Marta Gascon | 10:04
Opinió

Després de tres anys marcats per la sequera, les gelades fora de temporada i altres fenòmens climàtics adversos que van castigar durament l’agricultura catalana, aquest 2025 el sector sembla que comença a recuperar una mica l’alè

El camp respira després de tres anys crítics

Les precipitacions registrades durant els darrers mesos, especialment entre el febrer i l’abril, han estat molt ben rebudes pels pagesos, que feia temps que no veien ploure amb aquesta regularitat.

Les dades de pluviometria indiquen que en algunes zones s’ha superat fins i tot la mitjana històrica per a aquesta època de l’any. Aquestes pluges han permès rehidratar els sòls, omplir embassaments i afavorir una floració més abundant i equilibrada. Els conreus de cereal, fruiters i vinya, entre d’altres, presenten enguany unes perspectives molt més optimistes que en campanyes anteriors.

Tot i que encara és aviat per fer balanços definitius, sempre a l’expectativa de l’evolució climàtica fins a collita, els primers indicis apunten a una millora clara en la producció, amb possibilitats de recuperar rendiments que feia anys que no s’assolien. Tanmateix, el sector no abaixa la guàrdia. La memòria recent dels anys dolents fa que la prudència sigui la norma.

El canvi climàtic continua sent una amenaça latent, els seus efectes ja no són una previsió de futur, sinó una realitat palpable que condiciona el dia a dia del sector. Els agricultors han hagut d’adaptar-se sobre la marxa, canviant calendaris, mirant de fer canvis de maneig de la terra, introduint noves varietats més resistents. Tot això en un context de creixents costos de producció continu i incerteses al mercat, els agricultors es mostren preocupats per l’evolució dels preus de mercat i per si aquests permetran cobrir les despeses.

D’altra banda, aquest canvi de tendència de pluviometria, però, també ha comportat noves preocupacions. L’excés d’humitat i les condicions ambientals favorables han incrementat notablement la pressió de malalties fúngiques en els nostres cultius; en particular, els ordis.

Com a conseqüència, els agricultors estan incrementant els tractaments fungicides per protegir les seves collites i garantir-ne la qualitat. Això suposa un cost afegit i una gestió tècnica acurada, ja que cal aplicar els tractaments amb els productes més eficaços pel tipus de problemàtica en el moment òptim del cultiu.

Finalment, cal posar en valor la feina del camp. Sensibilitzar la societat sobre la importància de l’agricultura de proximitat i del producte local és un pas fonamental per garantir un futur alimentari segur i equilibrat. Ara més que mai, cal escoltar i donar suport a qui treballa la terra.