Els Mossos d’Esquadra van ser aquest dijous a les portes de Càrniques Ausa, de Montesquiu. Hi van ser requerits per alguns dels fundadors de l’empresa, que la van vendre el 2018, però mantenien alguns béns en propietat i una part de l’immoble que tenen llogat als actuals propietaris. Tenien més que sospites que l’actual propietat, que fa mesos que no paga el lloguer, estigués traient estoc que els pertany. La policia, però, davant la dificultat de comprovar-ho per la falta de documentació que ho acredités, i després de parlar amb les dues parts, va marxar sense més. És l’últim capítol escrit (fins avui) d’un malson que han estat vivint en el darrer any treballadors, proveïdors i clients d’aquesta indústria, segons les diverses fonts recollides per aquest diari. I és, alhora, una situació oposada a fa un any, quan l’actual propietat agafava les regnes de la companyia, anunciava inversions i una ampliació de la plantilla. De seguida, però, les coses van començar a trontollar. A l’empresa, a principis d’aquest any, hi ha amb prou feines deu treballadors. L’últim gruix de plantilla va ser acomiadat els dies 23 i 30 de desembre. És de les últimes conseqüències d’un guió més propi de la ficció.
Els fundadors de Càrniques Ausa, quatre veïns de Montesquiu, van posar en marxa l’activitat l’any 1995. Tractaven amb gran part de la indústria càrnia del país. Compraven els subproductes del porc amb menys valor, els envasaven, congelaven i comercialitzaven als mercats on tenien sortida. La segona activitat de l’empresa era la compra i venda de bestiar. El 2018, els quatre fundadors, alguns ja en edat de jubilació, van vendre l’empresa a Five Meaters, una societat formada per cinc socis, dos dels quals eren dues empreses del sector. El 2020 Càrniques Ausa va facturar 21,3 milions d’euros (un 9,2% per sota que el 2019) i tenia 44 treballadors. La plantilla, però, superava el centenar d’empleats perquè més de la meitat provenien d’una ETT.
Segons expliquen els testimonis recollits per EL 9 NOU, superat el primer trimestre de 2022 va deixar d’entrar producte i, en conseqüència, l’activitat es va anar reduint. Havien d’anar a treballar, però bona part de la jornada se la passaven de braços plegats. Alhora, els telèfons de les oficines treien fum amb reclamacions de proveïdors, companyies de serveis, bancs o asseguradores per impagaments. Fins i tot la gestoria que tota la vida havia assessorat l’empresa va decidir que deixava de fer-ho al mes de juny.
En aquest context van arribar els primers acomiadaments. La plantilla (amb treballadors d’ETT inclosos) passava de 120 a 96. Després en van quedar 75 que al cap d’unes setmanes ja només eren 46. Dels 28 restants en van sortir la vintena que van acomiadar al desembre. Bona part d’aquests casos ja són als tribunals laborals i ja hi ha dates de vistes judicials. A alguns ni tan sols se’ls reconeix l’antiguitat real.
En la majoria de casos van marxar sense indemnització. Amb l’excusa de sempre, que no hi havia líquid. A l’última remesa els van oferir els mateixos 33 dies que a la resta però dient-los que només podien pagar-los la paga extra de Nadal, però ni la indemnització ni la nòmina de desembre. La resposta del gerent era que la indemnització ja l’assumiria Fogasa.
Òbviament, com tota història, la de la liquidació de Càrniques Ausa també té protagonistes. Els cinc socis de Five Meaters van vendre la societat al Grupo Petroarza. Les dues empreses estan domiciliades avui en un despatx del carrer Morgades i com a administradors solidaris i apoderada de Petroarza hi consten Miguel Sevil, Aitor Gazopo i Montserrat López.
El nom que no hi consta és el de José Ángel Arceiz Sánchez, un empresari aragonès que acumula condemnes, fins i tot amb penes de presó, i denúncies per impagament, tràfic il·legal de persones o estafa. I aquest és el nom a qui apunten les persones que han vist la caiguda de l’empresa del darrer any. És qui va negociar la compra i que, segons aquestes fonts, ha estat al darrere de tots els moviments. Inicialment no va revelar la seva identitat. Es presentava com a Ángel Sánchez, nom més comú i més difícil de rastrejar a internet. De Five Meaters en va heretar el que alguns treballadors consideren el seu braç executor, David Visanzay, que en aquest temps també ha estat administrador únic de Petroarza.
Els que sí que van cobrar van ser els socis de Five Meaters, però alguns d’ells sospiten que els van pagar amb els diners de la societat, un cop ja s’havia signat la compravenda. Els que han seguit el cas de prop asseguren que l’entramat d’empreses que ha cosit Arceiz el fa anar sis passes per davant de tothom. L’acusen de comprometre crèdit, rèntings o subvencions per a inversions que, si s’acaben fent, tampoc es paguen i els diners es perden entre les societats que controla. EL 9 NOU ha intentat, sense èxit, posar-se en contacte en reiterades ocasions amb la direcció de l’empresa, però a Càrniques Ausa ja no hi ha treballadors ni per agafar el telèfon.
Un empresari condemnat a presó
El nom de José Ángel Arceiz Sánchez és fàcil de localitzar en hemeroteques de mitjans de comunicació d’abast estatal i internacional, ja que es tracta d’un empresari condemnat per diversos delictes, fins al punt que va entrar a la presó l’any 2007. Se l’ha investigat i reclamat per més de 20 causes, entre les quals blanqueig de diners, tràfic il·legal de persones, estafa o homicidi imprudent.
El seu nom no es pot desvincular de Walthon Weir Pacific, una companyia aragonesa líder el tombant de segle en fabricació de vàlvules per a la indústria petroquímica i de generació d’energia a través del gas i el petroli. Arceiz en va ser l’últim propietari. I és que la societat va fer fallida el 2002. Un jutjat de primera instància de Saragossa va considerar provat el 2007 que els propietaris hi tenien responsabilitats penals, perquè n’havien agreujat el deute de 9 milions d’euros a 31, i va determinar que s’havia d’indemnitzar els treballadors. Segons articles d’hemeroteca, Arceiz hauria desviat un milió d’euros a paradisos fiscals. Paral·lelament se li va imputar un delicte contra la hisenda pública.
L’empresari ja acumulava d’abans judicis pendents. El febrer del 2005, per exemple, la Guàrdia Civil l’havia detingut per tràfic il·legal de persones, igual que el 2004, quan se’l va arrestar com a responsable d’una constructora on treballaven 59 persones d’origen romanès en situació irregular. Ara fa sis anys, el 2017, se’l va deportar de Costa Rica amb motiu d’un “perfil criminal alt” i un intent d’estafa amb el qual hauria pretès obtenir més de tres milions de dòlars. Actualment, es detecta un intent de neteja d’imatge a través de continguts patrocinats en mitjans de comunicació destacant bones pràctiques en venda d’animals.
{{ comment.text }}