Els Parquets | Estalvis fatigats

El dolor que havien anunciat responsables de bancs centrals quan va començar el ral•li alcista dels tipus d’interès serà prolongat. Ho auguren els informes del Banc d’Espanya, que alerten que “subsisteixen dubtes sobre la capacitat de l’estalvi acumulat per les llars durant la pandèmia per donar suport al consum privat en els pròxims trimestres”. El doble càstig d’uns preus a l’alça en índexs desconeguts durant dècades, i uns tipus d’interès que han encarit l’accés als crèdits posen moltes famílies en risc de, primer, quedar-se sense estalvis i, posteriorment, a quedar-se a prop de la vulnerabilitat. Ja s’hi troben 770.000 famílies a l’Estat que no poden cobrir els pagaments de l’habitatge, l’alimentació, els subministraments i els deutes –les necessitats bàsiques– amb els ingressos habituals i ni tan sols afegint-hi els estalvis. Aquesta és una situació extrema que no és nova. Abans de la pandèmia ja hi havia casos de vulnerabilitat, però l’actual dinàmica de preus més cars i crèdits més durs ha arrossegat 132.000 famílies més a aquesta situació d’especial fragilitat. Aquest ja hauria de ser per si mateix un motiu de preocupació, però, a més a més, no s’hauria de perdre de vista que el problema es pot anar engrandint en els propers mesos, perquè ja són 1,7 milions les famílies que sí que arriben a final de mes, però estirant d’estalvis perquè els ingressos habituals els són insuficients per cobrir els pagaments més bàsics. Els estalvis d’aquestes famílies no són il·limitats, de manera que la perspectiva és que caiguin més tard o més d’hora en la situació d’especial fragilitat. La frontera la pot arribar a marcar la durada del cicle expansiu dels preus i dels tipus d’interès. En aquest sentit, la perspectiva és que aquesta durada es perllongui. L’informe del Banc d’Espanya no dona per fet que el creixement de la inflació tingui una data de caducitat propera. La resposta dels bancs centrals, i entre aquests el Banc Central Europeu ha estat apujar els tipus d’interès. Han tirat de manual: quan els preus pugen s’ha de refredar l’economia. Però, com ja s’ha dit abastament, també en aquest espai, el diagnòstic no era exactament el d’una economia reescalfada. Molts dels components que han bastit el creixement imparable dels preus no tenen a veure amb el consum. S’està veient aquests últims mesos, en els quals gran part del creixement de la inflació s’ha d’atribuir a factors tan incontrolables per als consumidors com el preu de petroli. És així com s’arriba al doble càstig. Al dolor. Encara que el consum es freni, els preus continuen pujant i, com que els preus pugen els bancs centrals incrementen els tipus d’interès, amb el consegüent perjudici sobre famílies que, ja afectades per uns costos més elevats de la cistella de la compra, també han de pagar més per les hipoteques. I, si per poder consumir, necessita algun crèdit, l’haurà de pagar a preu molt elevat. La conseqüència de tot plegat és que el consum, que ha estat un factor essencial en el creixement del PIB en els anys posteriors a la pandèmia es ressentirà. Amb menor consum, l’economia tendirà, o bé a l’atonia o, en el pitjor dels casos, a contraure’s. El que ha anat passant els últims mesos, segons el Banc d’Espanya, anticipa una situació, per dir-ho suau, complexa. Amb una mica de vista enrere, es podrà comprovar com la impossibilitat de consumir durant el 2020 havia portat els estalvis dels residents a l’Estat a xifres molt elevades, el 17,6% de la renda disponible global (és a dir la suma del que tots els residents a l’Estat tenen a disposició una vegada han pagat impostos i cotitzacions). En els anys posteriors, va créixer la despesa fins a deixar el volum d’estalvis en el 7,2% l’any 2022. Van ser moltes les famílies que van aprofitar els estalvis per reduir el seu endeutament –amortitzar part de la hipoteca, cancel·lar alguns crèdits... Però compte a menysprear la responsabilitat de les famílies, que estan demostrant que són prou previsores. En el moment que han aparegut els primers núvols negres sobre l’economia, han crescut els estalvis. En el primer trimestre de l’any, els estalvis havien tornat a repuntar fins a l’11,8%. Tot i que la xifra deu haver baixat perquè l’últim no ha estat un estiu de renúncies, s’està podent constatar que les famílies s’estan preparant per una situació més crua a l’hivern. També es nota que hi ha certes necessitats, perquè els crèdits al consum estan remuntant. Concretament l’import dels crèdits concedits per les entitats financeres s’ha incrementat un 8% respecte a fa un any i, al juliol, es van marcar màxims des de 2009. Situacions pròpies de començaments de períodes de crisi. En bona part, són crèdits per obtenir liquiditat que venen a ser préstecs per trampejar el temporal. Pugen aquest tipus de crèdit, mentre les hipoteques es redueixen de manera dràstica. Això ve a indicar que les famílies veuen un futur immediat de dificultats i no acaben de tenir clar el que depararà el futur a més llarg termini. Tot plegat són auguris que conviden poc a l’optimisme. Tot i que en l’última reunió del Banc Central Europeu no hi va haver unanimitat sobre la recepta de tornar a apujar tipus, la decisió final va ser fixar el desè increment en 13 mesos. Això té poc a veure amb el que diu el dictamen del mateix Banc Central. “L’economia seguirà probablement dèbil els propers mesos [...] la demanda més baixa de les exportacions de la zona euro i l’impacte d’unes condicions financeres més severes redueixen el creixement per una inversió residencial i empresarial més baixa.” Coneixen la malaltia, però no s’assenyalen com a responsables. En un context com aquest, el més aconsellable seria estalviar, però, com alerta el Banc d’Espanya, fer-ho és cada vegada més difícil.

Els Parquets | Estalvis fatigats

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles