La sequera d’aquest estiu, sobretot als mesos de juny i juliol, que era quan s’havia de recollir el gra dels camps, ha fet caure un 42% el rendiment de la producció dels principals conreus de cereal d’hivern a Catalunya i més d’un 30% la colza.
A Osona, les pèrdues econòmiques es van situar, en funció del cereal, entre el 15% i el 30%. La xifra més alta és del sègol, tot i que és el cereal menys plantat, i la colza, que se situa al 30%. Al 29% s’hi van situar les pèrdues de la civada i de l’ordi, mentre que el sector dels cereals és d’un 21% de pèrdua. El blat es va aguantar prou bé i la pèrdua es va situar al 15%. En total, comptant la zona de secà i la de regadiu, es van collir 39.245 tones de cereals, 10.000 menys que les que hi havia hagut el 2013, un any de bona collita. De blat se’n van collir 24.161 tones, 7.000 menys que el 2013, i d’ordi, 14.724 tones, unes 5.000 menys que el 2013. La colza collida va ser de 2.417, unes 1.000 menys que el 2013, i la civada també va ser menor –359 el 2015 i 508 el 2013.
Pel que fa al Ripollès, on hi ha molt pocs camps de cereals i només de secà, les pèrdues econòmiques se situen al voltant del 44%. De fet, el que més s’hi planta són els cereals –se’n van collir només 45 tones–, seguit de l’ordi –33 tones– i el blat –amb 9 tones–, mentre que no hi ha gens de colza. La producció mitjana de tots aquests cereals era el doble l’any 2013. Totes aquestes dades les va fer públiques la setmana passada Unió de Pagesos, a partir de dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural (DAAM).
El sindicat ha explicat que les dades de la collita d’aquest any han estat pitjors que les que preveien al mes de maig. En concret, valoren els efectes de la sequera a tot Catalunya en el cereal d’hivern (que inclou blat, ordi, civada i sègol) en 102 milions d’euros, essent en les terres de secà de 97 milions d’euros. Les pèrdues econòmiques en conreus industrials com la colza afecten 11.251 hectàrees i arriben a 1,9 milions d’euros. Les pèrdues es deuen a la onada de calor que s’ha patit des de l’inici de l’estiu i que va fer avançar la collita entre 7 i 15 dies per evitar que es fes malbé. Però també hi va ajudar que no plogués durant la primavera.
Segons van explicar, aquestes pèrdues es podrien haver evitat si el Ministeri d’Agricultura, ENESA i Agroseguro haguessin fet cas de les propostes plantejades pel mateix sindicat. Bàsicament, el Ministeri no va fer cas de les propostes d’increment del preu assegurat, que és el que serveix per al càlcul de la indemnització. I és que actualment, per cada 1.000 quilos que es produeixen, només es poden assegurar entre 500 i 600 quilos, i d’aquests “l’assegurança no cobreix 180 quilos perquè són la franquícia del 30% que va a càrrec del pagès”. Ara, UP demana al DAAM que es faci una valoració acurada de les pèrdues per tal que la “pagesia no acabi tributant per sobre dels seus ingressos” i que s’habilitin crèdits.
