Què és Pangea Propulsion i com t’hi incorpores?
Pangea és una empresa que va néixer fa uns vuit anys i que s’ha especialitzat en el disseny de sistemes de propulsió per a l’espai. Jo venia d’una empresa pròpia dedicada als drons i a l’anàlisi d’imatges captades per satèl·lit. Quan vaig arribar a Pangea, el desembre del 2025, l’empresa volia fer un pas endavant i reforçar tota la part d’industrialització. Per això es va crear el Departament d’Operacions, que engloba la producció, els assajos, la gestió de projectes, la informàtica, els proveïdors i la qualitat.
En quins projectes treballeu?
Tenim diferents línies de producte. Una és la propulsió química per permetre que els satèl·lits es moguin i canviïn d’òrbita amb més rapidesa. Amb aquesta tecnologia podem fer en hores maniobres que amb propulsió elèctrica podien requerir mesos. És especialment important per a aplicacions en què cal observar o captar informació de diferents punts de l’espai.
També treballem en motors més grans, destinats a l’enlairament dels coets i a les seves diferents etapes. Cada fase necessita un tipus de propulsió diferent, perquè les condicions a nivell del mar no són les mateixes que les del buit espacial. La nostra feina és desenvolupar solucions que encaixin en el conjunt del sistema.
La innovació de Pangea passa per l’eficiència. En què consisteix la tecnologia que esteu desenvolupant?
El nostre projecte més emblemàtic és el motor aerospike. És una tecnologia que es va començar a estudiar fa dècades, entre altres institucions a la NASA, i que busca mantenir l’eficiència del motor des del moment de l’enlairament fins a l’arribada a l’espai.
En un motor convencional, la tovera té forma de campana i està dissenyada per funcionar de manera òptima en unes condicions de pressió determinades. L’aerospike, en canvi, té un disseny obert que aprofita la mateixa pressió atmosfèrica per adaptar el flux. Això permet millorar-ne el rendiment al llarg del trajecte i, segons les estimacions, incrementar entre un 40% i un 50% la càrrega útil que es pot portar a l’espai.
Qui són els vostres clients?
Treballem tant per a institucions com per a empreses privades. En l’àmbit institucional tenim projectes vinculats a l’Agència Espacial Europea i a les agències espacials espanyola i francesa. Sovint són programes de desenvolupament de motors, subsistemes o tecnologies de fabricació.
També tenim clients privats que necessiten des de petits motors per maniobrar satèl·lits fins a sistemes de propulsió més grans. En alguns casos ens encarreguem del disseny i l’enginyeria; en d’altres, oferim tot el procés, des del disseny fins a la fabricació, els assajos i la posada en marxa.
A la gala dels Premis Innovacat vas reclamar més capacitat de proves a l’aeroport de Lleida-Alguaire. En quin punt es troba el projecte?
Les converses continuen i estem intentant accelerar-les. Actualment ja tenim capacitat per provar alguns sistemes de propulsió química, però per a altres motors necessitem instal·lacions amb capacitat criogènica. Treballem amb metà i oxigen líquid, que requereixen temperatures de l’ordre dels 150 o 160 graus sota zero i unes infraestructures específiques.
El projecte té quatre fases. La primera, l’estudi de viabilitat, ja està feta. També hem analitzat l’impacte acústic de les instal·lacions, perquè cal tenir en compte que a prop hi ha població i equipaments. Ara estem tancant l’estudi preliminar; després vindran el projecte executiu i, finalment, les obres. La tramitació dels permisos pot allargar-se i la voluntat és poder començar les obres durant el primer semestre de l’any vinent.
Què representa per a l’empresa no disposar encara d’aquestes instal·lacions?
Ens obliga a anar a Alemanya per fer els assajos. Una prova d’una cambra de combustió pot superar el mig milió d’euros. Però, més enllà del cost, hi ha una qüestió de ritme: necessitem poder provar els motors sovint, aprendre dels resultats i introduir millores. Ens agradaria fer-ho cada setmana o, fins i tot, cada dia. Si només podem anar a provar una o dues vegades l’any, el desenvolupament s’alenteix molt.
La tecnologia que desenvolupeu també pot tenir aplicacions en defensa. És un debat que us preocupa?
Sí. Des del primer moment som conscients que treballem amb tecnologia de doble ús. Un sistema de propulsió pot tenir aplicacions civils, però també militars. El sector de la defensa està creixent i hem rebut aproximacions relacionades amb sistemes interceptors de míssils, per exemple.
Personalment, no tinc cap intenció de desenvolupar una arma que serveixi per fer mal o matar algú. Però també sé que una tecnologia es pot utilitzar de maneres molt diferents. És una realitat i tenim una responsabilitat. Per això el debat ètic ha de formar part de la conversa.
El desenvolupament d’aquest sector necessita grans inversions. Han de ser públiques?
Més que discutir si la inversió ha de ser pública o privada, crec que ens hem de preguntar on volem arribar i quin paper volem tenir. Europa s’està quedant enrere en el sector espacial. Si una empresa com SpaceX decidís tallar les comunicacions, com hem vist que pot passar en un conflicte com el d’Ucraïna, tindríem un problema. Necessitem garantir la sobirania de les comunicacions i tenir capacitat pròpia a l’espai.
Ara mateix hi ha una cursa per ocupar aquest àmbit i encara falta una regulació internacional clara. Un satèl·lit continua sent xinès, nord-americà o rus encara que passi per sobre de Catalunya. Si Europa no s’hi implica, pot quedar fora d’un sector estratègic. No crec que sigui un problema de talent, sinó de capacitat d’inversió i de voluntat de desenvolupar aquesta indústria.
Es diu sovint que els Estats Units innoven, la Xina copia i Europa regula. Creus que la regulació és un fre?
No necessàriament. La regulació és necessària i no hi estic en contra. Crec que el problema és més aviat cultural: ens costa assumir riscos, provar coses, equivocar-nos, aprendre i tornar-ho a intentar.
Hem de ser més pragmàtics i més ràpids. També necessitem tenir capacitats pròpies per fer proves. Ara mateix podem anar a Alemanya una o dues vegades l’any, però necessitaríem poder assajar molt més sovint i desenvolupar diferents solucions en paral·lel. Quan el procés s’allarga, el temps passa i els diners s’acaben. En aquest sector, la velocitat és fonamental.