La primera fira de la Biomassa Forestal de Catalunya s’ha vist obligada a ampliar l’oferta d’expositors per donar resposta a tota la demanda. En total, el recinte firal del Sucre de Vic acollirà 74 expositors i no els 51 que hi havia previstos en un primer moment entre els quals hi ha productors de biomassa i marques comercials, distribuïdors, instal·ladors i entitats del sector forestal.
El certamen, que vol ser un punt de trobada per a professionals i una referència pels usuaris i ciutadans amb l’objectiu d’impulsar l’ús d’aquesta energia renovable, s’inaugurarà dijous i durarà fins dissabte. La fira serà gratuïta i oferirà conferències i visites a instal·lacions de biomassa d’Osona.
Els operaris van a bon ritme per tenir-ho tot a punt per aquest dijous quan començarà la primera fira de Biomassa Forestal de Catalunya. Aquest dimarts al matí ja es podia veure als muntadors d’expositors treballant a ple rendiment i ja començaven a col·locar els primers materials, entre els que destacaven les calderes de biomassa i les mostres d’estella i pèl·let, perquè els visitants toquin i vegin ‘in situ’ el producte.
La tècnica de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic, Sílvia Badosa, ha explicat a l’ACN que el gran ressò que de moment té la fira i que fa que molts dels agents hi vulguin ser presents ha fet canviar les previsions de l’organització. Mentre que la setmana anterior la fira anunciava que acolliria 51 expositors, a dos dies del certamen, s’ha habilitat una part del recinte firal del Sucre per donar resposta “a la gran demanda” i encabir-hi, finalment, 74 expositors.
Així, productors del sector de la biomassa, distribuïdors, instal·ladors i diferents entitats relacionades amb el món forestal es donaran cita a Vic per interactuar entre ells mateixos i també amb el gran públic.
La fira té previstes jornades tècniques centrades en casos concrets sobre l’aprofitament energètic de la biomassa amb conferències com “Boscos de Catalunya. Any internacional dels boscos”, a càrrec del doctor Martí Boada o exemples d’èxit en la producció i l’ús energètic de biocombustibles. També destaca la conferència “Associacionisme per a la producció d’estella forestal, experiència en boscos públics del Ripollès” d’Esteve Pous, del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès; “Les xarxes de calor en biomassa, una solució de futur a Ribes de Freser”, a càrrec de Jordi Serra, director general de Agefred o “L’estella forestal a Embotits la Selva” i “Els pèl·lets en un habitatge particular”.
A més, el públic podrà visitar dues instal·lacions que treballen amb aquesta energia renovable a la comarca d’Osona: les instal·lacions esportives municipals de Vic i el supermercat Esclat que el grup Bonpreu té a Malla. Tot i que s’ha duplicat l’oferta per aquestes visites, les places ja estan exhaurides. La jornada tècnica “La biomassa forestal per a usos tèrmics: una realitat a Catalunya”, organitzada conjuntament per la Generalitat, els Consells Comarcals d’Osona i La Selva i l’Ajuntament de Vic, també ha exhaurit les places previstes.
Tot i que des de l’organització no han volgut aventurar cap nombre possible de visitants, Badosa ha assenyalat que “tots els inputs que tenim aquests dies previs fa preveure que vindrà molta gent, hi ha molt moviment”. La tècnica ha explicat que han rebut trucades i correu electrònics interessats demanant informació sobre la fira de diferents punts del territori català.
Els beneficis de la biomassa
La biomassa és el conjunt de la matèria orgànica renovable d’origen vegetal, animal o procedent de la seva transformació natural o artificial. Aquesta matèria prové del procés de fotosíntesi, procés pel qual es transforma l’energia solar en energia química que, mitjançant combustió i altres processos de valorització, es recupera i converteix en altres formes d’energia.
Hi ha dues vies per l’aprofitament energètic de la biomassa: els usos tèrmics i els usos elèctrics. Els primers consisteixen en la combustió sòlida, en forma de pèl·let, estella o altres tipus de biocomustibles en una caldera per a la seva transformació en un fluid tèrmic, generalment aigua calenta. El fluid tèrmic generat pot tenir diversos usos tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial. La producció d’electricitat implica processos més complexos que combinen la combustió de la biomassa en una caldera per a producció de vapor i la posterior generació d’electricitat en una turbina de vapor.
Tot i que la densitat energètica de la biomassa sigui menor que la dels combustibles fòssils, aquesta font autòctona d’energia permet reduir l’ús de combustibles derivats del petroli, fet que disminueix la dependència energètica de l’exterior i la factura que paga tant l’usuari com el país per la importació de gas, de carbó i de derivats del petroli.
A més, és una forma d’energia gestionable que, tot i tenir una lleugera dependència de l’estacionalitat, pot jugar un paper important en la dinamització de l’economia i la creació de llocs de treball, principalment en les zones rurals.
Un altre dels avantatges que presenta l’aprofitament energètic de la biomassa és la posada en valor de residus vegetals i la posada en valor de tasques com la conservació dels entorns forestals i prevenció d’incendis. A banda, el balanç d’emissions de CO2 és neutre, ja que el diòxid generat en la combustió és reabsobit a través de la fotosíntesi que produeix la vegetació i no contribueix, així, a augmentar l’efecte hivernacle.
La biomassa a Catalunya
Catalunya disposa de dos milions d’hectàrees de superfície forestal, de les quals, 1’3 milions corresponen a superfície arbrada. L’inventari forestal del Servei de Gestió Forestal calcula que cada any l’increment del volum aparent dels boscos és de 3’5 milions de metres cúbics.
Actualment, el país té en funcionament tres plantes de producció de biocombustibles sòlids en forma de pèl·let, mentre que en els darrers cinc anys ja s’han instal·lat aproximadament un miler de calderes de biomassa per a usos tèrmics en àmbits domèstics, industrials o municipals que sumen una potència de 71’1MW.
La comarca de la Selva és la zona més boscosa de Catalunya, seguida per les comarques del Berguedà, Osona i el Ripollès
