Jenny Zegarra ja era modista al Perú, el seu país d’origen. Va arribar a Vic amb els seus fills per reunir-se amb el seu marit i aviat es va posar a treballar com a modista per una botiga. Ella, però, tenia la idea de tenir negoci propi i la casualitat va fer que arribés a un acord amb els antics propietaris de la botiga Selecció del Retall, que li van traspassar. “Jo ho veia clar, tot i que tothom em deia que era complicat”, explica. I de fet ho era perquè optar a un crèdit “sense tenir res per avalar” no era viable. Buscant va trobar que la Cambra de Comerç del Perú la podia avalar per aconseguir un microcrèdit ja que “precisament buscaven un emprenedor que no tingués res per poder obtenir el crèdit”. Així, amb els 25.000 euros del crèdit i diners propis o prestats per la família va reengegar la botiga.
Després de quatre anys el balanç que en fa és positiu. Ha mantingut els clients que tenia la botiga i n’hi ha afegit de nous. “Des de botigues com Massimo Dutti o Espai Vic amb les quals ja tinc un acord per als arranjaments, fins a persones individuals que venint per un arranjament han descobert que fem vestits a mida”, explica Zegarra, que assegura que la seva clientela, femenina, prové de diferents països i per tant té diferents maneres de vestir. “Tinc les clientes de la ciutat que volen roba feta a mida i que ja no tenen la modista que tenien habitualment, però també dones subsaharianes que volen un estil propi però europeïtzat per les seves festes”, explica Zegarra, i afegeix que les “formes de les dones, segons d’on provenen, són diferents i per tant els patronatges també ho han de ser”. Aquesta versatilitat i “que no dic mai que no a cap encàrrec” és el que fa que mantingui un bon ritme de feina. Posa com a exemple que va fer un vestit per a una núvia de Ripoll amb un temps rècord de 10 dies.
Zegarra nota que la gent torna a apostar per arreglar peces que ja té i s’ha especialitzat en vestits de núvia i de festa ja que és capaç de fer el vestit que la clienta vol i que ella adapta. “A vegades també faig jo la proposta de vestit però habitualment són dissenys que les clientes trien”, explica. El seu estil de treballar comporta que amb una vegada que provi n’hi ha prou “ja que la base és el patronatge”.
La feina feta li va suposar obtenir l’any 2008 el premi com la millor emprenedora peruana que atorga la Cambra de Comerç peruana a l’Estat espanyol.
