Una quarantena de persones van participar diumenge en una caminada que va acabar a Castellnou de la Plana, amb una visita a un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Davant l’Escorxador, Eduard Gómez, d’El Fanal i antic regidor de l’Ajuntament, va explicar la llarga i polèmica història de l’escorxador, des del 1991, amb l’adopció de nova normativa europea, amb la sentència l’any 2000 del TSJC que declarava il·legal la instal·lació i la modificació del Pla General que l’havia fet possible. “Ningú va badar boca, a l’Ajuntament, no es paralitzar l’activitat ni la justícia va fer executar la sentència.” L’escorxador, dos anys després, va passar d’una concessió a privatitzar-se.
Ermengol Gassiot, de Moianès pel Decreixement, va fer una valoració de l’evolució i les condicions de treball dels grans escorxadors, amb treball autònom, falses cooperatives promogudes pels empresaris i, a partir de l’enduriment de la legislació laboral, amb la contractació mitjançant ETT. Va afirmar que dels 300 treballadors, només un 10% tenien relació laboral directa amb l’empresa i que una de les línies de producció estava llogada a Mafrica, una empresa de Sant Joan de Vilatorrada.
Més endavant de la caminada, en un camí entre dos camps llaurats, en la zona que es vol requalificar els terrenys i ampliar l’escorxador, Pilar Clapers, de Moià pel Decreixement, amb el suport de la planimetria, va descriure sobre el terreny la magnitud de l’operació urbanística prevista per a l’ampliació així com la construcció de la planta.
En l’itinerari d’anar i tornar, i tenint en compte que el diumenge al migdia comença un torn de treball, es van comptar d’una a una l’arribada a la feina a peu des de Moià de sis persones i vuit més en dos cotxes, totes elles d’origen subsaharià. Moià pel Decreixement acumula fins ara unes 800 signatures en contra del projecte.
{{ comment.text }}