Els parquets | Criteria surt de compres

La companyia que té com a president Isidre Fainé ja insinuava un canvi de rumb en la política inversora quan, aquest mes de gener, comunicava un canvi a la primera posició executiva. L’exconseller delegat de la companyia d’aigües de Barcelona, Agbar, Àngel Simón, està executant l’encàrrec amb una celeritat que, en alguns casos, està agafant a contrapeu fins i tot els analistes. En el curt període de cinc mesos transcorreguts des dels canvis a l’estructura directiva, Criteria ha avançat passos per incrementar el control sobre Naturgy, la companyia energètica que té Gas Natural com a origen, en cooperació amb un fons dels Emirats Àrabs; ha incrementat la participació a Telefónica, empresa en la qual ja tenia una participació prou potent com per ostentar la vicepresidència del Consell d’Administració; ha pres participacions a Puig en la flamant sortida a borsa de la perfumera catalana; ha ampliat la presència a la immobiliària Colonial, i ha pres una participació rellevant a la constructora ACS. Un canvi de rumb en la inversió que havia portat a terme en els últims anys. Criteria havia mantingut una posició discreta, amb petites participacions en empreses amb garanties d’aportar dividends. “Ens agraden els dividends”, sol comentar el president de la societat inversora de La Caixa, Isidre Fainé. El ral·li inversor dels últims mesos i setmanes ha comportat el desemborsament de 4.000 milions d’euros. Si bé és cert que la societat ve d’un any amb rècord de beneficis, 1.910 milions d’euros, cal costejar aquestes operacions i les que vindran. Criteria ja ha demanat crèdit per afrontar l’operació de Naturgy, que suposarà un desemborsament d’uns 2.000 milions d’euros. Tot plegat, després d’haver-ne destinat 420 a adquirir el 3% de Puig, 350 a incrementar la presència a Colonial, gairebé 1.000 per convertir-se en el segon accionista d’ACS rere Florentino Pérez i, de moment, 527 milions en compres d’accions de Telefónica. Criteria no ha amagat que l’objectiu és arribar al 10% de participació i això suposaria al voltant de 1.000 milions més. I encara hi ha pendents moviments amb socis txecs per assumir la titularitat d’una part notable del fabricant de trens Talgo. Les operacions s’afronten amb recursos propis, però també caldrà acudir a finançament de tercers. Els analistes consideren que té marge, perquè amb uns actius valorats en 25.000 milions, el deute actual és de 4.000 milions. A més, en molts casos els actius són executables amb relativa rapidesa, en tractar-se de participacions que cotitzen a borsa. El canvi d’orientació pot respondre, naturalment, a factors múltiples. La societat s’ha presentat sovint com el primer grup inversor de l’Estat. Però l’assalt a l’Ibex, índex de les grans cotitzades espanyoles, suposa un pas més en aquesta estratègia. El que aparenten aquests moviments és que el grup que presideix Isidre Fainé està prenent participacions que atorguin poder a Criteria en les decisions estratègiques de les grans companyies espanyoles. Amb Telefónica, Criteria s’està alineant, per exemple, en una estratègia del govern perquè el primer grup de comunicacions de l’Estat tingui accionistes espanyols (inclòs el mateix Estat) davant l’escomesa d’un grup inversor saudita. Criteria, com l’Estat, igualaran la participació d’una empresa d’aquell país per conservar un rol en la presa de decisions de Telefónica. Naturgy ha tingut una relació estreta amb La Caixa i, ara, amb aires d’opa sobre la companyia energètica, l’estratègia de Criteria és associar-se amb un potencial comprador per mantenir posicions de poder. Un soci per cert que també arriba de l’àrea del Golf Pèrsic. Deu ser que el que és nefast per a les comunicacions és bo en el camp energètic. Com Naturgy, Colonial ha tingut una tradició de relació amb l’entitat d’estalvis, avui un veritable banc. Els moviments de La Caixa amb el ram immobiliari acostumen a anticipar precisament l’evolució del sector. Quan ha afluixat la participació a Colonial, s’ha anticipat a un retrocés. Que ara reprengui la vinculació amb la immobiliària seria un indicatiu del contrari, d’un auge del sector. Els auges immobiliaris acostumen a ser més favorables per als inversors que per als consumidors. Amb ACS, Fainé s’ha assegurat un seient al Consell d’Administració, al costat d’un dels empresaris més influents de l’Estat com és Florentino Pérez. Efectivament, doncs, encara que es puguin titllar d’especulacions, no costa gaire trobar un motiu rere cada moviment que ha fet Criteria en els últims mesos. De ben segur que tampoc no s’han desviat del motiu fundacional de la societat. És nodrir de recursos la Fundació La Caixa per conservar el paper que habitualment feia l’obra social de l’entitat quan era una caixa i no un banc. Els objectius lloables, i aquest n’és un, no estan renyits amb d’altres objectius que, potser, no ho són tant. De moment, l’objectiu que no ha amagat Criteria és el de convertir-se en un dels principals accionistes de l’Ibex-35. Això d’entrada dona poder. I, probablement, els dividends que tant agraden al seu president.

Els parquets | Criteria surt de compres

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme