“El meu banc als EUA em dona un 4,4%, perquè hi ha competècia; aquí res, perquè no n’hi ha”

“Hem de protegir els consumidors davant dels abusos dels bancs, perquè si alguna cosa hem vist des de la crisi financera de 2008 és que tenen un poder enorme, també amb la capacitat d’extorquir els governs”.

L‘economista Xavier Sala i Martín va passar aquest divendres pel programa ‘… i bona lletra’ d’EL 9 TV, on es va mostrart molt crític contra l‘intent del BBVA, finalment a través d’una OPA hostil, de quedar-se amb el Banc Sabadell per per convertir la tercera i quarta entitats bancàries de l’Estat en una de sola.

El gran poder dels bancs el va resumir amb la ides que l’aturada per la pandèmia “va provocar moltes mès perdues de llocs de treball als restaurants que als bancs, i als restaurants no se’ls ha pas rescatat; perquè no tenen poder”. I la segona prova d’aquest poder és que malgrat el compromís que els diners del restat bancari serien retornats, això no s’ha fet i s’han de donat per perduts.

L’economista també va fer notar que en el cas de l’Estat espanyol s’hagi assumit com a normal que els dipòsits a termini en entitats financeres ja no donin interès, mentre que a la resta d’Europa ronden entre el 3 i el 4%.

I va posar el seu propi exemple: “El meu banc als Estats Units em dona un 4,4%, perquè allà hi ha competècia i sap que, si no, m’ho donarà un altre”. A l’Estat espanyiol, en canvi, res, no hi ha rendiments per als clients perquè no hi ha compatència.

Sala i Martín també va advertir que, si finalment anés endavant, la fusió del BBVA amb el Banc Sabadell -oficialment valencià, ara mateix- tindria efectes sobretot a Catalunya tant de cara a clients com de treballadors, ja que és on hi ha més xarxa d’oficines i, per tant, més duplicitats que s’hauriuen de corregir

Al llarg de l’entrevista, l’economista també va defensar que els models econòmics de cada país no els han de definir els govers, snó les empreses, “perquè són les que hi entenen”, mentre que els governs aposten per subsidiar l’impuls a projectes que defensen “i quan fracassesen els hem d’acabar pagant tots els ciutadans”, va defensar.