“No podem deixar de gastar aigua. És seguretat alimentària”

L’1 de febrer el sistema Ter Llobregat entrava en emergència per sequera. Entre les mesures adoptades a més de 200 municipis hi ha la reducció del 80% en el reg agrícola, un 50% per a usos ramaders i un 25% en usos industrials. En aquest escenari, el Congrés BIT (Bioeconomia, Innovació i Tecnologia) ha volgut posar el focus en quines són les necessitats hídriques de la indústria alimentària. “Volem reivindicar l’esforç que fa el sector amb la gestió de l’aigua. La demanda d’aigua de boca, per a usos ramaders a la zona d’emergència és l’1% de la que es consumeix”, deia en la presentació del congrés Jaume Sió, cap del gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, que organitzen el BIT juntament amb l’Ajuntament de Vic i Fira Lleida. En una taula rodona, dimecres, s’hi explicaven casos d’èxit d’empreses com Grup Viñas, de Vic; Calidad Pascual, de Gurb; Liquats Vegetals, de Viladrau, o la IGP Poma de Girona. “No podem deixar de gastar aigua. La gran quantitat de l’aigua que necessitem per a neteja i desinfecció. És seguretat alimentària”, recordava Núria Romero, responsable de Sostenibilitat del Grup Viñas. A Grup Viñas la principal inversió ha estat la depuradora i que ja permet utilitzar una part d’aigua regenerada, tot i les limitacions legals. “Estem utilitzant un 20% de l’aigua regenerada, la resta va al col·lector”, explicava Romero. S’utilitza principalment per a la neteja de la depuradora i d’algunes zones de l’escorxador. L’empresa compta amb la ISO 140001 des del gener de l’any passat i estan esperant l’autorització de l’ACA per poder utilitzar aigua regenerada en altres processos. Romero situa la reducció d’aigua dels últims tres anys a l’entorn del 25% i el 30%. Liquats Vegetals, per la seva banda, ha creat un equip multidisciplinari d’estalvi d’aigua en tots els seus processos que ja els ha permès reduir un 21% en el consum en els darrers tres anys. Pascual, per la seva banda, ha reduït, entre 2014 i 2023, un 40% d’aigua necessària per fabricar un litre de llet, a partir de millores tecnològiques. La major part de la reducció (18%) s’ha produït en els darrers tres anys. La trentena de productors de Poma de Girona han aconseguit un estalvi del 25% en regadiu en els darrers deu anys, des que han implantat un sistema de gestió digital que els permet controlar les necessitats d’aigua de la terra en cada moment, el Giroreg. “Aconseguim sempre mantenir a la terra l’aigua que necessita el cultiu i ens ajuda a determinar com i quan hem de regar”, explicava el president de la IGP Jaume Armengol. El sistema rep la informació de tres sensors instal·lats en zones estratègiques de cada plantació a 20, 40 i 60 centímetres sota la superfície (hi ha instal·lats 600 sensors en 2.000 hectàrees de fruiters), que es creuen amb la previsió meteorològica de la setmana i acaba enviant les necessitats d’aigua de cada plantació als tres centres de producció de la IGP. A la taula també hi participava Rosa Gallart, enginyera agrònoma del Grup de Sanejament Porcí de Lleida, que recordava que “entre el 77% i el 80% de l’aigua que es consumeix a les granges és per a consum animal i, per tant, amb les restriccions estem traient alimentació”. La resta d’aigua d’una granja es reparteix entre neteja, higiene del personal i refrigeració. “El marge que tenim és poc perquè limita la producció”, deia Gallart, que afegia que entre el 50% i el 60% d’aigua consumida a l’engreix i entre el 70% i el 75% a les granges de mares en converteix en purí. I és aquí on explicava un projecte pilot de Granges Terragrisa i el Centre BETA de la UVic per poder reutilitzar aigua sortida del tractament de purins en la neteja de les explotacions i el reg. En aquest últim extrem, la concentració de potassi porta a plantejar altres cultius. Ara bé, els costos del tractament i el transport compliquen la seva viabilitat. DE L’AIGUA ALS PAISATGES Els paisatges agroforestals resilients era el segon tema del Congrés BIT d’aquest any i en aquest marc s’hi va presentar el projecte d’especialització cap a la bioeconomia que presenta la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon. Compta amb el suport de la Generalitat i els sis ajuntaments de la vall i pretén adaptar l’agricultura i la ramaderia al canvi climàtic i millorar alhora la viabilitat de les explotacions. Ja compten amb una subvenció de 200.000 euros de Madrid per a un projecte d’adaptació d’entorns de muntanya al canvi climàtic.

“No podem deixar de gastar aigua. És seguretat alimentària”

Les bombolles, més enllà de l’increment “brutal” de la inversió

L’estructura empreserial d’Osona, model per a Catalunya

L’exposició “Dones empresàries industrials catalanes” promou més presència femenina en el sector de la indústria

Vaques, cotxes i geoestratègies

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?