L’escalada constant de la inflació derivada de la guerra a Ucraïna ha generat un “nou escenari” de preus. Des de l’inici del conflicte, l’encariment d’alguns productes -sobretot aliments i combustibles- ha assolit registres rècord i això ha obligat molts consumidors a buscar noves fórmules per reduir despeses. Consumir més productes de marca blanca, compartir cotxe o comprar roba de segona mà han estat algunes de les solucions. Els experts confirmen que la invasió ha provocat canvis en els patrons de consum, però neguen que algunes empreses s’hagin “aprofitat” de la pujada generalitzada de preus per fer caixa. Per la seva banda, les associacions de consumidors ho qüestionen i denuncien pràctiques “deslleials” d’alguns fabricants.
La guerra a Ucraïna va esclatar en un context en què els preus ja s’estaven enfilant a conseqüència de la recuperació econòmica després de la pandèmia. “És com si una lesió t’agafa desentrenat, t’agafa malament i fa que et recuperis pitjor”, compara el professor de l’escola de negocis EAE Business School, Àlex Alegret, en declaracions a l’ACN. Així, tot i que el govern espanyol va aprovar al març un primer paquet de mesures per revertir l’augment generalitzat dels costos, els preus van continuar a l’alça i van tocar sostre a l’estiu.
“Al final, butxaca en tens una, hi entren uns diners, i amb aquests diners has d’organitzar la teva vida. I tot comença per dormir, menjar, beure i anar vestit. Si ho vas pujant tot de preu, doncs òbviament ho pagaràs, però cada cop en tens menys”, resumeix Alegret, que recorda que els salaris no han pujat de la mateixa manera que ho fan fet els preus. Això explicaria, segons el professor de l’escola de negocis, que molts consumidors s’hagin vist obligats a buscar alternatives per gastar menys i hagin canviat els hàbits de compra.
Auge de les marques blanques i un consumidor més infidel
El cistell de la compra és una de les coses que més s’ha disparat de preu durant l’últim any. De fet, segons una anàlisi l’associació de consumidors Facua, un de cada quatre aliments s’ha apujat més d’un 30% en els últims dotze mesos. En la mateixa línia, un estudi de l’associació de fabricants i distribuïdors Aecoc indica que set de cada deu consumidors ara es fixa més en preus i promocions a l’hora de fer les seves compres i gairebé nou de cada deu admet haver canviat les seves marques habituals per d’altres de més barates. Un efecte clar d’això és l’augment de les marques blanques.
“El consumidor el que fa és controlar molt més les seves despeses perquè el seu pressupost s’estiri més, tots planifiquem més les nostres compres”, explica la gerent d’estratègia i màrqueting d’Aecoc, Rosario Pedrosa. Així mateix, apunta que els compradors són “més infidels” tant a les seves marques habituals com als establiments que freqüenten amb l’objectiu de trobar els millors preus. “El consumidor ara és un caçador d’oportunitats”, subratlla. “El preu es torna una variable important”, agrega.
Fabricants que ofereixen menys quantitat de producte cobrant el mateix preu
L’encariment dels aliments ha provocat que alguns fabricants facin pràctiques “deslleials” i “opaques” per evitar pujar el preu dels productes. Això és el que ha denunciat l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En concret, l’associació de consumidors va presentar al juny una denúncia contra sis empreses de productes envasats que oferien menys quantitat cobrant el mateix preu, un fenomen que es coneix amb el nom de “reduflació”. “L’exemple típic és el de la bossa de patates, que abans estava plena i ara la meitat és aire”, exemplifica la portaveu de l’OCU a Catalunya, Esther Lorente.
L’organització assegura que encara no ha rebut resposta per part de la CNMC, però avisa que la reduflació és una pràctica que s’està “estandarditzant” entre els productes envasats en el context actual d’inflació. Així mateix, indica que no tan sols es dona en aliments, sinó que també s’ha detectat en productes d’higiene personal o de neteja. Lorente remarca que l’associació vetllarà per denunciar aquest tipus de pràctiques i aconsguir que s’imposin sancions. “Estarem molt a sobre per tal que s’apliquin multes coercitives i que a les marques no els sigui més econòmic pagar la multa que no pas continuar duent a terme aquestes pràctiques”, defensa.
Ús del cotxe compartit
A banda dels aliments, els carburants també han disparat el preu durant l’últim any –a l’estiu van arribar a superar el llindar de dos euros el litre-. Mentre que per reduir despeses alguns usuaris han optat per fer servir el transport públic, tenint en compte que les tarifes estan congelades i que els bitllets de Renfe estan bonificats, altres han optat per compartir cotxe amb l’ús d’aplicacions com Blablacar.
És el cas de l’Eva, de Palafrugell (Baix Empordà), que cada setmana sol anar entre dues i tres vegades a Barcelona per feina. Ara ja fa mig any que fa servir l’aplicació i assegura que ha aconseguit estalviar-se fins a 300 euros al mes. Exactament, allò que li costava el gasoil d’anar i tornar a Barcelona. “Per a mi no és cap negoci, però sí que m’ajuda a pagar el que gastaria en combustible si fes el viatge sola, deixant de banda tota la resta de despeses associades al vehicle”, concreta (com el manteniment, l’assegurança o el desgast dels pneumàtics).
