comercials amb els Estats Units. D’una banda, com recorda Onyós, “és amb els Estats Units amb qui hi havia el bloqueig però no amb la resta del món i en canvi poques empreses han acabat implantant-s’hi”. De l’altra, consideren que “de moment, amb l’acord que s’ha presentat, s’ha obert una mica la porta”, fet que comporta per ara que els cubans puguin rebre més diners dels familiars que tenen als Estats Units, l’obertura d’ambaixades als dos països i l’entrada al país de turistes nord-americans.
En aquest sentit, tots els directius consideren que això pot representar més ingressos, més inversió i més ocupació “però encara no s’ha parlat d’obrir-se a les inversions nord-americanes. Ho seguirà controlant el govern”, diu Onyós. Per ara, doncs, consideren que aquest acord és positiu, d’entrada, i que si arriba l’obertura o facilitat a noves empreses també arribarà “la competència. Però”, diu Pere Girbau, “la nostra és una posició sòlida perquè a més de vendre les màquines nosaltres oferim el servei de manteniment i solucions específiques i aquest és un aspecte molt important en aquest país”. L’illa, consideren, té possibilitats per atraure més turisme si és capaç d’oferir els serveis que fa anys s’ofereixen a altres destins turístics com les Bahames o països veïns “amb resorts que agraden als nord-americans” però per ara “la relació qualitat-preu en comparació amb aquests altres llocs no és barata”, diuen des de Proquimia.
Girbau va entrar a l’illa juntament amb cadenes hoteleres com Melià –amb tres hotels– i ha continuat treballant amb el grup estatal Cubanacan –amb més de 60 hotels–. A Cuba, a les rentadores els diuen Girbau per definir-les, fet que remarca la implantació que hi tenen. L’empresa, que facturarà aquest 2014 uns 112 milions d’euros en el consolidat, ha apostat aquests anys de crisi per invertir en recerca i desenvolupament, augmentar l’equip comercial amb nous mercats i contenir la despesa. Té previst obrir una filial a Alemanya –on té una delegació– i a Cancún, a Mèxic, a l’estil de la que té a Punta Cana, a la República Dominicana, “que ens permet donar un servei més directe al client”.
Proquimia exporta des de la seva fàbrica a Cuba cap a Mèxic i també cap a Europa. I és que l’exportació “és una de les coses que juntament amb inversió i tecnologia demana el govern cubà per implantar-se a l’illa a les empreses estrangeres”, conclou Onyós.
