Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

La tercera Guerra del Golf i el bloqueig de l’estret d’Ormuz han tornat a disparar els preus dels carburants i el gas. A Catalunya, això empeny la necessitat de sobirania energètica, però alhora encareix les renovables i en dificulta el desplegament. La transició energètica entra en una nova fase de tensió. El que passa a l’estret d’Ormuz ja s’està pagant a les factures del Lluçanès, el Moianès, Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental. No és pas una metàfora: és una cadena directa de causa-efecte que travessa mig món i acaba impactant en el rebut de la llum d’una granja lluçanesa o en el cost energètic d’una fàbrica osonenca o vallesana. Aquest març de 2026, amb el conflicte al Golf en plena escalada, la connexió global s’ha fet més evident que mai. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), el trànsit de cru per l’estret d’Ormuz, un dels principals colls d’ampolla energètics del planeta, s’ha desplomat fins a deixar fora de circuit prop de 20 milions de barrils diaris, en una de les disrupcions més greus mai vistes al mercat mundial del petroli. El resultat immediat: el Brent ha arribat a fregar els 120 dòlars per barril abans de tornar a l’entorn dels 90-100, amb una volatilitat extrema. Però aquest terrabastall no només destirota els mercats financers. A Europa, on la dependència dels combustibles fòssils d’importació continua sent estructural, qualsevol alteració del subministrament es tradueix en increments de preus. La Comissió Europea recorda que aquesta dependència va costar a la UE prop de 375.000 milions d’euros només en importacions de combustibles fòssils el 2024, i que els preus energètics continuen clarament per sobre dels dels grans competidors industrials. Un dels míssils d’atac terrestre Tomahawk llançats des del destructor USS Delbert D. Black / 📷 US Navy El mecanisme és conegut però implacable: si puja el gas, puja l’electricitat. I a Catalunya, on les centrals de cicle combinat i la cogeneració continuen tenint un gran pes durant moltes hores del sistema, l’impacte és directe. El 2024, de fet, el gas fòssil cremat en cicles combinats i cogeneració encara va aportar 8.035,84 GWh a la cobertura de la demanda elèctrica catalana. Va ser menys que l’any anterior, sí, però continua sent una magnitud massa alta i explica per què qualsevol tensió geopolítica al Golf arriba, tard o d’hora, a la factura. I no és la primera vegada. Ja el 2022, amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, l’AIE advertia que el gas natural al comptat havia superat sovint l’equivalent a 250 dòlars per barril de petroli i que els alts preus del gas i del carbó explicaven el 90% de la pressió alcista sobre el cost de l’electricitat al món. El focus geopolític ara s’ha desplaçat, però la vulnerabilitat de fons és la mateixa: una economia que encara depèn massa de combustibles fòssils que no controla gens. El parc solar de Can Cabanyes de Granollers, situat a sobre d’un antic abocador clausurat, el més gran de Catalunya entre els parcs públics / 📷 Griselda Escrigas EL ‘TAP’ DE LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYADavant d’aquest escenari, la pregunta és inevitable: per què Catalunya continua tan exposada a les crisis externes? La resposta té múltiples nivells, però un de central és la lentitud del desplegament d’energies renovables. La Generalitat, al seu document PROENCAT 2050, parteix d’un diagnòstic contundent: Catalunya arrossega una dependència energètica molt elevada i aquesta dependència l’exposa a les decisions estratègiques d’altres països i actors. Per això fixa tres grans objectius per al 2050: reduir el 30,3% el consum final d’energia, multiplicar per 2,3 la demanda elèctrica i avançar cap a un model 100% renovable i autòcton. La distància entre el full de ruta i la realitat, però, continua sent notable. Segons l’Observatori de les Energies Renovables (OBERCat), a 31 de desembre de 2024 Catalunya sumava 3,82 GW de potència renovable