Els parquets | Avenç lent de l’R+D

La inversió en recerca i desenvolupament (R+D) va créixer un 12% l’any 2022, segons les dades que l’Institut Nacional d’Estadística va fer públiques quan l’any passat, el 2023, s’acostava al final. Es podria considerar un creixement sòlid però, com sempre, les dades estan sotmeses al matís. Si la comparativa s’estableix amb relació al PIB, l’avenç és força més limitat i passa de l’1,41% del 2021 a l’1,44% de 2022. Tres centèsimes és un avenç de pas de tortuga per complir l’objectiu d’arribar al 2,15% que el govern ha fixat per a l’any 2027. Les dades catalanes són, certament, més favorables encara, amb un creixement del 18%, superior a la mitjana estatal, i un pes del PIB que arriba, encara amb dades provisionals, a l’1,89%, amb un avenç de 0,2 punts respecte del 2021. Més favorables, però encara lluny de l’objectiu general i, com en el cas de l’Estat, lluny també de convergir a les dades europees. La literatura econòmica (i, també, el més pur sentit comú) remarca la transcendència de disposar d’una cultura sòlida de recerca i desenvolupament com un aspecte clau en l’avenç econòmic d’un país. El gruix dels estudis econòmics coincideixen a assenyalar la productivitat com un dels mals econòmics, ja sigui a l’Estat o a Catalunya. Els països europeus amb dades més avançades en productivitat, que són, al mateix temps, els que lideren la inversió en R+D: Suècia hi destina el 3,4% del PIB, Àustria, el 3,2%, o Alemanya, el 3,1%. La mitjana europea és del 2,2%. Amb un avenç de tres dècimes de PIB, i comptant que la mitjana europea es mantingués, Espanya necessitaria 25 anys per aconseguir la convergència amb les xifres europees. Vint-i-cinc anys significa que queda un camí molt llarg. Però això no hauria d’impedir els esforços per deixar el vagó de cua de la Unió Europea que l’Estat espanyol comparteix amb els sospitosos habituals. Espanya supera Bulgària, Romania, Xipre o Eslovàquia, passa per davant d’Itàlia, gràcies a l’avenç d’aquest any, però està per darrere de Polònia, Portugal o Grècia. Son països que tenen en comú que també estan per sota de la mitjana en aportació de PIB per habitant i, majoritàriament, han basat la competitivitat en els salaris ajustats. Es demostra que aquesta no és la millor manera de competir, i que la competitivitat va més d’innovació i que de sous baixos. Es podria al·legar que els països que tenen posicions capdavanteres són, també, els que tenen més renda. Si això fos cert, hi hauria d’haver una certa equiparació entre el poder de compra de l’Estat, que queda 15 punts per sota de la mitjana europea i l’esforç en R+D. Però ni així: en esforç en R+D, l’Estat està 35 punts per sota de la mitjana. És més una qüestió de cultura que de potencial econòmic. És interessant remarcar que, durant el 2022, el creixement de la inversió en recerca va ser més sòlid a l’Estat que a la resta de la Unió Europea. El 12% de creixement estatal, està per sobre del 6% europeu. És un avenç que (un altre cop els matisos) és consistent amb l’evolució prèvia. Fins a l’esclat de la crisi financera el 2008, l’Estat espanyol avançava cap a la convergència amb Europa, però la profunditat de la gran recessió va portar a retrocessos intensos a l’Estat. Va passar de l’1,35% del PIB destinat a R+D l’any 2008 a l’1,19% el 2016. Havia d’arribar el moment en el qual, com que Europa venia de més amunt, el creixement s’alentís i, com que Espanya venia de tan avall, accelerés el pas. Però encara, amb les últimes dades disponibles, la bretxa de 0,78 punts respecte a la mitjana queda lluny dels mínims de 0,52 punts de 2008. El context també és favorable perquè creixi la inversió en R+D, donades les importantíssimes aportacions dels fons Next Generation. Tot i que l’informe de l’entitat especialitzada en innovació Cotec no quantifica quina repercussió han tingut aquests fons en l’evolució de la inversió en R+D, sí que planteja que el suport europeu ha estat essencial en el creixement “excepcional” registrat a l’Estat durant el 2022. També avisa alerta que aquests fons europeus no seran eterns. El mateix informe assenyala que, tot i el creixement de l’últim any, per arribar al 2,12% d’objectiu per al 2027, no valdria ni el 12% registrat el 2022, amb un augment rècord dels últims anys. Caldria un 13% sostingut durant cinc anys per arribar als 17.000 milions d’euros addicionals necessaris per arribar al 2,12% . El desig del govern per al 2027 significaria gairebé doblar els 19.000 milions de 2022, un any de rècord. Davant de la dificultat que les previsions governamentals es materialitzin, és millor avançar per assentar una cultura econòmica que destaqui els valors de la innovació. Més enllà de ser un motor per garantir més competitivitat per a les empreses, la inversió en innovació també és important per al conjunt de l’economia, perquè es permet generar més ocupació qualificada, s’avança en un progrés tecnològic en el qual és imprescindible no perdre el tren, i s’acaba sent més competitiu per atraure inversions. Si s’atén a la fórmula del científic William Brody (que oportunament cita en un article al portal Via Empresa Xavier Lesauvage –assessor en innovació i professor d’Esade–), “el coneixement impulsa la innovació, la innovació impulsa la productivitat i la productivitat impulsa el creixement econòmic”. Amb el foment del coneixement, en el qual l’educació té un pes important, es fa avançar la innovació, que té com a motor la recerca i el desenvolupament. En aquest sentit, ni els recents resultats de l’informe Pisa, ni els lents avenços en R+D auguren un impuls del creixement econòmic.

Els parquets | Avenç lent de l’R+D

Crítica de cinema | ‘Emilia Pérez’, de Jacques Audiard

“Gamper va ser cinc vegades president, sense ell el Barça hauria deixat d’existir l’any 1908”

Lax’n’Busto torna i recupera Pemi Fortuny de cantant

El 9 ets i uts | Neules, torrons i… panettones

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

“No aguantava més, tenia ganes de morir-me”

Krítik, la llibreria de Vic especialitzada en còmic i jocs, ha obert un nou local

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost