La planta de Sant Martí ja tracta el purí de 117 explotacions

Un total de 117 explotacions porten purí a la planta de desimpacte de purins de Corcó des que va tornar a funcionar ara fa uns mesos. La planta torna a funcionar en més d’un 80% de la seva capacitat –pot arribar als 100.000 metres cúbics–. Són dejeccions dels ramaders que conformen l’Associació d’Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins, que fa tres anys van haver de refer el seu pla de dejeccions a causa del tancament de les plantes per la retirada de les primes per produir electricitat que rebien per part del govern espanyol. Llavors, l’associació comptava amb unes 169 explotacions. D’aquestes, algunes van poder validar el seu pla amb altres accions com el transport de les dejeccions a terres d’altres comarques que necessiten adob; unes altres van poder lliurar terres d’Osona perquè han aplicat tractaments específics a cada granja –és el cas d’explotacions de Terragrisa, que treballa amb diferents tecnologies–, i d’altres van combinar opcions com la reducció del nitrat en l’alimentació a través del pinso i el transport a terres. Un cop es va reobrir la planta de l’Esquirol, una part d’aquestes van optar per portar el purí a les plantes. Aquesta vegada, però, i com explica Jordi Suriñach, d’Agroxarxa, que gestiona les necessitats dels usuaris, el preu ha estat més alt. “Al final s’ha situat en 3,25 euros per metre cúbic, però després s’hi ha d’afegir el transport”, explica, i com que en cada cas és diferents el que es paga pot arribar fins als 5 metres cúbics. Caldrà veure si Ignis obre la planta de les Masies i hi ha prou purí per portar-hi si es pot negociar aquest preu.
En el cas que obri, però, i com explica Josep Casassas, coordinador de la Taula de Purins del Consell Comarcal, s’haurà “d’aprofitar els anys que quedin fins als 25 de vida útil per canviar el sistema de tractament”. Aquestes plantes únicament cremen el purí per fer electricitat, però no es tracten per fer desaparèixer el nitrat. Casassas, que troba una bona notícia “si reobre la planta”, és partidari que siguin els ramaders en agrupació que impulsin plantes conjuntes.