El carrer dels Argenters ha esdevingut, des de fa anys, l’artèria comercial més emblemàtica del nucli antic de Vic. Acull al voltant de 25 establiments d’un amplíssim ventall de sectors. Darrerament, però, n’hi ha un que ha pres especial protagonisme: el de la llenceria i la roba interior. Una cinquena part dels comerços d’aquest vial són d’aquest ram, igualant un altre sector, molt més genèric i habitual, el de les botigues de roba.
En concret, cinc botigues de roba interior comparteixen teòrica clientela en menys de 100 metres lineals –i encara n’han tancat dues els últims mesos–. Dues d’elles, per exemple, estan situades porta per porta. Es tracta de la més històrica, la Llenceria Casa Mir, i de l’última d’arribar al carrer, Intimissimi, que a finals d’agost va traslladar i ampliar el local que tenien al carrer Estret. “Som massa, no hi ha vida per a tanta gent”, assegura Maria Mir, segona generació de Casa Mir, fundada l’any 1940 per Joan Mir i Ramona Gil. “Hi ha una saturació”, corrobora la seva neboda, Marta Pérez Mir, tot recordant que eixamplant una mica el radi, sense sortir del centre històric, hi ha encara moltes més botigues del ram; i cita, a tocar, establiments com El Setí, La Renovació o les merceries Pous i Pallàs, que també venen llenceria.
En el cas del carrer dels Argenters, Casa Mir parteix d’una singularitat. Són l’únic comerç de caràcter familiar, no vinculat a una gran cadena. “Nosaltres no tenim grans campanyes de màrqueting al darrere”; ni la possibilitat d’oferir determinats preus. “No et pots posar al seu nivell, perquè hi perdràs”, admet Maria Mir. Per això, la seva aposta sempre ha estat “la de la marca, la qualitat i el servei”. En aquest sentit, entenen que “l’autèntica competència se la fan més entre ells”.
Des de la botiga del costat, les dependentes d’Intimissimi –marca del Grup Calzedonia– defensen que, malgrat la competència, cada establiment ha anat creant el seu perfil de clientela. “Nosaltres oferim una bona relació qualitat-preu, i molta gent ja s’ha acostumat al nostre model de roba interior”, defensen, tot recordant que ja fa sis o set anys que la marca va desembarcar a Vic, inicialment situada al carrer Estret.
Just a l’entrada del carrer dels Argenters també hi ha, des de fa 13 anys, una botiga de la marca Modimel·la. “Potser sí que som molts, però cadascú té el seu producte, les seves varietats i els seus preus”, exposa rere el taulell Yolanda Castellà, convençuda que “la gent vol varietat; poder triar i remenar”. En el seu cas “estem contents i el lloc és boníssim”. Això no treu, però, que en moments com l’actual “la crisi hi és per a tothom; i la notem tots”.
Uns metres més enllà, Golden Point ja fa nou anys que es va obrir en aquest punt del carrer. “La competència pot ser bona, però té la seva part negativa”, corrobora la dependenta May González. “Està bé que estiguem a prop, però tant!”, deixa anar González, que també entén que cada establiment “té la seva clientela”. A títol personal, “com a vigatana”, sí que lamenta que la ciutat vagi perdent “l’encant de les botigues més personals. Ara canvies de ciutat i de país i a tot arreu veus els mateixos aparadors”, reflexiona.
Just al capdavall del carrer, ja a la plaça del Canonge Collell, tancaria aquest esprint de 100 metres entre calces, pijames i sostens la cadena Calzedonia. Ja fa cinc anys que ocupen aquest local, tot que en feia uns quants més que ja estaven ubicats, precisament, a l’altre extrem del carrer dels Argenters. “Estem contents, ens va bé”, asseguren des d’aquesta firma italiana especialitzada en mitges i mitjons –i a l’estiu, com la majoria de la seva competència, en vestits de bany–. La competència, diuen, els estimula.
