Dues formatgeries d’Osona i el Moianès es desplacen als Països Baixos per conèixer models de producció més eficients

Una representació de ramaders i formatgers de l'associació Llet de Cabres Catalanes, entre els quals hi havia les formatgeries Mas el Garet, de Tona, i Montbrú, de Moià, van ser la setmana passada als Països Baixos, a la zona de Zwolle, on es concentra la producció lletera d'aquest país, per conèixer de primera mà el seu model de producció. L’objectiu principal del viatge, que van fer entre dijous i dissabte de la setmana passada, era adquirir nous aprenentatges i descobrir altres maneres de treballar que puguin ser aplicades a les seves explotacions i formatgeries a Catalunya. Van visitar tres explotacions ramaderes dedicades al cabrum i una formatgeria, Rouveen Kaasspecialiteiten. Durant les visites, ramaders i formatgers van poder intercanviar experiències amb professionals neerlandesos del sector, analitzar processos de producció, sistemes de gestió, d’alimentació i innovacions tecnològiques. En les visites a les granges va sorprendre el fet que en tots els casos es tractava de negocis familiars on sempre hi ha implicada més d’una generació i que actualment estan liderades per persones d’entre 30 i 45 anys, de tal manera que s'asseguren el futur de les explotacions. Destaquen també per ser explotacions grans, d’entre 800 i 3.000 caps de bestiar, i per tenir molts dels processos automatitzats i robotitzats, de manera que cal un menor nombre de treballadors per controlar tota l’explotació. Per exemple, només l’automatització de l’alimentació assegura que les racions són sempre les definides i, a més a més, els robots poden diferenciar els diferents lots de cabres en producció per donar més o menys ració o més o menys concentrada. També destaquen les grans sales de munyir d’alta capacitat, arribant en alguns casos a les 900 cabres per hora. "El que ens va xocar més va ser veure un model de negoci familiar, amb implicació de tota la família des de petits. Vam veure un model de fa 40 anys però que allà s'ha mantingut", explica Oriol Antúnez, gerent de Formatgeries Montbrú de Moià. Ara bé, aquests projectes familiars, a diferència de les granges catalanes de cabres, estan completament tecnificats. "La munyida i l'alimentació està molt tecnificada i també tenen un control informàtic de cada animal", afegeix Antúnez, que considera que és cap a on han de tendir les granges catalanes: "Inevitablement s'ha anar cap aquí, que hi hagi menys granges, amb més volum de bestiar i més tecnificades, en certa manera seguint l'estela de les granges de vaques". En el cas dels Països Baixos, la distribució geogràfica també és important. Les granges estan concentrades en una zona concreta. En un radi de 50 quilòmetres es concentra el 80% de tota la producció de llet de cabra del país. I per exemple, la formatgeria que es va visitar, només en un radi de 25 quilòmetres aconsegueix el 80% dels 900.000 litres de llet diaris que treballen entre vaca i cabra. A més, el 90% dels treballadors viuen a un màxim de 10 quilòmetres de la formatgeria. L’Associació Llet de Cabres Catalanes agrupa ramaders i formatgers d’arreu del país amb l’objectiu de donar visibilitat, valor i força al sector de la llet i formatges de cabra a Catalunya. Treballa per fomentar un model ramader viu, sostenible i arrelat al territori, promovent la cooperació entre professionals, l’intercanvi de coneixements i la millora contínua dels processos de producció. L’associació també vetlla per la qualitat dels productes, el benestar animal i la promoció d’un consum conscient i de proximitat.

Dues formatgeries d’Osona i el Moianès es desplacen als Països Baixos per conèixer models de producció més eficients

Búfales de premi

Un cas de grip aviària a la Garriga posa en alerta les granges d’aviram

“Menys influencers i més pagesos”: els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

Els 170 quilos de nitrogen per hectàrea són suficients per als dos cultius anuals de cereal

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana