Els parquets | Ajuts amb pocs resultats

Les mesures per pal·liar l’efecte de la inflació a les llars que ha aplicat, i en alguns casos encara aplica, el govern espanyol van contribuir a engrandir la bretxa entre les rendes altes i les rendes baixes. En altres paraules, el govern espanyol no va encertar en les mesures per reduir l’impacte de la inflació elevada en la desigualtat. Aquesta és la conclusió d’un informe patrocinat pel Banc Central Europeu sobre les mesures que, durant aquest període de fort creixement de la inflació, van aplicar diferents governs de l’eurozona (a més d’Espanya, Portugal, Grècia, França, Itàlia i Alemanya). L’informe assenyala que la desigualtat va créixer en aquest període d’elevada alça dels preus en dos dels sis països analitzats: Alemanya i Espanya. En canvi, l’impacte d’una inflació elevada en la desigualtat es va poder contenir als altres quatre països analitzats. Per una vegada que un informe econòmic equipara Espanya i Alemanya, és per un impacte negatiu. I ho és perquè tots dos països van optar per polítiques que tenien efecte sobre la globalitat de la població, però en menor grau per beneficiar les capes més desafavorides econòmicament. L’impacte sobre les arques públiques va ser igual d’enorme (50.000 milions d’euros des de 2021 a Espanya), però aquest esforç no es va traduir en una reducció de la desigualtat que hauria d’inspirar les accions fiscals de tots els governs, però sobretot dels que es reclamen d’esquerres. La diferència entre les polítiques aplicades a l’Estat espanyol en comparació amb la dels socis de la zona euro va ser que l’Estat espanyol va centrar els esforços a reduir l’impacte dels preus i, en canvi, el gruix de països va optar per mesures que contribuïssin a reduir l’impacte sobre els preus. Mentre que els països amb millors resultats van intentar afavorir l’obtenció de més ingressos per a la ciutadania més desafavorida. Per explicar-ho amb exemples, Espanya va prendre mesures com les subvencions generalitzades sobre el preu de la benzina i altres carburants, reduccions en els impostos sobre l’energia, primer, i sobre els aliments bàsics, posteriorment, o rebaixes, fins arribar a la gratuïtat, dels transports públics. Eren mesures generalitzades, amb independència dels ingressos de cada família. Qui podia estar més necessitat d’aquestes mesures eren les classes més baixes, però en canvi els ajuts es dirigeixen a tots els col·lectius. Aquesta generalització dels ajuts no afavoreix reduir la bretxa entre les llars amb més ingressos i les que menys en tenen. En el millor dels casos, el resultat serà d’empat (és a dir, que es mantindrà la bretxa exactament igual), però en el pitjor el que s’aconsegueix és que quedi més renda disponible per a les capes més altes i, per tant, la bretxa s’engrandeixi. I així va ser, si es té en compte que la renda disponible per a les llars amb menys ingressos es va reduir l’any passat un 5,1% a l’Estat espanyol. No és gens descartable que aquesta menor eficiència de les polítiques que es van aplicar a Espanya tingui a veure amb una tria clarament atzarosa. Mentre les polítiques de països com Portugal, que permetien seleccionar a quins col·lectius s’estava afavorint amb transferències directes o millores fiscals, a Espanya es va optar per reduir impostos indirectes, com l’IVA dels aliments, que deixa en mans de les empreses de distribució la determinació de preus. Com s’ha vist no era el millor camí cap a l’èxit, perquè les famílies han acabat pagant el mateix o més, com revela un estudi recent de l’organització de consumidors Facua. En l’informe es conclou que més de la meitat (un 52%) dels productes als quals s’aplicava la rebaixa de l’IVA ja eren més cars a finals d’octubre que un any abans, quan s’aplicava tot l’impost. Per a una altra organització de consumidors, l’OCU, seria més eficient aportar un xec de 200 euros a les famílies que ingressen menys de 27.000 euros a l’any. Ajuts directes a col·lectius més vulnerables és el que han fet els països amb millors resultats de l’aplicació de polítiques antiinflació en la reducció de la desigualtat. El mateix informe que s’ha fet sota el paraigua del Banc Central Europeu, tot i que aquesta institució no l’assumeix com a oficial, ja assenyala els dubtes sobre si les accions adreçades simplement a contenir preus tinguin un efecte, no ja per pal·liar la desigualtat que genera un IPC elevat, sinó per a la pura contenció de la inflació. De fet, tot i que al principi del cicle l’Estat espanyol havia aconseguit que la inflació creixés en menor mesura que la mitjana europea, s’ha arribat a aquest mes de novembre amb un 3,2% de creixement de l’IPC a l’Estat, mentre que a la zona euro l’increment es limita al 2,4%. La Unió Europea està començant a demanar als estats que s’abstinguin d’aplicar polítiques de contenció de la inflació, tot i que, aparentment, aquests mateixos estats miren d’allargar, si no totes, almenys sí que algunes mesures. L’Estat espanyol ja ha avançat que algunes polítiques s’allargaran almenys fins a meitat de l’any que ve. No hi ha res a dir sobre la decisió de prendre mesures que continguin l’efecte d’uns preus elevats sobre les famílies, però vistos els resultats de les que s’han aplicat fins ara no seria sobrer demanar que fossin més eficients.

Els parquets | Ajuts amb pocs resultats

El 9 ets i uts | Garbell. Mots que encara no són al diccionari

Els parquets | La majoria d’edat de bitcoin

El 9 de glossa | El plurilingüisme a l’aula: el goig d’aprendre llengües!

El so de caminar | La llum del caminar

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Comencen les obres per millorar la connexió de la C-17 amb el polígon del Dolcet de Manlleu

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya