El regidor de Recursos Humans i Serveis, Antoni Serrat (CiU), va explicar en unes jornades organitzades pel sindicat agrari JARC com serà la parcel·la. Aquesta queda “com soterrada” de manera que l’impacte visual és “menor”.
La finca escollida està a prop de la subestació elèctrica del polígon, on es “posarà a la xarxa l’energia que es generi” i a prop de la depuradora d’aigües. La seva futura ubicació també la situa a tocar de l’illa càrnia, que serà el principal “proveïdor físic” de la planta ja que també tractarà residus agroalimentaris.
Inicialment, segons va explicar el regidor vigatà en la seva ponència en les jornades del JARC, la primera pedra del projecte, que s’ha batejat com a Ecoparc Vic 1, es podria posar el mes de març de l’any vinent. La construcció i gestió de l’ecoparc és d’iniciativa privada.
L’Ajuntament de Vic, però, actua d’acord amb altres ajuntaments del seu entorn, segons va explicar Serrat, per poder donar una solució a la problemàtica dels nitrats. Serrat va dir que hi ha projectes “molt interessants” que poden ajudar a aportar una solució a una problemàtica, però on si “l’Ajuntament no hi va de bracet” és difícil que “arribin a bon port”.
El projecte global té un pressupost de set milions d’euros. D’aquest pressupost inicial el 75% l’aporten les societats impulsores Green Aliance i Catalana de Biogàs. El 25% restant, el que equival a 1,7 milions d’euros, l’haurien d’aportar les industries càrnies i els ramaders que hi participin, que encara no són suficients per tirar-ho endavant.
El 80% d’aquesta quart part del cost total l’aportarien les indústries càrnies, que es garantirien el tractament dels residus alimentaris, i l’altre 20% restant l’aportarien ramaders. Per facilitar l’acord amb els ramaders la Generalitat ofereix condicions avantatjoses per poder assumir la inversió. L’empresa Ros Roca assumeix la tecnologia de la instal·lació.
Actualment, el 50% dels ramaders de Vic i el seu entorn no estan “del tot legalitzats” perquè un 50% dels seus excedents no tenen una “cabuda legal” en les terres de la zona. La instal·lació ha de poder “viure i subsistir” sense subvencions. Es calcula que tindrà una vida màxima de 15 anys.
La jornada organitzada per JARC va servir per presentar diversos projectes relacionats amb el tractament de residus ramaders amb el sistema de biogàs que s’estan desenvolupant arreu de Catalunya. Actualment a Osona hi ha dues plantes de tractament de purins que utilitzen la cogeneració. Tot i això les plantes han presentat dificultats de funcionament i, sobretot, de subsistència econòmica perquè els beneficis són dependents de la prima pública per la generació d’energia.
La futura planta de biogàs preveu, segons les dades facilitades en la jornada, tractar anualment uns 100.000 metres cúbics de purí i 50 tones de subproductes de les càrnies. La planta generaria 16 milions de quilowatts per hora, el que equival al “consum elèctric d’un any d’unes 1.0 00 famílies”, va explicat Serrat.
Aquesta planta funciona amb purí compactat prèviament a la granja en una mena de “tortada”. El sistema permet que la fracció que vagi al camp sigui més líquida i amb menys percentatge de nitrat.