De mitjana, l’Eva sol portar entre dues i tres persones per viatge. No tan sols veïns de Palafrugell, perquè si cal -i sempre que no li suposi perdre massa temps- també en recull en altres municipis per on hagi de passar de camí a Barcelona (per exemple, Palamós). De passatgers, assegura que n’hi ha de tota mena. “Des d’aquells qui van a Barcelona per feina o per estudis, fins als que decideixen anar-hi a passar el dia, els que tenen cita al metge o els que han d’anar a l’aeroport a agafar un avió”, explica.
Per trajecte, els qui pugen al seu cotxe paguen 11 euros (dels quals, 2 se’ls queda l’aplicació). L’Eva explica que, en el cas dels qui viuen a Palafrugell, fer servir Blablacar és una bona opció perquè no és tan sols ella qui s’estalvia despeses; els altres, també. “Palafrugell i Barcelona no estan ben comunicades”, opina. I concreta: “Si vas amb autobús pots arribar a fer un trajecte de tres hores i et costa 18 euros; i si optes per agafar el tren, t’has de desplaçar fins a Girona o algun poble que tingui estació, com Flaçà, i a més de temps pots gastar paciència perquè et pots trobar amb retards”.
Segons l’Eva, opcions com Blablacar aniran en auge davant la crisi de carburants. “Crec que cada vegada s’aniran fent servir més”, opina. I com a exemple, posa allò que li va explicar una passatgera durant l’últim viatge de tornada que ha fet. “Em va explicar que, tan sols aquell dia, hi havia fins a quinze vehicles que cobrien el trajecte entre Barcelona i el lloc on vivia, que en aquest cas era Palamós”, conclou.
De fet, les dades de la plataforma ho constaten perquè durant el 2022 l’ús de Blablacar a Catalunya va augmentar un 80% en comparació amb l’any anterior i un 35% respecte del 2019, abans de la pandèmia. En relació amb els usuaris, van créixer un 39% interanual, fins a més de 800.000. La xifra equival a que gairebé un de cada deu catalans va fer sevir l’aplicació el 2022. Blablacar admet que un dels factors “més rellevants” per explicar el creixement de l’últim any va ser la pujada del preu dels combustibles.
Auge de les botigues de roba de segona mà
Amb l’objectiu d’estalviar, un sector que també ha notat un augment de les vendes és el de les botigues de roba de segona mà. La fundació Humana, per exemple, ha constatat que el consum de roba usada a Barcelona ha crescut un 25% en l’últim any i el 2022 va superar per primer cop el milió de clients en un exercici. “Es tracta de peces de qualitat a preus assequibles, i en aquest context d’inflació els preus són un gran factor d’atracció de clients”, explica el portaveu d’Humana, Joan Carles Montes, que també assenyala una major consciencia ambiental dels consumidors com un factor a tenir en compte. La fundació ven roba que prové de donacions i compta amb 22 botigues a la capital catalana.
Pel que fa al preu, Montes explica que són “indiscutiblement més barats” que les botigues de roba convencionals. En concret, assenyala que una peça comprada a l’Humana costa almenys un terç del que val una de nova. Per la seva banda, l’Amanda, consumidora habitual de roba de segona mà, admet que la diferència de preu és “bastant pronunciada”, de manera que permet “molt” d’estalvi. Així mateix, celebra que les botigues de roba usada permetin adquirir peces de qualitat de manera “més accessible”.
“La reutilització implica un estalvi de recursos tant energètic com econòmic i cada cop són més col·lectius, principalment els joves, els que opten per la roba de segona mà”, assegura el portaveu de la fundació. En la mateixa línia, l’Amanda opina que la inflació ha afavorit el consum de roba usada, però assegura que també constata una “tendència” entre els joves a portar aquest tipus de peces.
Canvis que arriben per quedar-se
Després de tot, una de les qüestions que està sobre la taula és si aquests canvis que han arribat a cavall de la inflació han vingut per quedar-se. Tant l’OCU com Aecoc coincideixen a dir que aquests nous hàbits en els patrons de consum es mantindran almenys durant el primer semestre del 2023, ja que encara hi ha productes disparats de preu respecte de l’any passat. En el cas de la roba de segona mà, Humana assegura que percep que adquirir peces usades és una “alternativa” que cada cop guanya més pes a les grans cadenes de fast-fashion.
Per la seva banda, el professor de l’escola de negocis EAE Business School vaticina que quan passi la inflació hi haurà una “correcció” dels hàbits de consum, però creu que algunes tendències es mantindran. “Igual que ha passat amb el comerç electrònic i la pandèmia, que hi ha hagut una desacceleració”, compara Alegret. “Sempre que anem provant coses noves hi ha generacions que queden enganxades. Només hem de veure com consumim la televisió, jo vaig créixer veient el Super3 i els meus fills ja no veuen la tele”, sentencia.
{{ comment.text }}