Els parquets | Joc de trens

L’Estat espanyol no ha estat sempre exemple d’excel·lència en processos de liberalització de mercat. De fet, ha estat més aviat tot el contrari si es prenen com a referència els processos seguits en els sectors de l’energia i les telecomunicacions. No es pot dir que aconseguissin objectius sòlids pel que fa a l’establiment d’una competència en favor dels consumidors. Van ser més aviat una invitació al campi qui pugui, amb un resultat que té molt de relleu de monopolis per oligopolis. Un efecte contrari al que hauria d’inspirar la voluntat de liberalitzar un mercat que actua en benefici de l’interès públic. Un dels últims processos de liberalització ha estat el del sector ferroviari. Sense estar exempt d’imperfeccions, el procés havia tingut efectes que apuntaven més cap a un benefici general: dos anys després que nous operadors entressin al mercat de l’alta velocitat, hi ha més viatgers i els bitllets s’han abaratit. Així ho avalen els informes de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. En el cas del creixement de viatgers, ara n’hi ha 31 milions, que en són 10 més que abans de la liberalització. En dos anys i mig el nombre d’usuaris ha crescut el mateix que sota el règim de monopoli s’havia trigat deu anys a aconseguir. Que creixi el nombre d’usuaris no només és positiu per al sector, sinó que també té un component social important: si aquests mateixos usuaris haguessin optat per altres vies de transport (per carretera o en avió) per falta d’oferta o per uns preus massa elevats, l’impacte ambiental dels seus viatges hauria estat molt més intens que quan s’han mogut en tren. El benefici en forma de preus també és notable. El mateix informe assenyala a una reducció en el cost dels trens d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid del 21%, amb preus mitjans que han passat de 64 euros per trajecte a 51. L’informe també apunta a un benefici més per al consumidor, com és que el servei es presta amb més eficiència. Aquesta situació podria portar perfectament el govern de torn a exposar fins a quin punt els beneficiats són els consumidors i, fins i tot, a penjar-se alguna medalla, però no és el cas. El ministre del ram, Óscar Puente, ha decidit que els preus han baixat massa i apunta directament a un dels operadors, Ouigo, com a responsable de pràctiques de dumping, enteses aquestes com l’acció deliberada d’una entitat d’oferir serveis o articles per sota del cost de producció amb l’objectiu de treure els competidors del mercat. El ministre ha amenaçat de manera reiterada aquest operador a portar les seves pràctiques comercials davant les autoritats de la competència. Ouigo és la filial de baix cost de l’operador públic francès SNCF. Va ser la primera companyia que va trencar el monopoli de Renfe i la seva marca d’alta velocitat AVE. Va tenir les portes relativament obertes al sistema ferroviari espanyol, i la resposta francesa a l’interès de l’operador públic espanyol Renfe està sent, certament, més restrictiva. Es podria entendre, tot i que el ministre no ho cita explícitament, que les seves afirmacions són una rèplica a la poca predisposició francesa a permetre que Renfe operi en les línies més rendibles d’aquell país. Però com que no ho fa explícit, el que dona a entendre és que no li sembla positiu que hi hagi més trens, més eficients, més barats i amb més usuaris a una xarxa d’alta velocitat espanyola que, per cert, tots els estàndards internacionals consideren desproporcionada. La posició que expressa el govern espanyol és de crítica a unes pràctiques que, suposadament, estan portant a pèrdues importants als tres operadors de l’alta velocitat a l’Estat. Però Puente considera que “la competència ha de permetre que les empreses tinguin beneficis o, com a mínim, no tinguin pèrdues”. Parla, en part, en defensa de Renfe, que si bé pública, és una empresa dins de la competició pel servei. Seria desitjable que no es fes tan evident que té un dels àrbitres tan a favor. Renfe, que per plantar cara a Ouigo i a Iryo, la tercera companyia en discòrdia, de capital italià, va llançar la marca també de baix cost Avlo, també tancarà amb pèrdues l’exercici. Tot plegat, amb un rècord de viatgers. Sortir en defensa dels resultats d’una empresa pública tindria sentit, si no fos perquè el govern espanyol té un paper determinant per evitar que aquestes pèrdues siguin tan elevades. Adif, l’empresa que gestiona les infraestructures ferroviàries –vies, catenàries…–, cobra uns cànons molt elevats per la utilització d’aquestes infraestructures. Els tercers més alts d’Europa, per ser exactes, només per darrere del Regne Unit i França. Com més s’utilitzin les vies i les catenàries, més cobra. I, de fet, els cànons d’Adif, que com Renfe és una empresa pública, representen la part més elevada del cost del bitllet. El Ministeri demana que no es cobrin preus tan baixos perquè les operadores entren en una indesitjable espiral de pèrdues, però manté uns costos de serveis molt elevats. Si el reduís, també ho farien pèrdues per als operadors, i aquesta seria la millor manera de mantenir els beneficis de la liberalització de millors preus i millor servei per incrementar el nombre d’usuaris d’un mitjà de transport més net que el vehicle privat o l’avió. Quan el beneficiat és el consumidor, el Ministeri intenta beneficiar la seva empresa Renfe. Quan el consumidor és el perjudicat per un servei objectivament dolent com el de Rodalies, el Ministeri defensa Renfe. L’empresa per davant del consumidor és una curiosa reinterpretació dels conceptes del progressisme.

Els parquets | Joc de trens

Caure i aixecar-se

El 9 ets i uts | ‘Què’ i ‘que’

El so de caminar | ‘Mindfulness’ i multitasca

Pantalles i botons | The Legend of Zelda: Echoes of Widsom

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona