El Grup de Defensa del Ter, que porta anys denunciant l’impacte ambiental de la indústria càrnia a Osona, creu que la crisi de la pesta porcina africana ha de ser l'”oportunitat” per “redimensionar-ne” el model a Catalunya. En un comunicat, se solidaritzen amb els treballadors d’escorxadors afectats per l’ERTO, de qui diuen són “la baula més vulnerable de la cadena” i a la que caldrà ajudar en “aquests moments difícils”. També demanen a les administracions que “no rescatin” amb diners públics el negoci de les grans multinacionals i grans escorxadors. Volen que els diners es destinin a “protegir els treballadors i a la pagesia” i no a “apuntalar un sistema carni, basat en el porc, que fa temps que ha tocat sostre”.
Segons els ecologistes, la pesta porcina africana (PPA) ha posat de manifest que el sector porcí industrial, “tot i ser molt gran i tenir molt pes, és molt vulnerable i molt fràgil, un gegant amb peus de fang”. Creuen que no es poden destinar diners públics per perpetuar un model que consideren “fallit” i reclamen que s’aposti per un model agroalimentari “més resilient i diversificat”.
Des de la plataforma denuncien que “la febre de porc” iniciada amb la proliferació de granges des dels anys 80 a tot Osona i després al Lluçanès ha “fet arribar a la xifra estratosfèrica de més d’un milió de porcs en poc terreny”. Pel que fa als escorxadors, calculen que a Osona se superen els 40.000 porcs sacrificats al dia, la gran majoria de fora de la comarca.
Així mateix, acusen el sector de contaminar els aqüífers per excés de nitrats i de l’impacte del seu “gran consum d’aigua”. També creuen que hi ha una “excessiva dependència” d’aquest sector per a l’economia d’Osona i el Lluçanès, que a més a més genera “llocs de treball precaris” i una riquesa desigual al territori. “No s’han fet els deures i ens enfrontem a una situació de col·lapse d’un model de negoci que pot arrossegar dues comarques i part del país a una forta depressió”.
Per tot això, proposen algunes mesures com ara reduir la cabana porcina i la capacitat dels escorxadors; protegir i acompanyar la pagesia cap a models més sostenibles i resilients, amb un model que valori el producte local, i que la indústria “assumeixi la internalització de tots els costos”, especialment els ambientals i socials.
