Els parquets | Oli en preus màxims

Pocs temes de conversa hauran estat més generalitzats durant l’estiu (cas Rubiales a part) que el preu de l’oli d’oliva. Està perfectament justificat. Tot i que el cicle tradicional d’aquest producte és que a un any de bona collita en segueixi un altre de menys favorable, el rigor climàtic, amb una sequera persistent i temperatures inusualment elevades, ha comportat que s’hagin encadenat dues temporades negatives. Amb menor oferta al mercat i una demanda que, com a mínim, ha estat estable si no superior, els preus s’han incrementat d’una manera més que perceptible. En el mercat d’origen, els preus són a prop de triplicar el preu de fa un any. La collita d’oliva es farà al novembre, però encara que la climatologia fos favorable en les properes setmanes, l’escassetat de fruit fa inviable que sigui una temporada profitosa, com tampoc ho ha estat en altres productes agraris per completar amb un any molt complicat per al camp. La principal circumstància del fort increment dels preus és la climatològica, però hi ha alguns factors de comercialització que també hi contribueixen (que s’exposaran més endavant). Arran de la climatologia, i després d’un primer exercici negatiu l’any passat, amb una reducció del 56% respecte de l’exercici anterior, sense que l’esperada recuperació hagi arribat aquesta temporada. Les previsions apunten que la producció serà encara més baixa en un moment en el qual els estocs també estan tensionats. Hi havia poc oli en estoc i la perspectiva d’una segona temporada negativa ja ha generat els primers moviments alcistes en els mercats. Com en altres sectors alimentaris, les expectatives de futur alteren els preus. En el cas de l’oli d’oliva hi ha un petit matís, perquè els preus elevats hi juguen clarament en contra si tenim en compte que els consumidors tenen a l’abast alternatives més barates, si bé de menor qualitat i menys saludables. Sigui com sigui, ha començat un cert acaparament de producte en la perspectiva que la tendència de preus serà alcista. És un nou exemple de profecia autocomplerta. Alguns informes apunten que el sector ja ha hagut d’encaixar el primer cop. Quan l’oli supera els 4,5 euros per litre, una part dels consumidors, els de menor poder adquisitiu, ja busquen aquestes alternatives. Amb posterioritat a aquesta barrera, les reduccions de vendes es van limitant, perquè les classes mitjanes encara tenen preferència per l’oli d’oliva, però ara està per veure en quin punt torna a produir-se una deserció notable de consumidors. Malgrat que algunes veus del sector assenyalen que les informacions sobre les alces de preus són perjudicials i espanten els compradors particulars, el cost tendeix a incrementar-se i la xifra dels 12 euros per litre apareix en l’horitzó com un risc. Un desplaçament del consum d’oli d’oliva cap a altres varietats més econòmiques suposaria també un pas enrere en la voluntat d’establir formes de comercialització més centrades en la qualitat i el valor afegit. Els esforços per vigoritzar un producte central en els beneficis de la dieta mediterrània amb graus valors organolèptics i saludables, en molts casos amb suport oficial afegit, se’n poden anar en orris si persisteixen els preus elevats. És un temor justificable perquè els clients costen de guanyar, però també de recuperar un cop s’han perdut. Aquesta situació també es dona en el mercat internacional. L’estat espanyol és el primer productor i el primer exportador d’oli d’oliva. Amb una segona mala collita consecutiva amb repercussió sobre el preu, es pot donar la circumstància que altres països competidors, la major part dels quals a l’àrea mediterrània, que hagin tingut una climatologia menys desfavorable, tindran de ben segur la temptació de presentar-se en la batalla del mercat amb l’arma d’un preu més beneficiós. És en aquest àmbit en què cal esmentar alguns dels deures que els productors espanyols (no tant els catalans, amb una aportació reduïda en el sector global de l’Estat) han deixat de fer en el passat. Sovint, aquests productors han optat pel camí fàcil: exportar per volum i no tant per qualitat. Han venut part de la producció a granel a països com Itàlia, que si bé importa perquè la seva producció és insuficient per abastir el que és el principal mercat mundial, aprofitava una part d’aquest oli per exportar-lo un cop envasat (i, en el passat, fins i tot etiquetat com si fos italià). És cert que així hi ha un estalvi de costos de producció, de distribució i fins i tot, de promoció, però es perd sobirania. Haver generat una indústria que, més que exportar a l’engròs hagués exportat producte acabat hauria contribuït a generar més marca i a comercialitzar amb preus més elevats que ara, quan venen maldades, s’hauria corregit sense tantes alces de preu amb l’única renúncia dels marges com una inversió per al futur. Els experts assenyalen encara altres aspectes, més estretament vinculats al cultiu (més extensió de regadiu, fórmules de reg més precises, llavors més adaptades als rigors climàtics...) perquè l’oli deixi de tenir tantes dependències. Mentrestant, la previsió és que els preus elevats es mantindran almenys alguns mesos més.

Els parquets | Oli en preus màxims

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?