Jaume Gil, responsable de Big Mat Gil, es va interessar pel projecte de jardins verticals que impulsa Crisantos Castella fa uns quants mesos, quan va construir la nova nau que aplega les oficines i el magatzem de les empreses de Castella. D’aquí n’ha sortit un acord que comporta que Gil serà el distribuïdor per Osona i tota la província de Girona de les façanes enjardinades de Greenwall. Gil hi aporta l’estructura física i material per muntar-los, mentre que Greenwall fa els mòduls que es posen a la façana i el disseny del jardí. Divendres es va mostrar públicament la façana enjardinada de l’empresa Maim, SL, també dirigida per Castella.
La col·laboració entre les dues empreses ja funciona des de fa un temps. “Hem fet jardins de patis interiors i sobretot d’espais interiors”, expliquen, però el que impulsem són jardins exteriors, amb “plantes autòctones i adequades a cada clima”. De fet, l’empresa fa sempre primer un estudi, que en el cas de Vic ha tingut en compte les temperatures variables que hi ha, i crea després el jardí a partir de panells de filtre de materials 100% reciclats formant una fibra resistent i amb porositat. Amb un sistema de butxaques –s’obre la butxaca i s’hi posa la planta– permet que tota l’estructura sigui poc pesant. “Cada metre quadrat pesa 25 quilos i no 150 com amb el sistema de gabions”, diu Castella. El jardí té un sistema de reg automàtic i amb aigua recirculant “i està controlat amb la domòtica. Preferim invertir a posar un doble sistema per si se n’espatlla un pugui funcionar i hi hagi temps per arreglar-ho”, expliquen, “i els panells són fàcilment substituïbles així com les plantes”.
L’empresa també té l’opció portàtil i movible dels panells per a interiors. Es tracta d’un sistema que permet separar ambients i canviar-los de lloc. “Per exemple, fa poc n’hem fet un en un restaurant que ens va demanar en una banda plantes aromàtiques i a l’altra verdures de l’hort”, afegeixen.
Aportacions al medi ambient d’un jardí vertical
Més enllà de l’aportació estètica, els jardins verticals donen altres beneficis lligats al medi ambient. D’una banda, com explica Castella, les plantes “absorbeixen el CO2 de l’aire i treuen oxigen. Es calcula que un metre quadrat d’un jardí vertical aporta tant oxigen com una persona necessita durant un any”. Amb aquesta premissa, 120m2 que fa el jardí serveixen perquè 120 persones tinguin oxigen durant un any.
El que fa un jardí d’aquest tipus és l’efecte d’aïllament. Ho fa en tres aspectes: en la temperatura; en el tèrmic, “ja que modula la humitat”, i el soroll, “perquè no deixa que traspassi”. Castella explica que està estudiat que si a Barcelona hi haguessin més jardins verticals o cobertes en els edificis, la temperatura baixaria entre 5 i 10 graus a l’estiu i pujaria el mateix a l’hivern. Un altre element positiu és que “regala optimisme”.
