El 81% dels desplaçaments als polígons industrials de Vic i Gurb es fan amb vehicle privat i d’aquests, la gran majoria, el 72% del total, els fa el conductor com a únic ocupant. Aquestes dades, extretes de l’enquesta de mobilitat d’Osona (Creacció i Consell Comarcal, 2021), són el punt de partida del pla estratègic conjunt que els dos ajuntaments han encarregat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per definir les estratègies per aconseguir una mobilitat més saludable i reduir l’accidentalitat. S’han definit fins a 84 accions, la meitat de les quals es consideren prioritàries, a executar des de la iniciativa pública, la privada i la corresponsabilitat público-privada.
Als diferents polígons industrials de Vic i Gurb hi ha 640 empreses que donen feina a més de 9.000 persones. El 70% d’aquests treballadors viuen a menys de 10 quilòmetres del lloc de treball. De Vic en són el 40% i de Manlleu, el 14%. L’objectiu és reduir l’ús del vehicle privat fins al 69% i que el transport públic, que actualment suposa un residual 1%, creixi fins al 6%. També es preveu que els trajectes a peu pugin dos punts percentuals, del 14% al 16%, i els treballadors que van a la feina amb patinet o bicicleta passin del 4% actual al 9%. D’aquesta manera, s’aconseguiria, per exemple, reduir en un 30% les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els trajectes a la feina, segons els càlculs de l’estudi de l’ATM. L’estudi calcula que hi ha 1.500 potencials treballadors que podrien anar a la feina a peu, perquè el trajecte de casa al lloc de treball es pot fer amb 30 minuts o menys. En la mateixa línia, es calcula que 4.700 podrien fer-ho amb patinet o bicicleta perquè el trajecte és inferior al quart d’hora.
Per fomentar aquest canvi d’hàbits, calen actuacions que van des de la millora de la xarxa del transport públic fins a les voreres o el condicionament de carrils per a bicicletes i patinets. Les 84 mesures que proposa el pla estratègic, que s’han d’anar executant en els propers anys i en funció del finançament, es divideixen en quatre grups: estratègia de governança i comunicació, millora de la mobilitat activa i la micromobilitat, millora de la mobilitat en transport col·lectiu i ús eficient del vehicle privat i de la logística.
A partir d’aquí es concreten les principals accions de cada àmbit. Per exemple, per als ajuntaments es prioritza millorar la qualitat i accessibilitat dels eixos per a vianants bàsics (les carreteres de Manlleu i Sant Hipòlit, l’antiga N-152 a Gurb; o els carrers Lleida, Terrassa, Igualada i avinguda de la Seu). També es proposa urbanitzar un itinerari segur entre la zona industrial Mas Beuló i el Polvorí fins a la zona industrial de Divasa i Electrojet. Una altra de les propostes passa per dotar de més seguretat l’anella verda per fer més accessible el polígon del Bruguer per als veïns de Calldetenes i el barri dels Caputxins.
Més enllà dels ajuntaments, en aquest eix també es posen deures a altres administracions com la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal d’Osona, en accions que preveuen millorar les connexions externes per accedir als polígons amb bicicleta entre Vic i Gurb (prioritat molt alta); entre Vic i Manlleu, Roda, Calldetenes, Folgueroles i Sant Julià (prioritat alta), i Tona, Taradell i Santa Eugènia (prioritat mitjana). En aquesta línia també es proposa invertir en aparcaments segurs per a bicicletes als polígons. Adaptar passos de vianants, fer difusió dels itineraris segurs i promoció de l’ús de vehicles de mobilitat personal formarien part de les mesures de corresponsabilitat.
Pel que fa al transport col·lectiu, entre les prioritats es plantegen idees com la creació d’un servei de transport multiempresa que permeti l’ús a diversos col·lectius que tinguin un recorregut semblant. Es planteja fins i tot compartir usuaris amb la UVic i l’Hospital Universitari. Aquí es planteja també un treball de cara a unificar horaris a les empreses. En aquesta línia, al sector privat se li demana impulsar un tiquet transport i difondre’l als treballadors. Els autors de l’estudi recorden que el tiquet transport és un benefici social considerat en la Llei 6/2011 i que incorpora beneficis fiscals a empreses i treballadors.
La regidora d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Vic, Fabiana Palmero (Junts), destaca la importància de treballar conjuntament entre dos municipis veïns i “amb la complicitat de les empreses”. De fet, aquest és el primer projecte que l’ATM redacta entre dos ajuntaments. Per l’alcalde de Gurb, Pep Casassas (ERC), “la mobilitat és estratègica” per a dos municipis que acullen “poc menys de la meitat del teixit empresarial de la comarca” i, per tant, “no tindria sentit que no tinguéssim polítiques conjuntes en aquesta línia”.
{{ comment.text }}