Una dona que acabava de tenir un fill no podia sentir el seu fill si plorava a causa de la seva sordesa. Això li suposava un problema, i per això es va dirigir al Centre Tecnològic de la Fundació Eduard Soler de Ripoll. Allà l’informàtic, Sergi Sánchez, i l’electrònic, Moisès Plana, es van posar a treballar i van crear un dispositiu per al mòbil que a través d’una vibració alerta la mare que el seu fill està plorant. Segons els artífexs, el telèfon mòbil és una “eina molt potent” i malgrat que fins ara s’han fet moltes aplicacions virtuals “aquesta que hem creat demostra que se’n poden fer de reals que connecten amb l’entorn”.
Plana i Sánchez expliquen que es tracta d’un sistema “pràctic, senzill i econòmic”. Van pensar en el telèfon mòbil “perquè és l’aparell que la mare sempre porta a sobre”, i el que es va fer és instal·lar un micròfon al dispositiu. Després es va crear una aplicació amb un gràfic on l’usuari veu els decibels que captura el micròfon i on pot establir a partir de quin nivell ha de vibrar el mòbil per tal d’avisar que el nen està plorant. Plana diu que el mòbil “era l’aparell ideal” perquè havia de ser petit, amb bateria i sense fils. Sánchez afegeix que si haguessin hagut de desenvolupar un aparell diferent o complementari “hagués sigut caríssim”. Amb aquest projecte ideat al Centre Tecnològic de Ripoll se soluciona el problema d’un particular “però també ens servirà per incloure’l com a pràctica en el mòdul de Mecatrònica, ja que farem classes específiques de dispositius per a mòbils per tal d’apropar les noves tecnologies als alumnes”.
Sánchez i Plana insisteixen que els telèfons mòbils tenen moltes possibilitats. Ells mateixos també han ideat altres dispositius que poden servir per des d’obrir una porta del garatge només prement un botó del telèfon fins a detectar la presència d’algú amb un sensor o bé engegar un ventilador. “Si parlem d’innovar, hi ha molt camí per córrer amb els mòbils”, diuen.
Aquest no ha estat l’únic dispositiu o sistema que han creat des del Centre Tecnològic de la Fundació Soler per solucionar algun problema exposat per particulars amb algun tipus de discapacitat. Sánchez recorda que fa un temps un noi de Llagostera se’ls va adreçar perquè era aficionat a la fotografia “però tenia una gran incapacitat de mobilitat, ja que gairebé només movia una mà”. Ells van idear un sistema per pujar i baixar la càmera i també per disparar-la a través de l’ordinador integrat a la cadira de rodes. “Va acabar estudiant un mòdul de fotografia i el vam veure a la manifestació del passat Onze de Setembre a Barcelona fent fotografies”.
