⌂ Creació de la família nuclear com a origen. Amb el temps, la descendència acabarà sortint del niu. Els rols evolucionen.
⌂ Fundació de l’empresa. Un visionari veu una oportunitat on uns altres hi veuen un problema, o la necessitat obliga. Els valors fundacionals deixaran una petjada important.
⌂ Creixement i consolidació de l’empresa. Tal vegada s’abasten nous productes o mercats. Probablement cal incorporar-hi talent extern.
⌂ Incorporació de la següent generació. Convé que sigui voluntària, compleixi amb requisits previs i hi hagi una vacant preexistent.
⌂ Professionalització de l’empresa, manifestada en l’elaboració d’un pla estratègic i de pressupost anual, amb seguiment i anàlisi de desviacions.
⌂ Internacionalització de l’empresa per diversificar mercats, reduir riscos locals o créixer en un mercat globalitzat.
⌂ Estructuració d’òrgans de govern en l’empresa, com el consell d’administració o assessor i el comitè de direcció, i en la família amb el consell de família. És important que sigui de manera adequada a les dimensions.
⌂ Conflictes entre familiars en l’empresa o en ocasió d’aquesta, inter o intrageneracionals; són inevitables. L’existència d’òrgans professionals ajuda a gestionar-los i a convertir-los en una fortalesa.
⌂ Afegits no de sang a la família. La seva influència sobre la parella i descendència és important. Convé gestionar de manera adequada el seu grau d’incorporació a l’empresa.
⌂ Diversificació de negocis, per reduir riscos, aprofitar oportunitats o donar cabuda a l’emprenedoria. Convé que sigui dins del pla estratègic de l’empresa i del de la família.
⌂ Repartiment de beneficis; és important quan ja no tota la propietat està implicada en el dia a dia del negoci. Ha de trobar-se l’equilibri adequat entre la necessària reinversió i la justa retribució del capital.
⌂ Patrimonialització que separi del risc empresarial, per garantir el benestar de la família i la nova emprenedoria.
⌂ Pacte de les normes que han de regular la relació entre la família i l’empresa, reflectit en una constitució o protocol de la família empresària.
⌂ Relleu en la direcció com a pas previ al del govern. Convé que estigui planificat tenint en compte tots els actors: els predecessors, els continuadors, l’empresa i la família.
⌂ Externalització de la direcció. Convé evitar el risc de desafecció per part de la família. És molt important que estigui professionalitzada com a propietat.
⌂ Separació de socis o parelles. La sortida de socis de l’empresa familiar pot ser traumàtica, fins i tot quan està prevista. Així mateix, la ruptura de parelles pot afectar l’empresa o els continuadors.
⌂ Independents incorporats en els òrgans de govern, per augmentar el grau de professionalització en la presa de decisions.
⌂ Herència en la propietat. La família és el que queda després de l’herència. El pacte successori pot ajudar a evitar sorpreses. No és el mateix l’empresa del fundador que la de germans o cosins.
⌂ Vendre l’empresa perquè hi ha una oferta irresistible, falta de voluntat o capacitat en els continuadors. Continuar amb l’empresa familiar és una opció, no una obligació.
⌂ Tancar l’empresa pot ser necessari si no hi ha continuïtat ni comprador. Tots estem de pas en aquest món, i les empreses també. Acceptar que tot negoci té un cicle vital obre el pas a possibles nous projectes empresarials.Igual que la història de la humanitat, la de la família empresària també té moments estel·lars que marquen el seu caràcter i ajuden a entendre-la. El seu ordre cronològic pot variar, i alguns d’aquests moments poden no arribar a produir-se. Vegem-los breument.
