L’economista professor de la UVic i articulista setmanal d’EL 9 NOU Josep Burgaya acaba de pubicar El estado de bienestar y sus detractores (Octaedro, 2013), del qual sortirà aviat la versió en català.
Hi analitza la crisi econòmica actual i la manera com ha afectat en el manteniment de l’estat de benestar, una de les grans conquestes socials europees després de la II Guerra Mundial i que avui, dins del poder ostentat pels mercats, té més detractors que mai perquè se’l considera insostenible.
Burgaya rebutja, d’entrada, que la crisi hagi estat un imponderable sobrevingut, sinó que “té els orígens als anys vuitanta i noranta” amb la desregulació dels mercats i la convicció que “ja serien ells els que fixarien el nou equilibri del sistema social”, relegant la política a un simple agent passiu davant del nou escenari.
Per Burgaya, deixar via lliure a un liberalisme radical a l’hora de regir l’economia “ha portat a donar per bona la idea que la desigualtat és creativa, perquè estimula i genera competitivitat”. Per contra, un estat que intervingui per garantir les prestacions socials i a lluitar contra la desocupació “ens desincentiva”, diu.
En el llibre, Burgaya hi recull el seu bagatge com a professor universitari però també algunes reflexions “que m’han ajudat a mi mateix a entendre més el problema”. La història de l’economia ja ha donat prou exponents, diu, per trobar discursos “perfectament vàlids” per redreçar el moment actual, en què “tot sembla indicar que ens trobem en un canvi de paradigma, perquè el model no s’aguanta”.
Reivindica com a central la figura de l’economista britànic John M. Keynes (1883-1946), el primer que va teoritzar que calia introduir elements correctors al capitalisme per donar-hi valors de justícia social, “des de la fiscalitat progressiva per fer tributar més les rendes més altes fins a la necessitat de polítiques públiques, per part dels estats, per protegir el capitalisme d’ell mateix”, diu Burgaya citant el mateix Keynes.
També s’ha produït la paradoxa que molts dels teòrics que ara reneguen de l’estat del benestar i dels seus costos, per considerar-los excessius, “n’han estat beneficiaris directes durant dècades”. Josep Burgaya considera clau que la política recuperi el paper central en la definició del model de societat i que els estats tinguin marge de maniobra per intervenir en una nova regulació dels mercats, “actualment desbocats”.
És simptomàtic, diu, que quan els polítics parlen d’economia “no ofereixen propostes, sinó que comenten dades, que és l’únic que poden fer”. I molt especialment a l’Estat espanyol. “Hauríem de poder votar a Alemanya”, diu Burgaya, perquè “és el país que marca la pauta a tota la Unió Europea”. I amb una paradoxa: ha perdut dues guerres mundials, però sempre les ha remuntat des de l’economia.
