Els preus dels lloguers es van reduir un 3,7% en el conjunt de les 140 poblacions declarades com a zones tensionades, però també és cert que s'ha reduït l'oferta

La intervenció pública en els preus dels lloguers ha aconseguit l’objectiu a mitges. En el primer any de les mesures en vigor, els preus s’han contingut, però el peatge ha estat una perceptible reducció del mercat. Així, almenys, es pot concloure a la vista de les dades que, la setmana passada, va donar a conèixer l’Incasòl, a partir dels imports de les fiances dels contractes de lloguer. Segons aquestes dades, en l’any transcorregut des de l’índex de preus de referència, els preus es van reduir un 3,7% en el conjunt de les 140 poblacions declarades com a zones tensionades i ho va fer encara més, un 6,4%, a l’encara més tensionada Barcelona. El preu baixa, en contrast amb els augments del 15,7% al conjunt del país i del 22% a la capital, entre gener de 2021 i desembre de 2023. En paral·lel al descens de preus s’ha produït una reducció dels contractes formalitzats. Prop d’un 11% al conjunt de Catalunya i encara més, un 17% a Barcelona. La política de contenció imposada ha aconseguit revertir els efectes de la llei de l’oferta i la demanda. Hi ha menys oferta, per a, almenys, la mateixa demanda i, en canvi, els preus s’estan contenint. Aquest és un mèrit que s’ha d’atribuir a la normativa. Encara que moderadament, els preus són més baixos amb regulació que sense regulació. Però això no fa necessàriament més accessible l’habitatge a qui ho necessiti. Per això, l’objectiu de la regulació només s’està aconseguint a mitges. S’està aconseguint a mitges, en part, perquè el sector immobiliari ha decidit mantenir la guerra de l’especulació pel seu compte. El creixement de l’oferta de lloguer de temporada posa de manifest que, més que reduir-se, el parc d’habitatges s’està transformant. Els lloguers de temporada estan fora del radar regulador, tot i els advertiments que feien associacions de llogaters. Ara, aquesta tipologia de lloguer, gairebé irrellevant uns anys enrere, ha crescut un 14%, segons dades del mateix Incasòl. És una transformació de l’oferta i, també, una manera deslleial de distorsionar el mercat. El lloguer de temporada té sentit per a estades limitades en el temps, com les que fan estudiants o treballadors desplaçats, però no per a famílies que busquen estabilitat. Les dades de l’Incasòl demostren que el creixement de la modalitat de lloguer de temporada ha estat molt superior a la ciutat de Barcelona, amb un 19% del total de contractes en l’últim trimestre de l’any passat, o la resta de municipis amb regulació, prop d’un 11%, que a la resta de poblacions, les que no tenen regulació, on representen un 7%. Com que és difícil de justificar que en un any hagi crescut un 14% el volum de persones que estudien o que tenen feines de pas, la conclusió més clara és que hi ha una relació causa-efecte entre la regulació de preus i la voluntat de fer negoci amb la necessitat de tenir un lloc on viure. Per poder fer això, cal el concurs dels agents immobiliaris. Per això no deixa de resultar paradoxal, per no dir cínic, que siguin la Cambra de la Propietat Urbana o l’associació d’agents de la propietat immobiliària els que alertin d’una reducció de l’oferta en la qual estan col·laborant. Els representants dels propietaris i els dels immobiliaris coincideixen a atribuir el retrocés del mercat a la normativa. Que sigui el portaveu dels API, Carles Sala, qui es mostri preocupat davant la “dificultat creixent que tenen els ciutadans per trobar habitatge” i reclami “humilitat” a les administracions quan analitzen les dades hauria de convidar a la reflexió. Començant per ell mateix. Cada estudi és un món, però des del portal Fotocasa –que, com altres portals, col·labora en un estat d’opinió contrari a la norma fent públiques dades que indiquen un increment de preus que els registres públics desmenteixen– s’apunta que un 6% dels propietaris de pisos de lloguer han abandonat la llarga durada per passar al lloguer vacacional, de temporada o, el que és pitjor, d’habitacions. Sempre, la culpa és de la norma. L’autocrítica del sector i dels mateixos propietaris que no han ni volgut donar una oportunitat a l’aplicació d’aquesta norma ni ha aparegut ni se l’espera. En la reducció del parc d’habitatge de lloguer també hi juguen un paper important els propietaris, principalment particulars, que a la recerca d’una seguretat que l’actual estat d’opinió sembla esvair han optat per posar els habitatges a la venda. Això, que explica el notable increment d’operacions de compravenda en el sector, influeix en la reducció de l’oferta de lloguer. També hi influeix que, com que les durades dels contractes s’han allargat, hi ha menys rotació en el mercat. Per tant, la intervenció pública no s’hauria de limitar a regular preus i condicions, sinó a aplicar de debò una política que incrementi el parc d’habitatges públics. És un fet constatable que el desenvolupament de la norma sobre el lloguer només està aconseguint que baixin els preus, però està lluny d’arribar a complir la veritable aspiració que l’habitatge estigui més a l’abast dels ciutadans. Seria desitjable que un sector que fa constants al·lusions a la necessitat de col·laboració público-privada posés de la seva part i col·laborés contribuint a complir la llei i no a buscar esquerdes per on fugir-ne. Des que es van fer públiques les dades del primer any amb la nova normativa en vigor, moltes veus han acusat la regulació com a responsable de tots els mals del mercat de lloguer. Com si abans de la regulació, aquell mercat fos un paradís on no hi havia problemes. La memòria és interessadament selectiva.

Els preus dels lloguers es van reduir un 3,7% en el conjunt de les 140 poblacions declarades com a zones tensionades, però també és cert que s'ha reduït l'oferta

Els parquets | Resultats a mitges