Un SUV compacte elèctric d’una marca xinesa, com pot ser un MG4, pot costar avui poc més de 18.000 euros (la versió més senzilla) un cop s’ha aplicat el Pla Move pel foment del vehicle elèctric.
És un preu molt competitiu al costat del de les marques europees. Veient com des de fa uns mesos no paren de desembarcar vehicles elèctrics xinesos, països com Espanya i França han pressionat perquè la UE imposi aranzels de fins a un 38% a aquests vehicles, tal com s’anunciava dimecres de la setmana passada, amb la idea d’evitar la competència deslleial i malgrat l’oposició de països com Alemanya, Suècia o Hongria.
Poc li ha agradat aquest anunci al gegant asiàtic i ja hi ha empreses que han demanat al govern que obri una investigació antidumping per a la importació de la llet i el porc. Notícia que ha posat en alerta el porcí espanyol –i català–, ja que actualment el gegant asiàtic és el destí principal de les seves exportacions.
La Xina, que és un gran consumidor de porc, encara no ha recuperat els canals interns d’ençà del brot de PPA (pesta porcina africana) de 2018. Allò va permetre créixer exponencialment al porcí espanyol i català.
Tot i que des de 2020 la demanda ha anat a la baixa perquè el mercat intern es va recuperant, el sector xinès no ha tornat encara als nivells de producció previs a 2018. En paral·lel, el porcí espanyol ha anat obrint altres mercats per contrarrestar la reducció de la demanda xinesa, però el gegant asiàtic encara continua essent el seu principal comprador.
Durant el primer trimestre d’aquest any, i segons les dades de la patronal Interporc, es van exportar 132.000 tones de carn de porcí a la Xina, una dada un 19% inferior a la de l’any anterior. La davallada també s’explica per l’increment del preu al mercat espanyol, derivat de la falta garrins d’engreix a causa d’una malaltia respiratòria, la PRRS.
Això també fa que la Xina busqui altres mercats per abastir-se, com el brasiler, fet que fa témer al sector que, en el cas d’aplicar aranzels, el gegant asiàtic faci homologacions exprés a més escorxadors del país sud-americà.
Amb tot, des del sector apunten que en les darreres setmanes la Xina havia tendit a apujar el preu, la qual cosa es veia com un baló d’oxigen. El porcí espanyol, a la Xina, hi exporta principalment els menuts i la triperia, productes de poc valor afegit.
Per ara, el portaveu de Comerç xinès, He Yadong, s’ha mostrat obert a atendre la sol·licitud formal d’algunes empreses xineses perquè s’obri una invesitgació antidumping contra les importacions de porc europeu. “Si es compleixen les condicions per presentar un cas, l’autoritat iniciarà el procediment de presentació i ho anunciarà públicament”, deia Yadong, segons recullen mitjans com Huffpost i TV3.
Des de l’Associació Catalana de Productors de Porcí, Porcat, el seu director, Ricard Parés, manté la cautela a l’espera d’informacions oficials. Admet que l’aplicació d’aranzels “no seria una bona notícia, però el sector hi farà front si passa alguna cosa”.
També afegeix que, tot i que la Xina “és un destí important, no en som dependents exclusius. El nostre principal destí és el centre d’Europa”. Parés també recorda quan Rússia va tancar la porta a la UE, mesura que es va prendre “d’un dia per l’altre”. “Va ser una situació de molts nervis i tot i això el sector es va adaptar”. El cas d’ara, diu Parés, “no és comparable”.
Afegeix que “com a sector ens dol pagar els plats trencats per una cosa que no té res a veure amb la carn i més quan dia a dia es constata que treballem bé per produir carn de qualitat”. I mostra d’això són, per exemple, les homologacions d’un mercat “tan exigent com és el japonès”.
{{ comment.text }}