El juliol de l’any 2014 una nova societat formada per tres dels socis de Colomer-Rifà i Audaci 2000, SL va comprar la Casa Ricart de Vic, que estava en desús des de feia gairebé 30 anys. La nova societat, Casa Ricart, SL, hi ha invertit més dels 800.000 euros previstos per rehabilitar-la i deixar-la tal com va ser quan es va construir, a finals del 1800 i inicis del 1900, d’estil modernista. L’arquitecte responsable de les obres, Ramon Colomer, assegura que “el cost ha estat més elevat perquè s’ha volgut fer amb tota la qualitat”. Quan l’empresa la va adquirir, bona part de l’estructura estava en perill perquè s’havia filtrat aigua per la coberta i s’havien podrit algunes bigues. Colomer explica, però, que s’ha fet l’esforç, i es pot comprovar, de “mantenir al màxim les bigues que hi havia, les encavallades, i el que s’ha fet és adequar a la normativa tota l’estructura”. En aquest sentit s’ha fet l’aïllament adequat, que no hi era, i les finestres s’han posat noves, “tot i que s’han mantingut els porticons i alguns elements recuperables així com les portes de l’edifici, que s’han restaurat i s’han fet servir a la segona planta”. En aquesta planta ja hi ha ubicada la seu de Colomer-Rifà, que mantindrà una oficina a Torelló, d’on és la firma.
A la coberta s’han mantingut les teules originals i a la glorieta semicircular modernista s’hi han afegit de nou les escames negres i taronges en l’espai de dalt la cúpula que abans, “perquè a l’època no sabien com posar-les en la forma rodona”, havien rematat amb una planxa de ferro. S’han recuperat també vitralls, vidres i els elements decoratius de la cúpula i la façana així com el jardí i la capella que hi ha al costat.
La feina a l’interior, però, continuarà fins “al mes d’agost, segurament”, diu Colomer, i és que la casa té 2.100 metres quadrats construïts. A més, la planta de baix de tot (on hi havia hagut l’Hospitalitat de Lourdes i espais de l’Orfeó Vigatà), un cop netejada s’ha vist que hi ha part de construcció que data “del segle IX, amb murs d’1,70 d’amplada”. Abans de la construcció feta per Josep Ricart, hi havia la Casa Codina, més petita que l’actual, i no estranya “que la base hagués estat antigament una fortalesa”, apunta Colomer.
L’ús final de la casa “no està definit, però ens agradaria que hi haguessin entitats o empreses que permetessin que fos un espai públic”. Hi pot anar un restaurant, la seu corporativa d’una empresa o una institució. Es veurà.
Una rehabilitació fidedigna i aprofitant elements
Per recuperar els colors autèntics de la Casa Ricart modernista es va fer un estudi cromàtic a càrrec de Màrius Vendrell i Cristina Tió i va sortir que el color de la façana (foto de dalt a l’esquerra) és “un blau o verd, depèn de la llum”. L’escala principal, que com es pot veure a l’esquerra n’havia caigut el sostre a terra, s’ha tornat a deixar com estava originalment (al costat). En aquests moments (foto de dalt), hi ha els especialistes en art Míriam Ferrarons i Francesc Tornero recuperant les pintures modernistes de la planta noble. Es fa manualment i s’ha vist que són “de molta qualitat. Són al·legories fetes amb tremp de cola i hi ha daurat d’or fi de 24 quirats. Ho devia fer un dels tallers més importants de Catalunya”, diuen.
{{ comment.text }}