instal·lada, amb un increment net de només 0,08 GW durant tot l’any: 0,03 GW eòlics, 0,05 GW fotovoltaics i 0,00035 GW d’altres renovables. És un pas massa modest si es compara amb els objectius declarats i amb la dimensió del repte. També és significatiu que la fotovoltaica sobre terreny a Catalunya tanqués el 2024 amb 0,39 GW, una xifra que situa el país molt lluny d’altres comunitats de l’Estat i la UE. La minicentral hidroelèctrica de la Cúbia, a les Llosses / 📷 Albert Llimós La paradoxa és que, mentre que el país va lent en la instal·lació de nova potència, les necessitats energètiques s’acceleren. La presentació del balanç energètic de l’Institut Català d’Energia (Icaen) de finals de 2025 ja dibuixava la magnitud del salt pendent: 5,02 GW renovables instal·lats el 2024, 15,38 GW previstos per al 2030 i 61,86 GW a l’horitzó del 2050. Sobre el paper hi ha moviment (601 projectes solars en tramitació, per 4,73 MW; 63 projectes eòlics, per 1,72 GW, i 150 projectes de bateries, per 1,61 GW), però el coll d’ampolla continua sent convertir la tramitació en gigawatts reals connectats a la xarxa. LA GUERRA EMPENY I FRENALa crisi d’Ormuz dona una lliçó incòmoda. La guerra reforça la necessitat de sobirania energètica, però també encareix la mateixa transició energètica. L’alça dels combustibles fòssils repercuteix sobre el transport, l’acer, els components, les assegurances i el finançament. En un entorn així, els parcs eòlics, les plantes fotovoltaiques o els sistemes de bateries poden veure’s pressionats per costos més alts just quan són més necessaris. De fet, Catalunya ja té avui prou indicadors per entendre la urgència. El 2024 va produir 38.997 GWh d’electricitat, la xifra més baixa des del 2001; les renovables només van cobrir el 21,6% de la demanda, i el país va haver d’importar 5.734 GWh. Si es mira el balanç d’OBERCat, les importacions encara pugen fins al 15,4% i es confirma una idea central: Catalunya ha augmentat de nou la dependència d’electricitat importada i, amb això, ha perdut sobirania energètica. La central tèrmica municipal de Sant Pere de Torelló crema biomassa / 📷 Albert Llimós Per això la resposta local guanya centralitat. L’autoconsum ja no és anecdòtic. El 2024 Catalunya va tancar l’any amb 126.752 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum i 1,381 GW de potència acumulada. Aquestes instal·lacions haurien generat 1.015,04 GWh i reduït el 2,3% la demanda elèctrica de la xarxa. Encara més: l’autoconsum compartit va sumar 676 noves instal·lacions, el 27,19% més que l’any anterior, amb 0,02 GW addicionals. És la prova que, quan la gran transició s’encalla, la ciutadania troba escletxes per avançar. Això és especialment rellevant en comarques com Osona i el Ripollès, on la biomassa i l’autoconsum poden tenir una funció de blindatge econòmic. L’Icaen fixa per al 2030 un objectiu de 730.000 tones anuals de biomassa forestal, amb una reducció de CO2 i gestió forestal. Durant anys, la transició energètica s’ha explicat sobretot en clau climàtica. Però el març del 2026 hi afegeix una paraula nova i decisiva: seguretat energètica. La tercera Guerra del Golf ha deixat clar que dependre dels combustibles fòssils és també un problema econòmic, industrial i geopolític. No es tracta només de ser més verds, sinó de ser més resistents. Des del pagès que instal·la plaques a la teulada fins a l’industrial que electrifica processos, la transició energètica es converteix en un fil que cohesiona el territori. Perquè, en un món on Ormuz pot bloquejar-se, l’energia local ja no és només futur: és protecció, economia i sobirania.

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

IA per blindar els cultius: els gens clau que ajuden les plantes a resistir

“Les dones perceben més desigualtat perquè existeix”

Cristina Arjona: “Els bitllets VIP dels avions contaminen sense cap corrector de justícia fiscal”

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

David Ávila i Salvador Barcons, els millors toreros del Mercat del Ram