La construcció es frena a Osona

Les grues i les bastides han tornat a formar part del paisatge de molts pobles i ciutats després de la crisi del 2008. On més habitual és l’estampa és a Vic, amb grans promocions a l’Atlàntida, el Mil·lenari o el Nadal, amb residència d’estudiants inclosa, que han fet que en els últims anys hagi estat la ciutat de la Catalunya Central on més s’ha edificat, per davant de Manresa i Igualada. La tendència, però, va a la baixa i així ho evidencien les xifres que ha fet públiques la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya sobre la superfície visada –el tràmit que passa tot edifici de nova construcció abans de començar, així com les grans reformes, i que certifica que el projecte compleix els requisits formals i legals–. L’any passat els arquitectes van visar a Osona 109.084 m2, un 18,6% menys que el 2024, el que indica que en els propers mesos i anys hi haurà menys edificació a la comarca i en conseqüència es veurà menys maquinària de grans dimensions treballant. “Hi ha una baixada molt important de Barcelona i la resta anem a darrere. Estem en un punt d’incertesa perquè el preu de la construcció està pels núvols”, explica el secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a les comarques centrals, Manel Alcubierre. L’encariment es deu principalment a la falta de mà d’obra i també al cost dels materials. “Per la pandèmia el preu va fer una pujada molt important per la falta de distribució i no ha baixat, al contrari, com que hi ha més demanda ha seguit la mateixa tendència”, diu. En el cas de la falta de personal, Alcubierre comenta que la problemàtica s’arrossega des de la crisi del totxo, “que va fer que molts operaris joves que podien entrar al món de la construcció se n’anessin a altres camps i no els hem recuperat. Llavors s’ha de portar gent de fora”. Tot això sumat al fet que en els últims anys el sector s’havia vist beneficiat per les ajudes dels fons europeus Next Generation, “que ja han passat, i ara fins que no hi hagi una nova empenta amb la promesa del govern de fer tants habitatges tothom està a l’expectativa, a veure-les venir”. Per municipis, on més superfície es va visar l’any passat és a Vic (25.336 m2), seguit de Manlleu (22.664 m2) i Gurb (11.321 m2). En aquest últim cas els arquitectes puntualitzen que les dades són altes per la construcció de noves naus industrials de molts metres quadrats. Més remarcable, en canvi, és el cas de Manlleu, on hi ha hagut un increment del 287,5% en un any, ja que el 2024 es van visar 5.849 m2. A Vic, en canvi, s’han desplomat els visats un 68,8%: l’any anterior se n’havien fet per 81.297 m2. Aquest auge de la construcció a Manlleu també es veu en el nombre d’habitatges de nova creació, ja que dels 374 que es van visar a la comarca, 93 van ser de Manlleu per 71 de Vic. “Es tracta de tres blocs i això ha distorsionat la dada. No és habitual, i passa només cada dos o tres anys o més”, afirma Alcubierre. La promoció a la qual es refereix és la del Molí Muntada, amb obres ja ben visibles entrant a la ciutat pel pont. Tal com va avançar EL 9 NOU al març, el projecte, d’iniciativa privada, hi preveu una trentena de pisos després que els últims mesos s’hagi enderrocat instal·lacions del que en origen (1842) havia estat una fàbrica de filatura i, posteriorment, un molí de gra. L’any 2025 també es va atorgar a Manlleu 12 llicències d’obres per a habitatges unifamiliars entre mitgeres i d’un bloc de 13 pisos al carrer Lluçanès, així com per exemple s’han rehabilitat 4 edificis o canviat d’ús 14 locals. “Amb tots aquests no arribem encara als 93 visats”, explica el regidor d’Urbanisme, Josep Madrid, però “queda clar que hi ha impuls a la ciutat i és possible que alguns siguin projectes pels quals se’ns demanarà la llicència d’obres aquest 2026”. Madrid també recorda que la urbanització dels Rentants està pràcticament acabada, un sector on Proman va anunciar a la llarga més de 100 pisos i que canviarà la façana fluvial de Manlleu en aquest tram del passeig del Ter. A la mateixa àrea ja encara la recta final l’estructura del nou Mercadona. ■ EL REPTE PENDENT DE LA REHABILITACIÓ De tota la superfície visada a la comarca d’Osona, 76.346 m2 van ser d’obra nova i prop de la meitat es concentra als municipis de Manlleu (18.306 m2) –corresponent principalment a habitatge– i Vic (17.948 m2) –que es reparteix entre indústria i habitatge–. La resta de superfície visada, uns 30.945 m2, correspon a rehabilitacions, sobresortint el cas de Vic amb 6.908 m2. Els arquitectes matisen, però, que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tot i així, ressalten que la rehabilitació continua tenint poc pes i només representa un 30% de la superfície total visada a la demarcació. Per això, des del Col·legi asseguren que cal seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Creuen que cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort. Al Ripollès, en canvi, hi ha més reforma d’habitatges i menys de la meitat de la superfície que es va visar l’any passat va ser d’obra nova. Els arquitectes van verificar-hi 22.896 m2, dada que representa un augment del 13,2% respecte a l’any anterior, dels quals 10.062 m2 va ser habitatge nou. Tot i que el Ripollès representa un percentatge molt petit, el conjunt de les comarques gironines van assolir el 2025 la segona millor dada de l’última dècada, amb un total de 768.298 m2 visats, fet que representa un augment del 14,9% en comparació amb l’any anterior i la demarcació va acabar representant el 17% del total de superfície visada de Catalunya, que van ser 4.511.786 m2 –la de la Catalunya Central va representar el 7,2% del país amb 325.425 m2, la xifra més alta des de la creació de la demarcació el 2019– i va tornar a destacar el lideratge del Baix Empordà (221.515 m2). Al Lluçanès, d’altra banda, on per primera vegada es tenen dades al marge d’Osona, es van visar 3.165 m2, que representen l’1% del total de la superfície que ha passat el tràmit a la demarcació, i es van verificar un total de set habitatges de nova creació. En un context de crisi de l’habitatge i creixement constant de la població, els arquitectes adverteixen que aquesta ralentització del sector que s’està detectant en comarques com Osona i ciutats com Vic, on s’han superat els 50.000 habitants, només fa que agreujar el problema “perquè necessitem molt més pisos dels que s’estan construint”.

La construcció es frena a Osona

Habitatge, l’explosió del problema

Certis creix un 30% en el darrer any i factura prop de 120 milions

Posen en marxa la planta de construcció industrialitzada d’Actia, participada per Certis

Tendint cap a la industrialització a l’obra

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

Nevades intenses en alguns punts d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

D’antic convent a flamant aparthotel

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

“Tenim una habitació plena de taps de plàstic”

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals