Adaptació als nous mercats. Aquesta és la filosofia de l’empresa Sodeca, fundada fa 30 anys i que ha vist clar que per mantenir-se i créixer ara toca tenir una empresa que pot donar una resposta ràpida als mercats i fer els projectes a mida. Per aconseguir-ho i ser competitius amb els costos, com explica el seu director general, Josep Font, cal controlar tot el procés. D’aquí el canvi de passar de subcontractar a tenir com a pròpies algunes divisions de l’empresa. L’any 2010, amb la crisi encetada, ja van optar per integrar el departament d’exportació, van comprar una empresa proveïdora i ara ho han tornat a fer amb Pideca. A més Sodeca té una filial a Xile, amb una fàbrica d’uns 2.000 metres quadrats, i una sucursal a Cuba. Pel que fa a obrir-ne a altres països, Font no descarta res, però “no hi ha res prou madur per als propers mesos”.
Els interessen tots els països fora de la Unió Europea perquè “a tots ells hi ha creixement. Parlem de Rússia, el nord d’Àfrica, Sud-amèrica o el Mitjà Orient”. Actualment l’empresa exporta el 50%, però això no és “un objectiu. La necessitat ens porta a haver d’assolir percentatges molt més alts d’exportació, si no no podrem sobreviure. L’hem de sobrepassar i de tros i per fer-ho cal un sobreesforç, fer diferents catàlegs…”. L’objectiu és, en tot cas, adaptar el producte a cada client per fer-li més fàcil. I ho rebla afegint que “abans la competència era nacional, ara és mundial”. L’empresa compta amb dues línies diferenciades de producte. Una són els extractors de fum amb gas d’incendi, on s’han posicionat “a tot el món ja que vam ser pioners a Espanya a tenir les homologacions i ara és molt probable que el nostre ventilador sigui en la majoria de grans projectes mundials amb normativa contraincendis”.
L’altra línia és la dels ventiladors aerodinàmics, amb un consum elèctric molt baix. Aquests últims “ens els demanen més d’altres països que a Espanya. Aquí encara no es té clar que surt més a compte invertir més al principi per l’estalvi”, diu.
Amb una facturació que voltarà els 32 milions d’euros aquest any, Font explica com han canviat els resultats amb la crisi. L’empresa havia facturat 39,5 milions el 2008, amb una línia ascendent des del 2004, però com diu Font “eren creixements del 10% i pensaves que no podia durar, però quan ja havies passat tres anys t’hi acostumaves”. Ara, explica, per facturar s’ha de fer una feina que sembla improductiva “però a llarg termini funciona”. L’empresa té actualment 140 treballadors a Sant Quirze i gran part estan al departament comercial i al d’I+D.
A la fàbrica de Sant Quirze arriba la matèria primera, es dissenyen i munten els ventiladors i s’organitzen per sortir cap a un magatzem a Torelló subcontractat, des d’on es fa la distribució dels productes. Ara, amb Pideca, tant l’inici del ventilador que és la planxa com la sortida del producte tenen com a punt de partida Torelló.
L’empresa Pideca va néixer fa 25 anys a Torelló. La va fundar Jaume Carrera amb la seva dona, Emília Cassany, i Miquel Sala. Carrera ja havia treballat a Sodeca. L’empresa es dedica a la planxisteria industrial, la deformació metàl·lica i la caldereria i sempre ha estat un proveïdor de Sodeca. De fet, com explica Carrera, proveeixen a Sodeca el 25% de la seva producció. Ara bé, també té altres clients, com els gironins Comexi Group, que l’any 2012 els va premiar com a millor proveïdor en la categoria de caldereria-planxa, atorgant-los com deia llavors Carrera “un valor afegit a la nostra feina”. L’empresa, que factura al voltant de quatre milions d’euros, té unes instal·lacions de 2.500 metres quadrats que ha ampliat els darrers mesos amb uns 600 metres més en forma de naus de lloguer. Manté 36 treballadors i, com diu Carrera, de fet “no canviarà res. Seguirem treballant pels mateixos clients que tenim”.
Per Carrera, la decisió no ha estat fàcil però veia que “en uns cinc anys em tocava jubilar-me i vam pensar que era una bona oportunitat”. La situació és difícil, i “nosaltres no tenim un producte que es pugui exportar per ell sol”. Ara bé, com recorda, sí que totes les empreses “per les quals treballem exporten”.