El nombre d’ovelles a Catalunya cau un 64% en 20 anys

El sector oví passa per un dels seus moments més crítics, com mostra la reducció de caps de bestiar i ramats. Al llarg d’aquest segle el cens d’ovelles en producció s’ha reduït de forma dràstica i progressiva a Catalunya. Ara hi ha el 36% de les que hi havia l’any 2000. S’ha passat de 727.723 ovelles a 263.370, l’any 2021, segons les dades del Departament d’Acció Climàtica. I és en aquest escenari que el Mercat del Ram ha obert una finestra a l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa (ANCRI). “Fins fa dos anys hi havia dos tancats d’ovelles, és a dir 12 animals. Aquest any seran 36 i prop de 200 caps”, deia el dia de la presentació del Mercat el secretari tècnic de l’ANCRI, el veterinari de Ciuret Ramon Bach. El Mercat també acollirà el segon concurs morfològic nacional d’ovella ripollesa. “Ens han posat una carpa per a nosaltres sols i per una vegada recuperarem la importància que té el sector oví a la Catalunya Central i tot el que és Osona.” Les ovelles surten del recinte firal, on eren l’any passat, per ocupar l’esplanada del Sucre. Al concurs hi ha 36 inscrits. “És molt d’agrair que vulguin venir a un concurs morfològic amb el que representa de feina, temps i esforç”, afegia Bach. La sequera i la guerra d’Ucraïna, que ha provocat un increment notable dels cereals utilitzats en l’alimentació animal, ha tornat a posar a prova el sector primari i l’oví no n’ha estat cap excepció. “El blat de moro s’ha multiplicat per tres i és una de les bases de l’alimentació dels ramats.” Bach també lamentava que de la mateixa manera que hi ha sectors que poden repercutir aquests increments de costos en el preu final, en el seu cas no és així. “Ens estem menjant les pèrdues de més d’un any. No sé qui aguantarà”, assegurava. “S’estan acabant els ramats”, afegia Bach, que acabava fent una crida a la consciència del consumidor. “Mengeu producte de proximitat, com deia la meva padrina, no en mengeu molt, mengeu de tot, però mengeu cosa bona.” Qui contra la tendència a l’eliminació de ramats va apostar per mantenir-ne un són David Masó i Raquel Esturi. Són els masovers de Niubó, a Manlleu, i fa 11 anys, després de la defunció del pastor que les menava, van comprar les ovelles. El seu ramat pastura en extensiu pels prats de Niubó, on sembren el farratge per alimentar-les, i d’altres camps de rostoll de finques veïnes. Són conscients que cada cop són menys. “Quan vam arribar, des d’aquí vèiem tres o quatre ramats, però tothom va plegant i no se’n posen de nous”, lamenta Masó. Els factors són diversos: “Cada vegada hi ha menys rendibilitat, és una feina molt esclava...” i “hi ha un excés de burocràcia”, afegeix Raquel Esturi. “Els joves que s’ho plantegen, quan veuen la paperassa que s’ha de fer, s’espanten.” I els greuges no s’acaben. “Baixa el consum, pugen els preus de les termes per anar a pasturar.” Amb tot, Masó i Esturi tenen dimensionada l’activitat a les seves necessitats. “Un ramat de 600 ovelles, per a dues persones, ja dona prou feina”, expliquen, i, per tant, no es plantegen ni ampliar caps de bestiar ni obrir-se a altres espècies ni productes. En viuen ells i els seus dos fills. Bona part de l’alimentació dels animals prové dels farratges que sembren, tant als prats de pastura com als que després colliran per a les ovelles que estan en fase de cria. Els xais s’alimenten amb llet materna i a partir de les tres setmanes ho complementen amb pinso fins que arriben als 25 quilos (11-13 en canal) i els porten cap a l’escorxador de Manlleu. Tot el producte l’acaben distribuint en carnisseries de l’entorn.El pinso d’engreix és l’única alimentació que compren al marge de les pastures. “Si no plou arribarà un moment que haurem de comprar farratge.” La sequera, però, té alguns avantatges. “Aquest ha estat un hivern bo per a les ovelles”, explica Masó, ja que si l’hivern és humit pateixen més. A l’estiu surten a pasturar a primera hora del matí i al vespre, “la resta del dia murrien”. En aquesta època, en canvi, surten a la tarda. Per a la subsistència del sector, com Ramon Bach, també fan una crida al consum, així com a una normativa o ajudes “adaptades al nostre tipus d’explotació”. L’any passat ja van ser al Mercat del Ram i el seu lot d’ovelles va obtenir el segon lloc al concurs morfològic. Aquest any també hi seran. “Dona visibilitat a un sector que encara té bastant pes a la comarca d’Osona. És també un punt de trobada per a pastors de tot Catalunya i ens permet fer xarxa”, diu Esturi.

El nombre d’ovelles a Catalunya cau un 64% en 20 anys

“El control dels porcs senglars ha estat limitat i ara en paguem les conseqüències”

Voluntaritza’t de l’entitat Pere Claver guanya el 32è Premi Voluntariat, que atorga el Govern

Taradell preveu invertir 322.000 euros a millorar l’eficiència energètica de Can Costa

Pessebre monumental i homenatge pòstum a Folgueroles

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?