Els parquets | Més treballadors, menys hores

En els últims mesos, i no cal ser endeví per intuir que també serà així en els propers, les autoritats de l’Estat treuen pit sobre el bon moment del mercat laboral espanyol. Cada nova dada mensual es bat el rècord de persones treballant, amb l’afegit que l’economia en general presenta una evolució clarament més favorable que la mitjana europea. Però una i altra dada han de passar necessàriament per un contrast per evitar que l’eufòria s’encomani. Sobre el PIB, es pot recordar que la caiguda de l’economia espanyola a causa de la pandèmia va ser més profunda que a la resta d’Europa i que la recuperació va ser més lenta. Ara, es creix més que als països de l’entorn, però convé no oblidar que es venia de més enrere. I, per aprofundir més, la realitat del mercat laboral és menys eufòrica del que s’aprecia amb les dades generals. Hi ha, és cert, més persones que cotitzen a la Seguretat Social i, per tant, més persones treballant que mai. En canvi el total d’hores treballades marca una línia descendent. Si hi ha més gent treballant, però es treballen menys hores, no es pot parlar de cap miracle dels pans i els peixos. Per pura estadística, el resultat és que cada cotitzant està treballant menys hores. Això és conseqüència que estan creixent les contractacions a temps parcial i el que s’anomena contractes fixos discontinus. Per tant, el govern només hauria de presumir d’aquestes dades amb moderació. Si bé és cert que modificacions de les relacions laborals sobre les quals s’havien augurat les set plagues d’Egipte (sobretot els increments del salari mínim interprofessional) no han tingut un efecte tan negatiu en el nombre de persones amb ocupació, també ho és que les feines creades no estan incidint tant com seria desitjable en el creixement ni dels paràmetres econòmics ni del mateix benestar dels treballadors. Les dades de comptabilitat nacional que fa públiques l’Institut Nacional d’Estadística revelen que els 17,42 milions d’assalariats que hi va haver de mitjana durant el primer trimestre de l’any van fer un total de 7.150 milions d’hores. En termes anuals seria l’equivalent a treballar 1.640 hores per cada treballador i això significaria 42 hores menys que fa un any. La causa pot ser doble: o s’ha pactat que cada treballador faci menys hores, cosa que a la vista de com de tossuda s’està posant la patronal en la negociació sobre la reducció horària s’ha de considerar poc factible. De fet, en els convenis les hores anuals pactades no només no han baixat, sinó que han pujat. De 1.742 hores anuals a 1.752. Deu hores més. Per tant, s’ha de considerar més viable la segona opció, que és que hi hagi més persones treballant amb jornades parcials. Les dades de l’últim any avalarien més aquesta segona opció. Perquè, mentre que el nombre de treballadors amb jornada completa ha crescut un 1,8%, el de treballadors amb jornades parcials ho ha fet en un 2,8%. Dit d’una altra manera, són 75.000 treballadors més amb ocupació inferior a 40 hores setmanals que fa un any. Aquesta distribució de les jornades laborals té incidència en els índexs de productivitat de l’economia espanyola, sempre assenyalades perquè estan clarament per darrere de la mitjana europea. Els resultats són ambivalents, perquè depèn de quins conceptes es posin en consideració. Si es calcula la productivitat per treballador, l’Estat espanyol continuarà perdent posicions respecte dels socis europeus. Hi ha més persones treballant, però com que fan menys hores produeixen menys. En concret, un 0,8% menys que fa un any. En canvi, si el que es mesura és la producció per cada hora, sí que hi ha un avenç, encara que força mínim, d’un 1,2%. El debat sobre si és positiu que hi hagi més gent treballant però durant menys hores continuarà vigent encara, perquè les posicions sobre la reducció horària que proposa el Ministeri de Treball té una clara oposició de la patronal. En aquest àmbit, els representants empresarials són prou explícits quan desqualifiquen la negociació mateixa. No parlen de diàleg social, sinó de monòleg social. També és cert que en les últimes grans qüestions laborals plantejades, qui ha estat fora de la fotografia gairebé cada vegada ha estat la patronal, de manera que si no hi ha diàleg també es pot afirmar que és perquè una de les parts està afectada per una certa sordesa. Si bé l’evolució del mercat de treball apunta a un aspecte desfavorable com és la reducció d’hores treballades, que implica una ocupació parcial que majoritàriament no és volguda per part dels treballadors afectats, sí que es poden assenyalar alguns aspectes positius (no es tracta de posar sempre aigua al vi). En els sis primers mesos de l’any, les activitats considerades de més valor afegit, les tecnologies de la informació i la comunicació i les activitats professionals científiques i tècniques, han generat un volum de llocs de treball que han superat les dels sectors considerats habitualment estrella en l’àmbit laboral, com l’hostaleria i les activitats vinculades al turisme. És una tendència que també incidiria en un augment de la productivitat, tot i que és massa aviat per deduir que aquesta sigui una tònica general a partir d’ara.

Els parquets | Més treballadors, menys hores

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

Pizza de verdures

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

Rutes per a l’educació literària

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic