L’ambaixadora de les estufes nòrdiques de massa tèrmica

Va ser durant els estudis d’Enginyeria de Disseny Industrial, a la UPC, quan Irene Vila va començar a descobrir el concepte de construcció sostenible. “Em van parlar de construcció amb palla i em va sorprendre.” Acabada la carrera assessorava despatxos d’arquitectura, però l’inquietava que, de la mateixa manera que hi havia materials i sistemes de construcció alineats amb els criteris ambientals, també hi havia d’haver maneres de generar energia tèrmica més eficients. I en aquest procés, i en part fruit de la casualitat, va descobrir les estufes d’inèrcia (o massa) tèrmica. Vila participarà aquest divendres a la primera Trobada de Dones de la Construcció que es fa a la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS), de Vic. Va ser la seva mare qui fent un curs de ceràmica va descobrir les estufes i en va fer una de casolana. “Ens va sorprendre el rendiment i l’estalvi en comparació amb la calefacció de gasoil.” I va aprofitar una beca de la UE per anar a Alemanya a formar-se. Avui les estufes de massa tèrmica són el modus vivendi d’Irene Vila, que viu a cavall d’Alemanya i Catalunya. Al país germànic està instal·lada a Erbuch, entre Frankfurt i Stuttgart. Treballa a l’empresa familiar de la seva parella, tercera generació d’un negoci d’estufes d’inèrcia tèrmica, Lehm und feuer (Fang i foc), amb molt arrelament a Alemanya. “Allà no atrapem la feina. La llista d’espera és d’un any.” Un dels seus objectius és traslladar part de l’operativa a Catalunya per estendre un sistema de calefacció nòrdic desconegut a casa nostra, on només el demana qui ja té sensibilitat amb l’estalvi i eficiència energètica. “L’eficiència d’una estufa convencional és del 20% i la d’inèrcia del 80%. Amb una estufa d’inèrcia fas un o dos focs al dia d’entre sis i vuit quilos de llenya per escalfar una superfície d’entre 100 i 150 metres quadrats”, explica Vila. La gran diferència amb les llars de foc d’aquí és que “una vegada fet el foc, el fum, abans de sortir per la xemeneia, fa un recorregut intern que escalfa una massa argilosa que acumula escalfor i la va radiant per l’habitatge durant entre sis i dotze hores generant el confort necessari a tot l’habitatge”. Es tracta d’estufes que s’integren totalment a l’espai, ja siguin escales o sales d’estar, i amb tot tipus de formes. Abans de dissenyar-la es fa un estudi per trobar la millor ubicació i valorar les mides en funció de les necessitats calòriques de l’habitatge. “És molt important la ubicació. Com més central sigui, millor. A Alemanya hi ha una regulació. S’han de presentar els càlculs i els ha de validar un enginyer. La normativa és molt rigorosa.” En aquest projecte, Irene Vila ha fet tots els papers de l’auca, des de treballar a l’obra fins al disseny. Admet que són poques les dones que es troba a la construcció. “Sí que potser a Alemanya la dona està més integrada als oficis que aquí. Amb tot, la presència de la dona a l’obra encara és insignificant”, apunta Vila, que aquest divendres podrà compartir la seva inquietud a la FECS amb una vintena de ponents més en una sessió conduïda per l’arquitecta i activista Itziar González.

L’ambaixadora de les estufes nòrdiques de massa tèrmica

El Consell del Ripollès vol comprar accions de l’escorxador per garantir-ne la viabilitat

Vuit empreses d’Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Els parquets | Pensions generoses, salaris avars

Ajuntaments infrafinançats

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà