El consell executiu de la Generalitat té previst aprovar aquest dimarts el Registre de Terres de Catalunya, que té per objectiu reduir els espais agraris en desús donant opcions a nous emprenedors. “Hem de ser capaços de posar aquestes terres a disposició de persones que vulguin incorporar-se a la pagesia o que ja hi estiguin treballant i vulguin ampliar la capacitat de la seva explotació”, deia divendres a Moià el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Lluís Mascort.
Mascort va presentar el Registre a les Closanes al costat de ramaders com Gil Casallarch, que amb 34 anys acaba d’emprendre el seu projecte de vacum de carn amb una trentena de caps de la raça Saler. Compta amb 20 hectàrees de conreu i 90 més de bosc, després d’arribar a un acord amb pagesos de la zona que han cessat l’activitat per jubilació.
El Moianès, de fet, és un cas anòmal, perquè és de les poques comarques que, segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, en les darreres tres dècades ha guanyat terreny agrari. A Osona, s’han perdut unes 7.000 hectàrees i al Ripollès, prop de 2.000.
Amb el Registre de Terres, el govern vol recuperar una idea del govern republicà de Lluís Companys, que el 1937 va signar el decret de redistribució de la terra del camp a Catalunya. Amb aquesta mesura i “persistint en el camí cap a la sobirania alimentària” el govern vol avançar en la idea que “no es perdi un pam de terra treballada a Catalunya”, segons deia divendres el conseller.
Un cop aprovat el registre, un equip de treball identificarà “quines són les parcel·les en desús que hi ha al nostre país”. Després de parlar amb els propietaris i “un cop constatat que no compleixen la seva finalitat agrària s’inclouran en el Registre de Terres”.
A partir d’aquí, es posaran a disposició de nous emprenedors del sector primari o projectes existents que vulguin ampliar l’activitat, establint algunes prioritats com el fet de potenciar la introducció de dones al sector o projectes propers a les terres en desús.
La Generalitat establirà un preu de lloguer de referència mínim a cada zona, en consonància amb els preus de mercat. Si un propietari no s’hi vol acollir es podria arribar a l’extrem de l’expropiació de l’ús de les terres.
La reducció de conreus en les darreres dècades es deu a la urbanització, però també a l’abandonament d’activitats. A Osona, les terres disponibles s’ubiquen al nord de la comarca, segons fonts del Departament.
