El congrés ramader Eurovacum clou aquest dijous amb una participació de 300 ramaders, tècnics i empresaris.
El subdirector General d’Acords Sanitaris i Control en Frontera del Ministeri de Medi Ambient, Valentín Almansa, ha afirmat aquest dijous durant el congrés ramader EuroVacum celebrat a Vic que l’exportació “ja no és una qüestió a curt termini”.
Segons Almansa, si bé és veritat que fins ara l’exportació només es contemplava “quan les coses anaven malament”, a partir d’ara exportar “és una estratègia productiva real” ja que els productors “han començat a produir pensant en l’exportació”.
La comarca d’Osona escorxa el 18% de les canals de tot l’estat espanyol. La sisena edició d’aquest congrés que clou aquest dijous ha comptat amb la participació de 300 ramaders, tècnics i empresaris.
Durant la taula rodona “Estratègies pel desenvolupament de mercats exteriors”, Valentín Almansa ha assenyalat que el fet que avui dia ja hi hagi empreses que entenen l’exportació “com una estratègia” és “clau” pel sector ramader. En cas contrari, apunta Almansa, caldria reduir la producció.
Segons el subdirector General d’Acords Sanitaris i Control en Frontera, és important que el mercat “es diversifiqui”. Almansa ha assenyalat que, per exemple, es pot esfondrar el mercat europeu, “però no té perquè fer-ho el mercat xinès”. I ha afegit que la diversificació dins el propi sector “permet trobar beneficis on abans ni s’havia plantejat”.
Valentín Almansa ha assenyalat que els aranzels han deixat de ser un problema per l’exportació als diferents països i que la seva “versió moderna” són els acords sanitaris. Segons el subdirector, cal tenir en compte que “moltes vegades, els acords sanitaris no responen estrictament a qüestions purament tècniques sinó que el país que rep el producte posarà altres traves per impedir que hi col·loquem el producte”.
Segons el diplomàtic, un cop aconseguit l’acord “és molt important mantenir-lo”. I ha afegit que en cas de no ser així, “es perd la credibilitat i això es contagia en d’altres sectors”.
Assegurar els aliments pel 2050
Pel que fa a la ponència “Com alimentar el món al 2050”, el professor titular de la Universitat Politècnica de Madrid, Vicente Jimeno, ha assenyalat que el problema que hi haurà en els propers 50 anys serà “el desequilibri entre l’oferta i la demanda de productes alimentaris”. A més, ha alertat, “si les collites són escasses i això es barreja amb l’especulació dels bancs, inevitablement s’incrementaran encara més els preus dels productes”.
Durant la seva conferència, Jimeno ha explicat que una de les hipòtesis de la FAO apunta que el 2050 la població mundial s’incrementarà en un 34%. El problema, segons el professor, és saber de quina manera es pot alimentar tota aquesta població. I, segons ha explicat, la resposta seria poder augmentar la producció de matèries primeres en un 70%. Jimeno ha assenyalat que la tendència per incrementar la producció de matèries primeres serà “instal·lar les àrees cultivables als països en vies de desenvolupament”.
Segons el professor, les claus per assegurar els aliments el 2050 passaran per fer una inversió en infraestructures, fomentar el canvi tecnològic i incrementar la productivitat dedicant més recursos en I+D.
D’altra banda, Jimeno ha assenyalat que en el futur, “l’agricultura afectarà el canvi climàtic i el canvi climàtic també afectarà l’agricultura”. Segons les previsions, Jimeno ha alertat que la temperatura global del planeta pot augmentar. A mesura que augmenti la temperatura, ha assenyalat, “el CO2 també augmentarà, cosa que dificultarà que es donin les condicions idònies per conrear”. Segons el professor, caldrà una bona gestió “perquè no influeixi”. L’objectiu, ha explicat, és “intentar aconseguir que fins el 2050 la temperatura no augmenti en dos graus, ja que, de ser així acabarà per ser impossible alimentar la població mundial que hi haurà”.
Osona escorxa el 18% de les canals a tot l’Estat espanyol
Des de l’organització, el director del Servei Agrari d’Unimm, Joan Font, ha explicat que un congrés ramader d’aquest tipus, que té dues línies temàtiques ben diferenciades com són el vacum de llet i el vacum de carn, “només podia ser a la comarca”. Font ha explicat que “Osona escorxa el 18% de les canals de tot l’Estat espanyol”.
Segons ha assenyalat el director, la temàtica de les ponències del congrés s’escull en funció de les situacions reals “que afecten el mercat”. És per això, ha assenyalat, que en aquesta edició s’ha escollit qüestions tan “candents” com la Política Agrària Comunitària que ha d’entrar en vigor l’any 2014 o la futura llei del benestar animal que en principi suposarà una “important” despesa per les explotacions ramaderes.
El Congrés Internacional de bestiar boví, Eurvoacum, va néixer l’any 2005 amb la voluntat d’impulsar el sector en el conjunt del territori i consolidar un espai de reflexió i debat entre els principals agents implicats. Els ramaders, tècnics i empresaris del sector es troben al congrés per intentar donar resposta a les necessitats i interessos dels professionals del sector del vacum, tant de llet com de carn. A més, també els serveis per fomentar el contacte personal i l’intercanvi de coneixements i experiències.
