Els parquets | Col·laboracions d’un sol sentit

Una llei catalana –recorreguda– i una llei estatal gairebé calcada i encara poc aplicada després, el preu del lloguer no para de tocar sostre. Aquest dilluns l’Institut Català del Sòl comunicava que el preu mitjà a Barcelona ha tocat sostre en el segon trimestre de l’any, amb 1.123 euros al mes, i un creixement de doble dígit –prop del 13%– respecte a fa un any. La barrera dels 1.000 euros se supera també en una vintena de municipis (se’n poden trobar, per exemple del Vallès Oriental, com l’Ametlla, Vallromanes o Vilanova del Vallès), perquè es vegi que aquest no és únicament un problema de la capital catalana. De fet, el cost mitjà del lloguer a Catalunya ha crescut un 9,7%. El problema principal és fins a quin punt aquests preus arriben a excloure del mercat particulars o famílies amb menys recursos. Però, a més d’aquest problema principal, hi ha també problemes secundaris. El primer és que ja acabi no resultant, no ja escandalós, sinó ni tan sols sorprenent que els pisos de lloguer arribin a aquest preu. El segon, la reacció del sector quan se li demana per les causes d’aquesta escalada: mai no és culpa de promotors, constructors o agents immobiliaris. És culpa que no hi ha oferta i, si no hi ha oferta, és perquè no s’obté prou suport públic. Demanen col·laboració público-privada (com gairebé tothom, per cert), però amb una visió ben particular del que és col·laboració: que la part pública assumeixi els riscos i la privada gaudeixi dels beneficis no seria exactament qualificable com a col·laboració. Sota un pretext avaluable en dades –l’Estat espanyol està en posicions molt endarrerides pel que fa a l’oferta d’habitatge social, un 3% respecte al 9,3% de mitjana europea–, els agents immobiliaris insisteixen en la necessitat que es facin importants aportacions pressupostàries per corregir el desajust. Aquesta és una opció que no s’ha de descartar. Després d’anys en què la política pública d’habitatge ha estat, per dir-ho suau, qüestionable, el panorama és clarament desfavorable si es compara amb els països de l’entorn. Però resulta injust que les culpes es carreguin exclusivament a la desatenció pública pel problema. I injust que els promotors estiguin apuntant amb el dit de la necessitat d’habitatge social la lluna d’una realitat immobiliària alterada per factors aliens als residents a municipis com Barcelona, en el qual els lloguers turístics o els anomenats expatriats estan incidint en una alça de preus que expulsa la població autòctona i encareix, de passada, els preus de les poblacions metropolitanes. Fins que pisos que ara mateix estan es podria dir que segrestats per les agències de lloguer turístic no retornin al mercat, serà complicat –per no dir impossible– que hi hagi una certa normalització dels preus. La recepta dels promotors i agents de la propietat és que el sector públic, que és el mateix que dir tota la ciutadania, aporti recursos per corregir, sí, dècades de desídia, però, també, de desregulació del mercat. La irada reacció del sector a les propostes de regulació que van fer, primer, l’administració catalana i, després, l’estatal mostra una clara predisposició a exigir sense oferir contraprestacions. El sector demana que hi hagi una gran inversió per poder incrementar l’oferta d’habitatge, culpable segons la seva visió que els preus no parin d’enfilar-se, però exigeix que el seu negoci no es reguli. És una manera ben curiosa de capgirar el sentit de les regulacions: en comptes d’afavorir la ciutadania, l’Estat ha de preocupar-se pels que obtenen més beneficis. Resulta evident que el sector de l’habitatge navega actualment sobre aigües tèrboles. És cert que hi ha, en part, una necessitat d’incrementar l’oferta. Però s’estan produint algunes circumstàncies que assenyalen que aquest no és l’únic problema. En els últims mesos, els increments en els tipus d’interès han encarit les hipoteques, fins al punt que se n’estan firmant moltes menys (un 25% menys que fa un any, en dades del mes de juliol). Però això no significa que s’estiguin venent menys pisos, almenys a Barcelona. Això passa perquè moltes de les operacions es formalitzen sense hipoteques, i això significa que hi ha inversors disposats a pagar al comptat per, posteriorment, posar els habitatges adquirits a un mercat de lloguer que creix a doble dígit. Hi ha una part del creixement del preu que prové, precisament, d’aquest tipus d’operacions. El creixement dels preus dels lloguers (i, de fet, de tot el parc immobiliari, perquè també són més cars els pisos a la venda afegint pressió als compradors afectats per unes hipoteques més altes) requereix d’atenció des de diversos focus. Si la hipòtesi és que hi ha falta d’oferta, és raonable que es busquin solucions amb més construcció, sense que s’hagi de descartar que el sector públic tingui una implicació directa en forma de cessions de solar o finançament total o parcial de les promocions. Però també és raonable que quan es demana la col·laboració de l’administració s’estigui disposat a assumir sacrificis com ara una llei que procuri per evitar increments abusius que deixen capes cada vegada més àmplies de la població allunyades d’accedir a un sostre on viure. A més d’un negoci, l’habitatge és, cal no oblidar-ho, un dret.

Els parquets | Col·laboracions d’un sol sentit

El 9 ets i uts | Garbell. Mots que encara no són al diccionari

Els parquets | La majoria d’edat de bitcoin

El 9 de glossa | El plurilingüisme a l’aula: el goig d’aprendre llengües!

El so de caminar | La llum del caminar

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Comencen les obres per millorar la connexió de la C-17 amb el polígon del Dolcet de Manlleu

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya