El Banc d’Espanya ha adjudicat finalment Unnim al BBVA, segons ha informat aquest dimecres a la tarda el regulador, i ha descartat vendre l’entitat catalana als altres competidors: el Banc Santander, el Banc Popular i Ibercaja.
El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) assumirà els 953 milions de pèrdues de l’operació a través del Fons de Garantia de Dipòsits (FDG). El FDG concedirà a Unnim Banc un esquema de protecció d’actius per la que assumirà el 80% de les pèrdues de la seva cartera d’actius durant un termini de deu anys, un cop absorbides les provisions. Unnim està administrada pel FROB des de el 29 de septiembre de 2011, quan l’Estat va nacionalitzar l’entitat catalana.
El Banc d’Espanya ha informat a través d’un comunicat de l’operació i l’ha circumscrit en el procés de sanejament de l’entitat catalana, fruit del projecte en comú de les caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa. Així mateix, el regulador ha assenyalat que la reestructuració d’Unnim Banc i la seva adjudicació al BBVA “tindrà un impacte nul” en els pressupostos de l’Estat.
”Bona operació per al BBVA i per Unnim”
Francisco González, president del BBVA ha manifestat que l’operació ”es bona per al BBV i és bona per a Unnim”. Per González, la compra d’Unnim suposa posar de manifest ”la confiança” que el BBVA té en el futur de Catalunya”.
La injecció de capital que cobrirà els 953 milions del FROB estarà finançada per les entitats financeres espanyoles a través del Fons de Garantia de Dipòsits i que per tant tindrà un efecte nul en els comptes de l’Estat. A més d’aquesta injecció, el Banc d’Espanya, a l’igual que va fer amb el Banc Sabadell amb l’operació de la CAM, ha dissenyat un esquema de protecció d’actius.
Aquesta mesura de protecció d’actius suposa que el FGD assumeixi el 80% de les pèrdues derivades de la cartera d’actius predeterminada durant els pròxims deu anys. La cartera d’aquests actius esta formada pels actius immobiliaris adjudicats aquests últims anys, tant habitatges acabats, en construcció, solars urbanitzables i solars sense qualificació.
En el cas d’Unnim, els actius immobiliaris adjudicats fins el setembre del 2011 suposaven una cartera de poc més de 2.100 milions d’euros, dels quals uns 900 milions són per cobrir solars. La taxa de morositat del grup el tercer trimestre del 2011 era del 10,54% mentre que la morositat de la cartera immobiliària arribava fins gairebé el 39%.
L’adquisició d’Unnim per part del BBVA estarà a partir d’ara sotmès a la decisió de les autoritats de competència de la Unió Europea que s’hauran de pronunciar els pròxims mesos.
El projecte en comú de les caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa ha durat 985 dies i ha acumulat 953 milions del FROB
Unnim, el projecte en comú de les caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa que aquest dimecres ha arribat al seu final per l’adjudicació del Banc d’Espanya a BBVA va començar fa 985 dies, el 26 de juny del 2009, quan es van fer públiques les converses per tancar un acord de fusió entre aquestes tres entitats. Des d’aquella data, el director general Jordi Mestre ha dirigit amb ”intensitat” la recerca d’un soci inversor que garantís la singularitat catalana de l’entitat i els beneficis de la seva obra social. Aquesta recerca de capital d’en Jordi Mestre es va fer sense èxit tant en l’àmbit internacional, amb fons d’inversió, com en l’Estat, amb converses amb entitats financeres, bàsicament caixes.
Jordi Mestre s’ha dedicat aquests últimes mesos bàsicament a captar un soci inversor que fes possible el manteniment a Catalunya d’Unnim i de la seva obra social. A més de les converses mantingudes amb diferents fons d’inversió internacionals, en l’àmbit estatal aquestes converses es van mantenir amb caixes d’estalvis, amb una especial profunditat amb Banca Cívica (fusió freda entre Caixa Navarra, Cajasol, Caixa Canàries i Caixa Burgos), les caixes basques i Ibercaja.
26 de juny del 2009. És la data que comença la cronologia del projecte Unnim. Aquell dia, les caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa trenquen el seu silenci i fan públiques les seves intencions per arribar a un acord de fusió. Tot i les reserves manifestades durant mesos sobre una possible fusió, els directius d’aquestes tres entitats d’estalvi decideixen contracorrent fer la fusió.
El directius de les caixes van reconèixer que la fusió va ser un pas obligat davant un profund canvi de comportament dels mercats internacional que feia preveure un camí ple de dificultats per captar capitals en el mercats, com així ha estat i ho és fins ara per a totes les entitats financeres espanyoles i dels països perifèrics de la UE, sigui quina sigui la seva dimensió.
21 de juliol del 2009. Els consells d’administració de les tres caixes, després d’haver visitat el Banc d’Espanya per presentar el contingut del pla d’integració el 30 de juny, aproven formalment el pla de fusió.
7 de setembre del 2009. El consell d’administració de Caixa Girona aprova incorporar-se al projecte de fusió de les caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa.
10 de desembre del 2009. Els consells d’administració de les quatres entitats d’estalvi donen llum verda al pla d’integració. Aquest pas suposa la posada en marxa de l’oficina d’integració per coordinar el pla d’actuació per consolidar la fusió de les quatre entitats.
21 de desembre del 2009. Els consells d’administració de les quatres caixes aproven la convocatòria per al 8 de febrer de les Assemblees Generals Extraordinàries per aprovar la fusió. Entre el 25 i el 26 de gener del 2010, els mateixos consells d’administració van decidir ajornar la convocatòria a l’espera de què la Comissió Europea aprovés el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
28 de gener del 2010. La Comissió Europea aprova el FROB, un instrument que va ser creat pel govern espanyol el juny del 2009 per facilitar les fusions entre les caixes d’estalvis.
12 de febrer del 2010. Es dóna a conèixer que ‘Unnim, la caixa que suma’, serà la marca comercial de la nova entitat.
9 de març del 2010. El consell d’administració de Caixa Girona dóna la sorpresa a l’anunciar la seva decisió de retirar-se del projecte, just el dia abans que el pla d’integració fos aprovat per la Comissió Executiva del Banc d’Espanya i del Consell Rector del FROB. El mateix dia, les caixes de Malleu, Terrassa i Sabadell anuncien que continuen amb el procés de fusió.
22 i 23 de març del 2010. Els consells d’administració de les caixes Manlleu, Terrassa i Sabadell aproven el nou Pla d’Integració, després de la retirada de Caixa Girona.
25 de març del 2010. El Banc d’Espanya aprova el Pla d’Integració presentat per les tres caixes d’Unnim.
30 de març del 2010. La direcció general de la Competència de la Comissió Europea dóna llum verda a la concessió de 380 milions del FROB a les caixes d’Unnim.
17 de maig del 2010. Les Assemblees Generals Extraordinàries de les tres caixes d’estalvis aproven la fusió.
1 de juliol del 2010. Primer dia de funcionament d’Unnim com a caixa unificada.
10 de març del 2011. El govern espanyol fixa els nivells més alts de capital i solvència de tots els països de la UE amb un 8% de capital principal per els que tinguin inversors privats i cotitzin a la borsa o del 10% per a la resta.
31 de setembre del 2011. El director general d’Unnim, Jordi Mestre, deixa de treballar en la captació d’un soci inversor o d’una entitat financera perquè s’acaba el termini concedit pel Banc d’Espanya. Unnim comença el seu procés de venda sota la tutela del Banc d’Estanya.
1 d’octubre del 2011. Després de no haver trobat una solució autònoma per mantenir Unnim, l’entitat s’ha de convertir en banc, cosa que permet l’entrada del FROB que inverteix uns altres 580 milions d’euros per adjudicar-se el 100% de les accions de l’entitat i arribar als nivells de solvència que requereix la legislació vigent. Amb aquest pas, el FROB ha invertit en Unnim un total de 960 milions d’euros.
23 de desembre del 2011. El Banc Unnim publica els resultats corresponents al tercer trimestre del 2011 que indiquen que l’entitat financera ha registrat un resultat net atribuït de -107 milions d’euros, cosa que suposa entrar en pèrdues per primera vegada. El resultat està condicionat per una despeses extraordinàries de 77 milions per fer efectiu el pla d’integració de la fusió.
17 de gener del 2012. Les entitats financeres interessades en la compra d’Unnim (Bankia, Banc Popular, BBVA, Santander, Ibercaja) presenten una oferta no vinculant que obre la ‘due diligence’ o període per obtenir una informació exhaustiva de l’entitat per poder fer una oferta definitiva.
20 de febrer del 2012. Les entitats financeres interessades en adquirir Unnim van presentar la seva oferta definitiva i vinculant, cosa que tanca el procés i va deixar la decisió final en mans del Banc d’Espanya.
