L’auditori de Sant Josep es va omplir a vessar divendres en la presentació del projecte de la planta de biogàs a Moià. El projecte està vinculat a l’ampliació de l’escorxador, i condicionat a una modificació puntual del POUM. La difusió d’aquesta iniciativa per les xarxes, que havia generat inquietud i mobilitzacions, va accelerar l’organització de la presentació pública.
En l’acte, l’alcalde, Dionís Guiteras, va argumentar l’oportunitat i els beneficis de l’operació. Segons dades del 2023, l’Ajuntament assumeix una despesa energètica de 492.000 euros dels equipaments i l’enllumenat. La gestió de residus, per altra banda, suposa per al consistori un cost de 488.000 euros.
Guiteras va apuntar, també, que el cànon que es paga al Consorci de Residus del Bages es doblarà i arribarà als 250.000 euros.
Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament considera la planta de biogàs un projecte pioner que permet “convertir la porqueria en un valor afegit; això és, en definitiva, l’economia circular”. La futura planta, amb la producció d’electricitat pública i amb la reducció de costos en gestió de residus, permetrà estalviar directament 950.000 euros anuals a l’Ajuntament. Quedarà, a més, un 20% de producció elèctrica que el consistori podrà comercialitzar en una comunitat energètica local. Generarà uns 30.000 litres al dia d’aigua molt calenta, que pot canalitzar-se a les empreses que necessiten vapor o bé, en el futur, construir una piscina coberta climatitzada, va afirmar l’alcalde.
L’Ajuntament ja ha aconseguit una subvenció de 3,5 milions dels Next Generation, que suposen el 70% del cost total de la planta. La subvenció estava condicionada al fet que fos una planta dimensionada a l’escala local, i per això els residus hauran de ser generats a Moià.
Tal com havia informat EL 9 NOU, Guiteras va anunciar que és la proposta d’ampliació de serveis de l’escorxador –que no inclou increment del nombre d’animals sacrificats– la que fa possible desencadenar un projecte que, fent créixer la superfície de zona industrial, permet regularitzar el conjunt del polígon, millorar els seus serveis i que suposarà donar aire a les empreses, que en les condicions actuals es veuen obligades a dipositar avals cada vegada que demanen un permís d’obres. En aquest sentit, va assegurar que a Europa, l’Estat i la Generalitat consideren les plantes de biogàs estratègiques per superar els problemes de la bona gestió dels residus. Només a Alemanya n’hi a 11.000 en funcionament. La de Moià servirà, a més, per generar energia pública i pot ser un model per altres poblacions, va reblar.
En les intervencions del públic, es van fer preguntes sobre la gestió del producte resultant de processar la fracció orgànica, els purins i el fang de les depuradores, la composició del biogàs i del fum i les pudors que generen aquestes plantes, que l’alcalde va assegurar que serien inexistents. Es va posar en entredit l’estimació del volum de fracció orgànica que s’havia presentat i també es va alertar sobre l’ampliació de l’escorxador, tenint en compte que ja consumeix actualment el 25% de l’aigua potable del poble, i el problema que poden suposar les pudors.
En conjunt, els arguments del públic van enriquir la sessió i, amb una part de l’audiència desfavorable al projecte, el registre de l’acte va ser positiu i la intervenció de Guiteras, aplaudida.
L’alcalde va insistir que l’Ajuntament ha maldat durant 12 anys per resoldre els problemes del polígon, i que amb aquest projecte es poden solucionar. A l’acte hi havia gairebé tots els regidors –govern i oposició–, el propietari de l’escorxador, altres empreses del polígon i el propietari d’una planta de biogàs, entre molts altres assistents. És sense dubte el repte més important de l’Ajuntament en més d’una dècada.
{{ comment.text }}