Aina Martí | La renda agrària va arribar l’any passat als 2.128,6 milions, la dada més alta en més de 20 anys i un 5,21% més que el 2024 si es descompta l’efecte produït per la inflació. El valor nominal va créixer un 7,6% i també va assolir un rècord en els últims 25 anys (2.805,1 milions). La renda agrària s’ha situat per sobre de l’estatal per primer cop des del 2013. La pujada respon principalment a les bones collites, especialment cereals, vi i fruita. El sector ramader es va mantenir estable però evolucions molt dispars. Per exemple, el valor generat pel porcí va caure un 4,2%, per la disminució de preus i la pesta porcina africana (PPA). En canvi, productes animals com els ous es van mantenir en màxims amb una pujada de preu del 19,6%.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig ha assegurat que en els últims tres anys s’ha trencat la tendència de 20 anys d’estancament de la renda agrària i ha destacat que, segons aquest indicador agregat “als agricultors i als ramaders els ha anat millor que mai”.
El titular del Departament ha assegurat que hi ha territoris i sectors amb dificultats, ja sigui perquè no tenen regadiu o perquè són cultius més afectats pel canvi climàtic que el context és complex, però ha destacat la recuperació de la producció agrària i ramadera i que no hi hagi hagut “un reflex de les crisis sanitàries” com la PPA o la dermatosi nodular contagiosa en l’agregat de l’any.
“Les crisis sanitàries han tingut un impacte, és evident, però la gestió ràpida i contundent ens suposa sortir abans i que l’impacte sigui menor”, ha dit.
A aquesta recuperació hi ha contribuït l’estabilització dels consums intermedis -que inclou pinsos, energia o llavors- pels equilibris entre les baixades dels preus de l’energia, d’estabilització dels pinsos i pujada en fertilitzants i fitosanitaris. Segons les estimacions del Departament d’Agricultura, gairebé el 70% d’aquests consums intermedis van correspondre a aliment per al bestiar.
Aquest segment dels costos va pujar especialment per l’esclat de la guerra d’Ucraïna i encara no ha recuperat els nivells previs, però sí que s’ha moderat notablement. En total, la factura va pujar a 3.666,5 milions d’euros el 2024, lleugerament per sobre dels 3.613,4 milions del 2024 però lluny dels 4.142,1 milions del 2022.
Pel que fa a les dades agregades de la renda agrària, el principal motiu de creixement són les bones produccions agrícoles que han augmentat un 10,3% fins als 2.460,54 milions d’euros per l’augment de les pluges i la millora del context climàtic després d’anys exigents pel sector a causa de la sequera i l’augment de costos.
En especial, destaquen els cereals que ha pujat un 52% després d’un 2024 marcat per produccions més moderades i el vi el most, amb un increment de la producció d’un 46%, mentre els preus es mantenen estables. La fruita fresca ha mantingut la recuperació dels darrers anys amb un augment del 13,7%, gràcies a la lleugera pujada de la producció però especialment a l’augment de preus.
En canvi, la producció ramadera ha presentat comportaments diferenciats amb un valor que ha incrementat un 1,18% fins als 4.042 milions d’euros. La de porcí ha disminuït per la caiguda de preus per l’esclat de la PPA -arran de la qual diversos països van limitar les exportacions de carn de porc- després d’haver assolit nivells elevats els anys anteriors.
En canvi, el bestiar boví ha tingut un comportament positiu a causa de l’increment de preus derivat de la reducció d’oferta també per afectació sanitària, en aquest cas, de la dermatosi nodular contagiosa. També han anat a l’alça els ous i la llet s’ha mantingut pràcticament estable, generant un alt valor econòmic.
Ordeig ha destacat, doncs, que “les dades de la renda agrària són les millors dels últims 20 anys però no és el millor moment, és el moment de més complexitat de les últimes dècades i això posa en valor la gran feina que estem fent”.
Tenint en compte aquestes dades, Ordeig ha assegurat que cal “accelerar tots els canvis i inversions” al sector, incloent-hi la modernització de regadius, la instal·lació d’hivernacles tecnificats i “invertir, invertir i invertir” en renovables i descarbonització. A més, ha posat l’accent especialment en les plantes de biogàs. “S’han encarit un 60% els fertilitzants i no som capaços de desencallar les plantes de biogàs que ens portarien a tenir fertilitzant de proximitat amb un impacte molt menor”, ha lamentat.
D’altra banda, Ordeig s’ha mostrat “prudent” i ha apostat per mantenir la petició d’ajuts al sector que va demanar a les institucions europees per pal·liar l’esclat del conflicte a l’Orient Mitjà tot i l’alto el foc anunciat en les últimes hores.
El conseller ha defensat que les dades s’elaboren segons la metodologia homologable a la Unió Europea, però ha afegit que cal seguir treballant per millorar l’Observatori de Preus i la transparència de la cadena de valor, per tal que la distribució sigui més justa. “Hi ha el compromís de seguir invertint per tenir uns preus transparents del que costa un producte i evitar l’abús de poder”, ha dit.
En aquest sentit, Unió de Pagesos ha matisat que les dades no reflecteixen els augments que perceben els pagesos directament i no són prou reals. “Hi ha aspectes que no es tenen en compte, com els impostos o el treball i això fa que sigui una dada esbiaixada”, ha dit la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, que ha tornat a reclamar un “Observatori de Preus i unes llotges fiables que tinguessin en compte tots els costos de producció”.
