El llibre ‘El ram de la pell a Vic’, de Ramon Bayés Genís, publicat l’any 1959, explica la història de la indústria de la pell fins abans de la Guerra Civil. El fet que no hi hagués en llibre una continuïtat de la història va portar Antoni Riera, també pellaire i estudiós de la història de la pell a Vic, a pensar i proposar un nou llibre que va acabar sent un encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat i que ha editat el Patronat d’Estudis Osonencs. “Jo tenia molta documentació de la Guerra Civil, però vaig veure que el llibre l’havíem de fer amb Antoni Ylla-Català”.
Ylla-Català és enginyer químic i pellaire durant més de 40 anys a Colomer Munmany i Ernest Baumann. L’autoria es completa amb Elisabet Ylla-Català Duran, llicenciada en Ciències Químiques i diplomada en Restauració, que ha fet l’inventari de peces recuperades del sector.
El llibre es va presentar al Temple Romà de Vic, amb la presència del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Lluís Puig i la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic Anna Erra. El volum explica com en una petita comarca es va excel·lir en un sector econòmic que va estar en els primers llocs del rànquing mundial i que va ser el pal de paller de la indústria osonenca entre 1970 i 1990.
Tal com va dir Antoni Riera en la presentació, la indústria de la pell no “té una història etnològica com la del tèxtil i cal recuperar-la”. Va afegir que més que perdre fàbriques, treballadors i potencial econòmic, el que s’ha perdut amb l’eclipsi del sector “és l’ofici” i per això reivindica un museu, no d’art de la pell com ja hi ha, sinó que mostri el treball de la pell. Igualment, Riera va reclamar un full de ruta per desencallar la rehabilitació del barri de les Adoberies, absolutament aturat en aquests moments.
Lluís Puig va deixar la porta mig oberta a garbellar sobre el llegat del llibre i decidir “com volem traspassar aquesta herència perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú”.
El llibre explica també quines han estat les empreses, grans i petites, que han conviscut durant anys al sector. Com l’any 1944 ja hi ha a Vic 28 fàbriques de pell, una xifra molt per sobre que les de tèxtil (16), llonganisses (14) o metall (4). Com el procés canvia totalment amb la incorporació dels químics a les empreses –el primer va ser Colomer Munmany l’any 1944– i com afecten els temes mediambientals a la indústria, tot i el desenvolupament d’un tractament d’aigües inèdit que no va arribar a aplicar-se en arribar el tancament d’empreses.
